miniatura|Chang Zheng 3A launch miniatura|CZ-2F rocket Els coets Llarga Marxa () són una família de llançadors no recuperables, desenvolupats i operats per la República Popular de la Xina sota els auspicis de l'Acadèmia Xinesa de Tecnologia de Llançament de Vehicles. La nomenclatura que s'empra per anomenar-los tant pot ser LM- (Long March en anglès) o bé CZ- (Chang Zheng). El nom d'aquesta família de llançadors prové de la Llarga Marxa a través de l'interior de la Xina que van seguir les tropes del Partit Comunista de la Xina entre els anys 1934 i 1935, fugint de l'exèrcit de la República de la Xina.

Orígens Aquesta família de coets està emparentada amb les primeres versions dels míssils Dongfeng (cal tenir en compte, que la denominació Dongfebg és un genèric emprat per anomenar a tots els míssils balístics intercontinentals -ICBM- amb base a territori xinès). Al final, tal com havia passat als Estats Units i a la Unió Soviètica anys abans, les diferències en els requeriments d'un míssil i d'un coet espacial van provocar que els projectes acabessin divergint. El principal objectiu d'un coet espacial és intentar pujar a òrbita la màxima càrrega possible, mentre que en un míssil el que es valora és la capacitat de ser llançat ràpidament i sobreviure així a un primer atac. Aquesta separació ha quedat manifestada a la darrera generació de coets llarga marxa que fan servir propel·lents criogènics, mentre que els darrers models de míssils són mòbils i empren combustible sòlid.

Historial de llançaments Els primers llançaments comercials d'aquesta família de coets van estar farcits de problemes. Al 26 de gener del 1995 un coet Llarga Marxa 2E va canviar de direcció dos segons després de l'enlairament des de Xichang i va esclatar provocant la mort de, com a mínim, sis persones. El 15 de febrer del 1996, un problema similar durant el llançament de l'Intelsat 708 amb un LM-3B va acabar igual, amb un nombre indeterminat de baixes. Després de sortir de la torre de llançament, el coet va virar espectacularment, estavellant-se en un poble proper. La premsa estrangera quantificà el nombre de baixes d'entre 200 i 500. Després de l'accident del 1996, es van implementar una sèrie de millores que van augmentar espectacularment la fiabilitat d'aquests coets, amb cap llançament fallit des d'aquell moment. El 15 d'octubre del 2003, el coet Llarga Marxa 2F va posar en òrbita satisfactòriament l'astronau Shenzhou 5 que portava a l'espai al primer astronauta xinès. Aquesta missió va ser seguida el 12 d'octubre del 2005 per la Shenzhou 6 amb dos astronautes. D'aquesta manera la Xina va esdevenir el tercer estat que enviava homes a l'espai pels seus propis mitjans després de la Unió Soviètica/Rússia i els Estats Units. El 24 d'octubre del 2007 (18:05 GMT+8), un coet Llarga Marxa 3A va enlairar-se portant la sonda Chang'e 1 que ha d'arribar a la lluna i entrar-hi en òrbita per portar a terme diversos experiments científics. Aquesta missió va iniciar-se des del centre de llançament de satèl·lits de Xichang.

Especificacions en la família de coets Llarga marxa Model Estat Etapes Llargària (m) Diàmetre Max. (m) Massa total (t) Empenta (kN) Càrrega (LEO, kg)Llarga Marxa 1Retirat329.862.25 81.61020 300 Llarga Marxa 1DRetirat328.222.25 81.11101 930 Llarga Marxa 2Retirat231.173.351902786 1800Llarga Marxa 2CActiu235.153.351922786 2400 Llarga Marxa 2DActiu2 33.667(sense escut)3.35232 2962 3100 Llarga Marxa 2ERetirat2 (amb 4acceleradors addicionals)49.6867.854625923 9200 Llarga Marxa 2FActiu2 (amb 4acceleradors addicionals)58.347.854805923 8400 Llarga Marxa 3Retirat343.83.352022962 5000 Llarga Marxa 3AActiu352.33.352412962 8500 Llarga Marxa 3BActiu3 (amb 4acceleradors addicionals)54.847.85425.5592412000 Llarga Marxa 4ARetirat341.93.352492962 4000 Llarga Marxa 4BActiu344.13.352542971 4200

