El políptot o políptoton és una figura retòrica que consisteix a fer servir una mateixa paraula amb diferents morfemes flexius. Prové del mot compost grec antic de πολύς = molt i πτῶσις = cas.Joan Mallart i Navarra, Didàctica de la llengua, tom 3 de Diccionaris d'especialitat, Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2001, pàgina 132 § 1161 Eulàlia Miralles i Josep Solervicens, El (re)descobriment de l'edat moderna: Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, Editorial de l'Abadia de Montserrat, 2007, pàgina 411,
Exemples Visc avui, visquí ahir i sembla que viuré sempre. Homo homini lupus est, l'home és un llop per l'home vanitas vanitatum et omnia vanitas Quis custodiet ipsos custodes? Proas ab proas los vaxels s'encontravan y los coltells dins coltells percudian, homens ab homens cruelment se batien y axi los uns als altres derrocaven.Francesch de Oleza, Art de Trobar manuscrit del 1538 editat al per J.M. Bover
No s'ha de confondre amb la derivació, que consisteix a fer servir paraules diferents que tenen un mateix lexema i diferents morfemes derivatius. Exemple: ''Hem enterrat el gos a terra al soterrani Referències
Categoria:Recursos literaris