Baldiri Coll i Ligora fou un tible, tenora, clarinetista, saxofonista, cantant i director de cobla català. Germà de Josep Coll i Ligora, va desenvolupar la seva trajectòria principalment en diverses cobles i orquestres de l'Empordà i de Barcelona, entre les quals La Principal de Figueres, l'Antiga Pep, Els Montgrins i la Cobla Barcelona.
A finals de la dècada de 1920 i començaments de la de 1930 ja apareix documentat com a músic professional. L'any 1930 formava part de La Principal de Figueres, on tocava la primera tenora en la cobla i el clarinet en la formació d'orquestra. El 1932 ja era membre de la cobla-orquestra Antiga Pep de Figueres, on va continuar almenys fins abans de la Guerra Civil espanyola. En aquesta formació tocava diversos instruments i també intervenia com a vocalista; una crònica de 1933 documenta, per exemple, la seva participació cantant la peça Marta.
Durant aquells anys actuà també ocasionalment amb altres formacions. El 1935 apareix com a primer tible de l'Agrupació Artística de Peralada, tot i que la documentació indica que probablement hi participava només en actuacions puntuals mentre continuava vinculat a l'Antiga Pep.
L'any 1943 es va incorporar a Els Montgrins com a tible, coincidint-hi amb el seu germà Josep Coll i Ligora, que hi tocava la tenora. Baldiri Coll va formar part de la cobla fins al 1945 i en va assumir la direcció durant la temporada 1944-1945, succeint precisament el seu germà. La cronologia de la formació el situa, per tant, entre els músics que van contribuir a consolidar els Montgrins durant els primers anys de la postguerra.
Posteriorment es va incorporar a la Cobla Barcelona. El 1946 ja apareix documentat a la plantilla i el 1947 ocupava la plaça de primer tible, mentre que Josep Coll hi era primer tenora. Va continuar formant part de la formació durant bona part de la dècada de 1950; fotografies i documents de 1951, 1955 i 1957 el mostren encara integrat en la cobla i en la seva vessant d'orquestra, on tocava també el saxòfon.
La seva trajectòria reflecteix la polivalència habitual dels músics de cobla-orquestra de la primera meitat del segle XX: al llarg de la carrera va alternar el tible i la tenora amb el clarinet i el saxòfon, i en determinades etapes també va actuar com a cantant. La seva activitat com a director queda especialment vinculada a Els Montgrins, formació que va dirigir entre 1944 i 1945.
Referències
Categoria:Tibles Categoria:Tenores Categoria:Clarinetistes catalans Categoria:Saxofonistes catalans Categoria:Directors de cobla