La plaça del Diamant és una pel·lícula de 1982 dirigida per Francesc Betriu, com a adaptació de la novel·la homònima de l'escriptora Mercè Rodoreda. Sílvia Munt va interpretar la Colometa i Lluís Homar va ser en Quimet. Posteriorment se'n va realitzar una adaptació per a la televisió.La plaça del Diamant al Diccionari del Cinema a CatalunyaLa plaza del Diamante a Cervantes Virtual Fou coproduïda per RTVE.'La plaza del diamante', nueva coproducción de TVE con la industria cinematográfica, El País, 18 de març de 1982
La novel·la també ha estat portada al teatre. L'any 2004, Montserrat Carulla, Rosa Renom i Mercè Pons es van encarregar d'interpretar les diferents etapes de la vida de la Colometa.
Argument Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra civil espanyola, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba en finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants. Com en altres novel·les de l'autora, La plaça del diamant juga amb els símbols. Les colomes que la protagonista cria a casa seva serveixen a Mercè Rodoreda d'element simbòlic per a anar mostrant l'evolució en la vida de Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions, les colomes del seu colomer van marxant o es van morint. Alliberant-les, la Natàlia s'allibera també per una banda del seu passat. Utilitzant com a recurs expressiu el monòleg i un naturalisme esquinçador, Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i pla, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. A pesar del dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza cert grau d'humor, adequat també al caràcter del seu personatge.
Repartiment Sílvia Munt: Colometa Lluís Homar: Quimet Joaquim Cardona: Antoni Elisenda Ribas: Senyora Enriqueta Josep Minguell: Mateu Marta Molins: Julieta Paca Gabaldón: Griselda Josep Vivó: mossèn Joan Alfred Lucchetti: el gendre Bofarrull Nadala Batiste: la veïna de la mare de Quimet Rafael Anglada: el pare de la Colometa Lluís Julià: Cincet Anna Lizaran: Clienta
Premis Premi revelació a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1982 - Sílvia Munt I Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya - millor llarg de producció catalana'La plaza del diamante' ganó el primer premio de la Semana del Cine, El País, 19 d'octubre de 1982
Vegeu també La plaça del Diamant Mercè Rodoreda
Referències
Bibliografia complementària ROMAGUERA I RAMIÓ, Joaquim. Diccionari del cinema a Catalunya (2005). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs Article sobre la pel·lícula, a ZoomIgualada Fitxa tècnica de la pel·lícula, a EstamosRodando La plaça del Diamant a rtve.play
Categoria:Pel·lícules de Catalunya en català Categoria:Pel·lícules rodades a Barcelona Categoria:Pel·lícules dramàtiques de Catalunya Categoria:Pel·lícules del 1982 Categoria:Pel·lícules de Catalunya de la dècada del 1980 Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules dirigides per Francesc Betriu Categoria:Pel·lícules ambientades a Barcelona