2A 2C 2D 2E 2F 3 3A 3B 3C 4A 4B 4C Fitxer:CZ-2A.svg Fitxer:CZ-2C.svg Fitxer:CZ-2D.svg Fitxer:CZ-2E.svg Fitxer:CZ-2F.svg Fitxer:CZ-3.svg Fitxer:CZ-3A.svg Fitxer:CZ-3B.svg Fitxer:CZ-3C.svg Fitxer:CZ-4A.svg Fitxer:CZ-4B.svg Fitxer:CZ-4C.svg

Propel·lents El 2003, les etapes principals i els acceleradors empraven propel·lents emmagatzemables amb UDMH com a combustible i tetraòxid de dinitrogen com a oxidant. Les etapes superiors dels coets Llarga Marxa 3, amb motors YF-73 i YF-75, consumien combustibles criogènics -hidrogen (LH2) i oxigen líquid (LOX)-.

Bases de llançament Actualment a la Xina hi ha quatre llocs des dels quals es produeixen els llançaments d'aquest coet. Són:

Centre de llançaments de Satèl·lits de Jiuquan Centre de llançaments de Satèl·lits de Xichang Centre de llançaments de Satèl·lits de Taiyuan Centre de llançaments de Satèl·lits de Wenchang

La majoria de satèl·lits comercials que usen els coets Llarga Marxa s'enlairen des de la base de Xichang a la província de Sichuan. La base de Wenchang, a la província de Hainan, s'està ampliant actualment i s'espera que acabi sent la base principal de llançament de satèl·lits comercials. Els llançaments dels Llarga Marxa també es produeixen des de la base (més militar que comercial) de Jiuquan a la província de Gansu. Des d'aquesta base és des d'on s'han enlairat els vols tripulats de les naus Shenzhou. El centre de llançaments de Taiyuan (a la província de Shanxi) es fa servir principalment per missions de satèl·lits que han d'acabar tenint una òrbita heliosíncrona.

Serveis de llançaments comercials La Xina ven els seus serveis de llançament de vehicles a través de la Corporació Industrial de la Gran Muralla. Els esforços xinesos per llançar satèl·lits de comunicacions van topar, de mitjans dels anys noranta, amb la prohibició Nord Americana d'exportar tecnologies a la Xina que impedia que satèl·lits amb components americans poguessin ser llançats amb coets xinesos. Tot i això la companyia Thales Alenia Space va ser capaç de construir el Chinasat-6B sense cap component americà, cosa que va permetre orbitar-lo sense infringir la normativa americana ITAR. Un coet Llarga Marxa 3B el va posar en òrbita el 5 de juliol del 2007.

Càrregues El primer llançament xinès d'un satèl·lit, anomenat Dong Fang Hong 1 ("l'est és roig") sobre un coet Llarga marxa, va tenir lloc el 24 d'abril del 1970. Aquest fet va convertir a la Xina en el cinquè país en obtenir capacitat de llançament pels seus propis mitjans. Les astronaus Shenzhou i la sonda lunar Chang'e 1 també han estat càrregues habituals dels coets Llarga Marxa. La càrrega màxima que poden pujar a una òrbita terrestre baixa és de 9.200 kg. (CZ-2F), mentre que a una òrbita geoestacionària pot pujar fins a 5.200 kg. (CZ-3B). La variant 5 de la família s'espera que pugui augmentar encara més la càrrega útil que és capaç de transportar.

Vegeu també KT-1 Centre espacial Xichang

Bibliografia

Referències

Missile Failures Led To Loral-China "2 U.S. space giants accused of aiding China Hughes, Boeing allegedly gave away missile technology illegally" China launches satellite despite restrictions

Enllaços externs

Informació extensiva del programa espacial xinès Accident del Llarga Marxa 3 Coets i tecnologia espacial

Categoria:Coets Categoria:Programa espacial de la República Popular de la Xina Categoria:Vehicles de llançament d'un sol ús