miniatura|Exemplar trobat a Bèlgica. miniatura|Exemplar fotografiat a Brandenburg. La pebrassa vellutada, pebràs lleter o terrandòs ver (Lactarius vellereus) és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
Descripció Barret adult de color blanc de 10 a 25 cm de diàmetre, amb clara depressió central, en forma d'embut. Superfície vellutada, de blanca a cremosa. Làmines espaiades, de color blanc al principi però que enfosqueixen a poc a poc fins a prendre un color ocre a la maduresa. Cama curta (entre 4 i 7 cm de longitud), de 2-4 cm de diàmetre i del mateix color del barret. Més estreta a la base. Carn de sabor coent, compacta i blanca. Pren un color groguenc en contacte amb l'aire. Làtex blanc i de sabor coent (n'hi ha prou amb una sola gota sobre la punta de la llengua per irritar les mucoses de la boca). Esporada blanca.Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.. Pàg. 62.Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 170. Sociedad Micológica de Madrid RedNaturaleza
Varietats Lactarius vellereus var. hometii (Gillet) Boud Lactarius vellereus var. quéletii J. Blum Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838BioLib
Hàbitat Fructifica a la tardor a tota mena de boscos, sobretot a prop de planifolis (principalment, faigs) i de coníferes.Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.Roger Phillips, (2006). Mushrooms. Pan MacMillan.
Distribució geogràfica Es troba a Europa i Nord-amèrica.RogersMushrooms
Comestibilitat És un bolet comestible (sempre que s'hagi eliminat el làtex per cocció) però de poca qualitat a causa del seu sabor fort i irritant. Tanmateix, a Rússia es consumeix rostit.Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas.isona.org
Espècies semblants Es pot confondre amb Lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè, aquest darrer, té un làtex que aviat vira a groc i és d'una picantor gairebé insuportable.
Referències
Bibliografia Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C, Puigvert J, Carbó J, Torrent A.: Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona, 1996, Girona. Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000). Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004). Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - . Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - . Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - . G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - . Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - .
Enllaços externs
StrainInfo
Categoria:Lactaris Categoria:Bolets comestibles