Danil Boríssovitx Xafran (Petrograd, 13 de gener de 1923 – Moscou, 7 de febrer de 1997) fou un violoncel·lista soviètic i rus, considerat un dels grans intèrprets de violoncel del segle XX. Es distingí per una tècnica molt personal, una sonoritat intensa i un repertori especialment vinculat a la música russa i soviètica. Al llarg de gairebé tota la seva carrera tocà un violoncel d'Antonio Amati construït cap al 1630.
Biografia Xafran va néixer en una família de músics. El seu pare, Boris Xafran, fou primer violoncel de l'Orquestra Filharmònica de Leningrad, i la seva mare, Frida Moisséievna, era pianista. Va començar a estudiar violoncel amb el seu pare als vuit anys i posteriorment ingressà a l'escola especial de música vinculada al Conservatori de Leningrad, on estudià amb Aleksandr Xtrimer.
Amb onze anys debutà com a solista amb l'Orquestra Filharmònica de Leningrad interpretant les Variacions sobre un tema rococó de Piotr Ilitx Txaikovski. El 1937, encara adolescent, guanyà el Concurs de Violí i Violoncel de tota la Unió Soviètica. Com a premi rebé un violoncel d'Antonio Amati de cap al 1630, instrument que conservà i utilitzà durant tota la seva vida professional.
Va completar els estudis al Conservatori de Leningrad el 1950. Aquell mateix any participà en el concurs internacional de violoncel del festival Primavera de Praga, on compartí el primer premi amb Mstislav Rostropóvitx. L'any anterior tots dos músics també havien compartit el primer premi en el Festival Mundial de la Joventut de Budapest.
Carrera internacional Durant les dècades següents Xafran es convertí en un dels violoncel·listes més destacats de la Unió Soviètica. Tot i que desenvolupà una carrera internacional amb actuacions a Europa, els Estats Units i el Japó, una part important de la seva activitat es concentrà dins l'URSS.
El 1960 debutà al Carnegie Hall de Nova York interpretant les Variacions sobre un tema rococó de Txaikovski. Durant aquella visita també oferí recitals amb obres de Franz Schubert i Dmitri Xostakóvitx.
Va actuar amb nombroses orquestres i directors i fou especialment apreciat com a intèrpret de compositors russos i soviètics com Serguei Prokófiev, Xostakóvitx, Dmitri Kabalevski, Nikolai Miaskovski i Txaikovski. També interpretà regularment repertori de Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Johannes Brahms, Robert Schumann, Franz Schubert i Antonín Dvořák.
Relació amb compositors soviètics Xafran mantingué una relació especialment estreta amb diversos compositors soviètics. El 1956 enregistrà la Sonata per a violoncel i piano de Dmitri Xostakóvitx amb el mateix compositor al piano. També interpretà i enregistrà obres de Serguei Prokófiev i altres autors del seu temps.
Dmitri Kabalevski li dedicà el Concert per a violoncel núm. 2, op. 77, compost el 1964. Xafran en protagonitzà l'estrena amb l'Orquestra Filharmònica de Leningrad sota la direcció del mateix compositor. Kabalevski havia quedat especialment impressionat per l'enregistrament que Xafran havia fet el 1954 del seu primer concert per a violoncel.
Altres compositors també li dedicaren obres, i la seva tècnica virtuosística i la facilitat per treballar en el registre agut del violoncel influïren en el repertori escrit per a ell.
Estil interpretatiu Xafran desenvolupà una tècnica molt personal. Era especialment conegut per les digitacions poc convencionals de la mà esquerra i per l'ús extensiu del quart dit i del polze en el registre agut. Aquesta manera de tocar li permetia evitar alguns canvis de posició tradicionals i mantenir una línia melòdica contínua.
La seva interpretació es caracteritzava també per un vibrato molt flexible, una gran varietat de colors sonors i una concepció marcadament lírica del fraseig. La seva manera de tocar podia diferir considerablement de la tradició interpretativa més acadèmica, fet que contribuí a donar-li una personalitat artística molt reconeixible.
Practicamente durant tota la carrera utilitzà el mateix violoncel d'Antonio Amati que havia guanyat el 1937. L'instrument era lleugerament més petit que un violoncel modern habitual, però Xafran n'obtenia una sonoritat de gran projecció.
Enregistraments Va deixar una extensa discografia, sobretot per al segell soviètic Melodiya. Els seus enregistraments inclouen les suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach, les sonates de Beethoven, Schubert, Brahms, Xostakóvitx i Prokófiev, així com nombrosos concerts per a violoncel.
Entre els enregistraments més coneguts hi ha el Concert per a violoncel núm. 2 de Kabalevski, del qual fou dedicatari, la Simfonia concertant de Prokófiev i diverses obres de compositors georgians i soviètics.
Reconeixements Entre les seves principals distincions figuren el primer premi del Concurs de Violí i Violoncel de tota la Unió Soviètica de 1937, el primer premi compartit al Festival Mundial de la Joventut de Budapest de 1949 i el primer premi compartit del concurs internacional de violoncel de la Primavera de Praga de 1950.
També rebé importants distincions oficials soviètiques i fou nomenat Artista del Poble de l'URSS. Va participar repetidament com a membre i president de jurats internacionals, entre els quals el Concurs Internacional Txaikovski de Moscou.
Va morir a Moscou el 7 de febrer de 1997, als setanta-quatre anys. Després de la seva mort, la seva vídua, Svetlana Xafran, cedí el violoncel Amati que l'havia acompanyat durant tota la seva carrera al Museu Glinka de Moscou.
Referències
Categoria:Violoncel·listes russos Categoria:Alumnes del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Músics de Sant Petersburg Categoria:Morts a Moscou