La ricotta (ricotta, una mena de mató italià) és un migmetratge escrit i dirigit per Pier Paolo Pasolini el 1963 que forma part del film col·lectiu òmnibus Ro.Go.Pa.G.
Trama La pel·lícula tracta de la producció cinematogràfica de la Passió de Jesús amb un director interpretat per Orson Welles que representa el mateix Pasolini però. La crítica social més mordaç es mostra a través del personatge principal de Stracci (que significa "draps"). Stracci és un home pobre i famolenc que treballa com a extra (irònicament, el "bon lladre") a qui no es mostra llàstima ni pietat. L'Stracci ho intenta tot per aconseguir alguna cosa per menjar i finalment ho aconsegueix. Malauradament, la ricotta que menja àvidament, combinada amb la posició incòmoda que es veu obligat a adoptar mentre és "crucificat" davant de la càmera, resulten ser una combinació fatal i mor d'indigestió. Stracci representa els pobres i els marginats, "els que tenen gana de pa" que, segons Pasolini, són negligits per una societat que s'enorgulleix de ser cristiana. El catolicisme està auxí més preocupat per l'estatus i la prominència que per ajudar els pobres, un ensenyament de Crist, a qui Pasolini admirava molt.
Interpretacions La producció de la Passió, realitzada fora de Roma, representa una societat corrompuda que s'interessa per la bellesa superficial i que, tanmateix, posseeix un nucli corromput. Això es demostra amb la manca d'interès dels extres per la pel·lícula en si, preferint ballar un twist, o jeure durant el descans i turmentant Stracci. Això també es demostra en les elaborades postures que el director ha establert, evocant el gran Renaixement italià, en particular de Pontormo i Fiorentino, en les que els joves actors no tenen cap interès.
Controvèrsia Pasolini, en una advertència afegida al principi de "La ricotta", afirma que l'esdeveniment narrat, la Passió, és el més gran esdeveniment que ha passat mai i, com va fer al seu film L'Evangeli segons Sant Mateu, emfasitza que té gran respecte pel llegat cristià. Malgrat aquesta afirmació, Pasolini va ser acusat de menysprear la religió d'estat i va ser condemnat a quatre mesos de presó, cosa que va evitar pagant una multa. La sentència va ser posteriorment declarada nul·la per un tribunal d'apel·lació.La ricotta. Il sacro trasgredito. Pasolini, cinema e censura (Erminia Passannanti, 2007)
Fonts La pel·lícula està disponible més fàcilment com a suplement al DVD Mamma Roma, disponible a través de la Criterion Collection, també inclosa als materials addicionals del film "LuxAeterna" de Gaspar Noé.
"Pasolini, Mamma Roma i 'La ricotta'" de Gary Indiana Pasolini, d'Enzo Siciliano Pasolini sobre Pasolini, entrevistes d'Oswald Stacks Linguaggi e metalinguaggi ne La ricotta di Pier Paolo Pasolini. El menjar, Erminia Passannanti, Brindin Press, Salisbury, Regne Unit, (2005); Pasolini, La ricotta. El sagrat traspassat, Erminia Passannanti, Brindin Press, Salisbury, Regne Unit, (2007); La nudità del sacro nei film di Pier Paolo Pasolini Erminia Passannanti, Brindin press, Salisbury, Regne Unit, (2019);
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1962 Categoria:Pel·lícules dirigides per Pier Paolo Pasolini Categoria:Pel·lícules del 1962 Categoria:Pel·lícules del 1963