miniatura|Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions). Entre el 1454 i el 1918 tenien el títol imperial,Mestre, 1998: p. 78, entrada: "Àustria, casa d'" vivint la transició del medieval i modern Sacre Imperi Romanogermànic vers l'Imperi austríac (i després Imperi Austrohongarès). Els seus orígens medievals cal cercar-los a la Suïssa germànica quan Radbot d'Altenburg va construir el castell d'Habsburg, tot i que també s'ha apuntat que al provinguessin d'Alsàcia.
Nom Els orígens del nom del castell dels Habsburg són incerts. Hi ha desacord sobre si el nom deriva de l'alt alemany Habichtsburg (castell del falcó), o de la paraula de l'alt alemany mitjà hab/hap que significa gual, ja que hi ha un riu amb un gual a prop. El primer ús documentat del nom per part de la pròpia dinastia es remunta a l'any 1108."Habsburger-Gedenkjahr im Aargau", Neue Zürcher Zeitung, (pàgina 17) 23 Maig 2008.
El nom d'Habsburg no va ser utilitzat contínuament pels membres de la família, ja que sovint emfatitzaven els seus títols principescos més prestigiosos. Per tant, la dinastia va ser coneguda durant molt de temps com la Casa d'Àustria. Complementàriament, en algunes circumstàncies els membres de la família eren identificats pel seu lloc de naixement. Carles V era conegut en la seva joventut després del seu lloc de naixement com a Carles de Gant. Quan es va convertir en rei d'Espanya va ser conegut com a Carles d'Espanya, i després de ser escollit emperador, com a Carles V (en francès, Carles Quint).
A Espanya, la dinastia era coneguda com la Casa d'Àustria, incloent fills il·legítims com Joan d'Àustria i Joan Josep d'Àustria. Les armes mostrades en la seva forma més simple eren les d'Àustria, que els Habsburg s'havien fet seves, de vegades empalades amb les armes del Ducat de Borgonya (antic).
Després que Maria Teresa es casés amb el duc Francesc Esteve de Lorena, la idea dHabsburg associada amb el govern austríac ancestral es va utilitzar per demostrar que l'antiga dinastia va continuar com tots els seus drets heretats. Alguns fills més joves que no tenien perspectives de pujar al tron van rebre el títol personal de "comte d'Habsburg".
El cognom dels membres més recents de la família, com ara Otó d'Habsburg-Lorena i Carles d'Habsburg-Lorena es von Habsburg o més completament von Habsburg-Lothringen. Els prínceps i membres de la casa utilitzen les armes tripartides adoptades al segle XVIII per Francesc Esteve.
Branques i etapes del llinatge miniatura|arbre genealògic dels Habsburg La família dels Habsburg ha passat per etapes molt diferents i s'ha ramificat en branques diferents, situació lògica d'acord amb la llargada temporal en què han estat presents en la vida pública europea: Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de manera intermitent entre 1273 i 1806. Governants d'Àustria, com ducs d'Àustria de 1278 a 1453, arxiducs des de 1453 i emperadors de 1804 a 1918. Rei de Bohèmia (1306–1307, 1437–1439, 1453–1457, 1526–1918) Rei de les Espanyes (1516–1700) Rei d'Hongria i Croàcia (1526–1918) Rei d'Anglaterra i Irlanda (1554–1558) Rei de Portugal (1581–1640) Gran Príncep de Transsilvània (1711–1867) (1711–1867) (1690–1867) Rei de Galítsia i Lodomèria (1772–1918) Emperador de Mèxic (1864–1867)
Comtat d'Habsburg miniatura|Gontran el Ric, comte d'Altenburg, Sundgau i Vindonissa, i comte d'Alsàcia de 917 a 954, és l'antecessor dels Habsburg Gontran el Ric, comte d'Altenburg, Sundgau i Vindonissa, i comte d'Alsàcia de 917 a 954, és l'antecessor dels Habsburg, i el seu llinatge es remunta a Eticó I d'Alsàcia. El seu net Radbot de Klettgau va fundar el castell dels Habsburg, seu de la família durant la major part dels segles XI, XII i XIII. Al , els Habsburg es van associar cada cop més amb els emperadors Hohenstaufen, participant a la cort imperial i a les expedicions militars de l'emperador; Werner II d'Habsburg va morir lluitant per l'emperador Frederic I Barbarroja a Itàlia. Aquesta associació els va ajudar a heretar molts dominis ja que els Hohenstaufen van provocar l'extinció de moltes dinasties, algunes de les quals foren heretades pels Habsburg. El 1198, Rodolf II d'Habsburg, va dedicar els Habsburg a la causa Hohenstaufen, unint-se als gibel·lins i finançant la guerra pel tron de Frederic II el 1211. L'emperador va ser nomenat padrí del seu net recent nascut, el futur rei Rodolf IV d'Habsburg. Els Habsburg van ampliar la seva influència mitjançant matrimonis concertats i aconseguint privilegis polítics, especialment drets comtats a Zurichgau, Argovia i Turgovia. Al , la casa va dirigir la seva política matrimonial a les famílies de l'Alsàcia i Suàbia. També van poder guanyar alts càrrecs a la jerarquia de l'església per als seus membres. Territorialment, sovint es van beneficiar de l'extinció d'altres famílies nobles com la Casa de Kyburg.
