El Concert per a dos clarinets núm. 2 en mi bemoll major, op. 91, és una obra concertant de Franz Krommer per a dos clarinets solistes i orquestra, composta probablement cap al 1815. És el segon dels dos concerts que Krommer va dedicar a aquesta formació i una de les seves obres més conegudes per a instruments de vent.

L'obra, escrita en mi bemoll major, està dedicada als germans Bender i presenta els dos clarinets en un diàleg constant, amb passatges de virtuosisme, imitacions i frases paral·leles. La primera edició va ser publicada a Offenbach per Johann André cap al 1814-1815.

Context Krommer va dedicar una part important de la seva producció als instruments de vent, especialment al clarinet, l'oboè i el fagot. Entre les seves obres concertants figuren diversos concerts per a clarinet solista i dos concerts per a dos clarinets i orquestra.

El primer Concert per a dos clarinets, op. 35, també està escrit en mi bemoll major. El segon, op. 91, correspon a una etapa més avançada de la trajectòria del compositor i amplia el paper virtuosístic dels dos instruments solistes.

La portada de la primera edició identifica l'obra com a Concerto pour deux Clarinettes i especifica que està dedicada als «Messieurs les Frères de Bender». La partitura va ser anunciada a la premsa musical alemanya ja el desembre de 1814, fet que situa la seva publicació al voltant d'aquell any.

Estructura El concert consta de tres moviments i té una durada aproximada d'entre vint i vint-i-cinc minuts:

Allegro

Adagio

Alla Polacca

I. Allegro El primer moviment, Allegro, està escrit en forma de sonata i presenta un caràcter brillant. L'orquestra introdueix el material temàtic abans de l'entrada dels dos clarinets, que reprenen i desenvolupen els principals motius.

Krommer tracta els dos solistes en condicions pràcticament iguals. Els passatges virtuosos es distribueixen entre tots dos instruments, que alternen frases, es responen mitjançant imitacions i sovint avancen en terceres o sextes paral·leles.

L'escriptura aprofita especialment l'agilitat del clarinet mitjançant escales, arpegis i ràpids canvis de registre. Els episodis de caràcter més líric contrasten amb passatges de figuració ràpida.

II. Adagio El segon moviment, Adagio, adopta un caràcter líric i més íntim. Els dos clarinets assumeixen llargues línies melòdiques sostingudes per una orquestració més transparent.

En aquest moviment destaca especialment el caràcter vocal de l'escriptura dels instruments solistes. Els clarinets s'alternen en l'exposició dels temes i sovint formen un duet en què una veu acompanya o completa la melodia de l'altra.

La relativa senzillesa de l'acompanyament orquestral permet que el timbre dels dos clarinets ocupi el primer pla.

III. Alla Polacca El moviment final, Alla Polacca, està inspirat en la polonesa, dansa d'origen polonès caracteritzada pel compàs ternari i un ritme marcadament accentuat.

El moviment presenta un caràcter brillant i dansaire. Els dos solistes alternen episodis melòdics amb passatges de virtuosisme, i el diàleg entre els clarinets esdevé especialment actiu.

La combinació del ritme de polonesa amb l'escriptura virtuosística proporciona al concert un final de caràcter festiu i expansiu.

Instrumentació L'obra està escrita per a dos clarinets solistes i una orquestra formada per:

flauta; dos oboès; dos fagots; dues trompes; dues trompetes; timbales; cordes.

Els dos clarinets solistes estan escrits per a instruments en si bemoll.

Característiques Un dels trets principals del concert és el tractament equilibrat dels dos clarinets. Krommer evita que un dels solistes assumeixi permanentment el paper principal i construeix bona part de l'obra a partir de l'intercanvi de material entre tots dos.

L'escriptura combina passatges en què els solistes actuen com dues veus independents amb altres en què formen una única textura, avançant en moviment paral·lel. Aquest procediment permet explotar l'homogeneïtat tímbrica dels dos instruments sense renunciar al contrast individual.

El concert també mostra el coneixement que Krommer tenia dels instruments de vent. L'amplitud del registre, les figuracions ràpides i el tractament cantabile del clarinet són característics de bona part de la seva producció per a vent.

Edicions La primera edició va ser publicada per Johann André a Offenbach cap al 1814. La portada indicava una plantilla formada per dos clarinets solistes, cordes, flauta, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes i timbales.

Posteriorment l'obra ha estat editada per diverses editorials. Musica Rara i Breitkopf & Härtel n'han publicat una reducció per a dos clarinets i piano preparada per William Martin.

Interpretacions L'obra continua formant part del repertori per a dos clarinets i orquestra. Entre els enregistraments disponibles hi ha el de Kálmán Berkes i Tomoko Takashima amb la Nicolaus Esterházy Sinfonia, dirigida pel mateix Berkes.

El 26 de novembre de 2021, l'Orquestra Simfònica Sant Cugat va interpretar el concert al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, amb Juanjo Mercadal i Ionas Mercadal com a clarinets solistes i Roit Feldenkreis com a directora convidada.

Referències

Categoria:Concerts per a clarinet Categoria:Composicions musicals del 1815 Categoria:Composicions en mi bemoll major