La hipoacúsia neonatal és la pèrdua de la capacitat auditiva en els infants de quatre setmanes o manco.
Detecció precoç. S'estima que cinc de cada mil nounats presenta problemes d'audició. En els primers dies de vida de l'infant ja és possible valorar la capacitat autiditva mitjançant proves senzilles i que no impliquen cap molèstia pel bebè. Es realitzen quan el bebè està tranquil i fins i tot es pot realitzar mentre aquest està dormit. Per valorar la capadicat autiditva dels bebès s'utilitza la tècnica de Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral Automatitzats (PEATC-A), especial per a nounats. Únicament és necessari col·locar uns sensors a les oïdes, tant uns auriculars sobreposats en a orelles o bé un petit dispositiu en el conducte extern de cada oïda. Per això la importància de la realització de proves "tamizatje en bebès" nounats, aquestes proves es realitzen entre les 48 hores de nascut i els 6 mesos d'edat, per a determinar la salut auditiva del bebè, d'aquesta manera es permet el diagnòstic i la detenció primerenca de malalties. Solen dur-se a terme en la pròpia Maternitat del centre hospitalari on ha estat l'enllumenament abans de l'alta del nounat. En tot cas és recomanable que sigui realitzada en el primer mes de vida.
miniatura|Bebè nounat. Si el nounat supera aquesta prova, indica que l'audició de l'infant no està alterada en el moment de l'exploració. Quan el nen no passa la prova no necessàriament mostra l'existència d'una disfunció auditiva, en aquests casos seria necessari acudir als especialistes en Otorrinolaringologia per a fer-li noves proves i confirmar o descartar l'existència de problemes auditius, abans dels tres mesos d'edat. Encara passant la prova, els nens amb antecedents de risc d'hipoacúsia haurien d'acudir als especialistes d'Otorrinolaringologia per realitzar un seguiment.
És molt important valorar l'audició dels bebès perquè els infants amb hipoacúsia requereixen estimulació auditiva precoç per a l'adquisició del llenguatge oral, per a potenciar l'aprenentatge del nen i millorar la seva comunicació.
Causes. El dèficit auditiu es pot presentar en els nounats a causa de problemes de salut o per causes genètiques (antecedents hereditaris).
Entre les possibles causes que depenen de la salut del bebè es poden citar, el naixement prematur, el naixement amb baix pes, els problemes en el part o infeccions del bebè. Hi ha també hipoacúsies causades per problemes de salut de la mare durant l'embaràs com a infeccions o presa de medicaments.
Quan hi hagi antecedents de sordesa familiar és important que els pares recordin i informin d'aquestes dades al professional sanitari. Certes situacions estan relacionades amb major risc de que el bebè pugui desenvolupar hipoacúsia al llarg del temps, encara que no sigui trobada precoçment, en aquests casos és recomanable el seguiment per especialistes d'Otorrinolaringologia.
Seguiment i tractament. Als tres mesos de vida poden realitzar-se altres proves que confirmaran o descartaran l'existència d'una alteració auditiva a l'infant. Aquestes proves són sempre recomanables en nens que no hagin superat les proves de detecció precoç i en nens amb antecedents familiars.
Durant els pimers anys de vida també poden donar-se episodis de pèrdua auditiva, per això l'audició de l'infant haurà de vigilar-se durant tota la infància valorant qualsevol pèrdua encara que sigui lleu o temporal, consultant amb el pediatre per a identificar i tractar la seva causa i evitar dificultats en algunes l'etapa madurativa.
La majoria dels infants quan néixer senten sense dificultat, però durant el creixement poden presentar pèrdues auditives, a vegades transitòries, que es poden observar per la falta de resposta a alguns o tots els sons o per retard en aprendre a parlar.
És beneficiós identificar als nounats que presenten hipoacúsia perquè es facin les proves apropiades i s'estableixi un diagnòstic exacte, i a partir d'aquest moment rebin, com més aviat millor, l'ajuda auditiva i logopèdica que els faciliti el desenvolupament del llenguatge.
En els casos en què es diagnostiqui una alteració auditiva a partir del sisè mes de vida s'iniciarà el tractament mèdic i d'estimulació més adequat per l'infant, sempre en funció del diagnòstic mèdic fet pels professionals. La família de l'infant també ha de rebre tota la informació i orientació pertinents per poder col·laborar eficaçment en l'atenció especial que requerirà el nen amb problemes auditius.
Recomanacions preventives. La majoria dels problemes auditius té una solució satisfactòria tractant-se precoçment. El tractament precoç d'un problema auditiu és fonamental per a evitar la dificultat en el desenvolupament del llenguatge i la comunicació de l'infant, incidint en la seva qualitat de vida. Els tractaments són molts i variats: farmacològics, quirúrgics, adaptació d'audiòfons, implants auditius interns, i han d'acompanyar-se sempre d'estimulació logopèdica i educativa. Acudir al pediatre o a l'otorrinolaringòleg quan se sospita que existeix un problema auditiu. Alguns símptomes importants poden ser: en edats primerenques veure que l'infant no reacciona davant els estímuls sonors; més endavant observar que el nen presenta dificultats per a entendre una conversa o és necessari repetir les paraules amb freqüència. S'ha de realitzar el seguiment i control de l'audició del nen durant tot el seu desenvolupament.
Vegeu també. Hipoacúsia Sordesa Categoria:Sordesa Categoria:Neonatologia Categoria:Articles amb traduccions sense revisar