Ducat d'Àustria
A la segona meitat del , el comte Rodolf IV d'Habsburg s'havia convertit en un senyor territorial influent a la zona entre les muntanyes dels Vosges i el llac de Constança. L'1 d'octubre de 1273, va ser elegit com a candidat de compromís com a rei dels romans i va rebre el nom de Rodolf I d'Alemanya. Després va liderar una coalició contra el rei Ottokar II de Bohèmia que havia aprofitat el Gran Interregne per expandir-se cap al sud, fent-se càrrec de les respectives herències dels Babenberg (Àustria, Estiria, Savinja) i dels Spanheim (Caríntia i Carniola). El 1278, Rodolf i els seus aliats van derrotar i matar Ottokar a la batalla de Marchfeld, i les terres que havia adquirit van tornar a la corona alemanya. Amb el Pacte de Georgenberg de 1286, Rodolf va assegurar per a la seva família els ducats d'Àustria i Estiria. Les parts del sud de l'antic regne d'Ottokar, el ducat de Caríntia, la veïna marca de Carniola i Savinja, foren cedits a Meinard II de Gorízia-Tirol, aliat de Rodolf.
Des de 1330, Albert II d'Àustria va regnar gairebé sol sobre tots els territoris dependents d'Àustria i el 1335, a la mort d'Enric I de Bohèmia sense fills mascles va obtenir Caríntia i Carniola a canvi de la renúncia a la corona alemanya enfront de Joan el Cec de la Casa de Luxemburg a canvi de la renúncia a la corona alemanya mentre els Wittelsbach de Baviera van rebre el Tirol. Albert II va morir el 1358, i el va succeir el seu fill Rodolf IV d'Habsburg, qui en 1357 s'havia casat amb Caterina de Luxemburg filla de l'emperador Carles IV, normalitzant les relacions entre els Habsburg i els Luxemburg, i en 1365 va aconseguir el Tirol a la mort sense descendència de Meinard III de Gorízia-Tirol, enllaçant així les possessions dels Habsburg de l'est i l'oest.
Divisió en línies Albertiniana i Leopoldiana miniatura|Els territoris que conformen l'arxiducat d'Àustra A la mort de Rodolf es va decidir que Albert i Leopold, de 14 i 16 anys, regnarien junts; el 1370 van començar a aparèixer tensions i es van repartir els territoris el 1379 en el tractat de Neuberg, pel què Albert governaria al ducat d'Àustria, i Leopold a la resta (Estíria, Carniola, Caríntia, Tirol i Àustria Anterior); això assegurava ingressos similars però Leopold no tindria una gran capital. Leopold va morir el 1386 i el seu fill Guillem d'Habsburg el va succeir. Albert pel seu costat va morir el 1395 i el va succeir el seu fill Albert i el seu cosí Guillem va disputar-li la successió sense poder imposar-se, i les lluites familiars van continuar. El seu oncle Albert va actuar com a regent i després de la seva mort el 1406 el van seguir el seu germà Leopold IV d'Habsburg que va morir el 1411 i es va produir una nova divisió: l'Alta Àustria, amb el Tirol i possessions a l'oest, l'Àustria Interior, amb Estíria, Caríntia i Carniola, i la Baixa Àustria, formada per les províncies danubianes.
Divisió de la línia Albertiniana Les divergències entre Leopold i els seus germans petits i els continuats intents d'aconseguir el control dels territoris de la línia albertina van portar a una situació de pre-guerra civil però Albert, amb ajut dels seus consellers va aconseguir consolidar-se al tron i reconduir la situació, i el 1422 es va casar amb Elisabet de Luxemburg, la filla i hereva de l'emperador Segimon i el seu fill frederic fou coronat emperador el 19 de març de 1452.
Reunificació del ducat El títol d'arxiduc es va concedir per primera vegada al germà petit de Frederic III, Albert VI d'Habsburg, duc de l'Àustria Interior, que el va utilitzar almenys des de 1458. Frederic V d'Habsburg, duc d'Àustria Interior heretà en 1457 l'arxiducat austríac després que el seu cosí albertí Ladislau el Pòstum hagués mort sense descendència, i l'any 1490 es van reunir totes les línies dels Habsburg quan l'arxiduc Segimon d'Habsburg, duc de l'Alta Àustria i el Tirol va dimitir a favor del fill de Frederic, Maximilià I.
A Ferran, germà petit de l'emperador Carles V, li fou encarregat pel seu germà el govern dels històrics territoris de la Casa d'Àustria: l'Arxiducat d'Àustria, el Comtat del Tirol, el Ducat d'Estíria, el Ducat de Caríntia i el Ducat de Carniola i fou nomenat per l'emperador, rei de romans, títol vinculat a l'hereu de l'Imperi. Amb la derrota i mort del rei Lluís II d'Hongria a la Batalla de Móhacs, Solimà II havia ocupat la major part d'Hongria i únicament resistia una petita llenca de terra hongaresa entre Àustria i l'Imperi Otomà, i la derrota hongaresa comportà l'elecció de Ferran com a rei de Bohèmia i d'Hongria però també l'inici d'un període que duraria més de 150 anys de setges otomans sobre Viena. Amb l'elecció de Ferran com a rei d'Hongria, certs sectors de la noblesa hongaresa es posicionaren en contra de l'emperador i a favor de Joan Zapolya, el voivoda de la Transsilvània. La batalla de Tokaj, de l'any 1527, entre els partidaris de Ferran i els partidaris de Joan, donà la victòria a Ferran i consolidà el domini austríac sobre les restes de l'antic Regne d'Hongria. L'any 1529, es produí l'atac otomà més important sobre la capital austríaca i Ferran hagué de buscar refugi a Praga fins que els otomans aixecaren el setge, significant un punt d'inflexió en les guerres otomanes a Europa. En el Tractat de Nagyvárad, de l'any 1538, Ferran esdevingué el successor dels drets de Joan Zapolya. Malgrat tot, el problema hongarès no es pogué donar per conclòs perquè un fill de Zapolya, fou elegit, amb el suport del rei Segimon II August de Polònia, rei d'Hongria. El problema acaba quan l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria es casà amb el rei Segimon II August de Polònia. El 1540 la mort de Joan I d'Hongria va portar Àustria a avançar novament cap a Buda, que finalment caigué en mans otomanes en el setge de 1541, com també Pest i va procedir a aniquilar de facto el regne d'Hongria, i l'emperador Ferran va fracassar en l'intent de conquesta de les ciutats de Buda i Pest el 1542, que acabaven de caure en mans però va ser rebutjat pels otomans. El 1551, quan va ser imposat un tractat de pau, l'Hongria habsbúrguica havia estat reduïda a una terra de frontera. Tanmateix, a Eger els austríacs van obtenir una sorprenent victòria, en part gràcies als esforços dels civils presents.
Després de la mort de l'emperador Carles V, el seu germà Ferran assumí el títol d'emperador del Sacre Imperi fins a la seva mort, quan els seus fills es repartiren els territoris, Maximilià II heretà el títol imperial i l'arxiducat d'Àustria, Carles II el ducat d'Àustria Interior, i Ferran II el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.