Reykjavík («Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia, i és la capital d'estat més septentrional del món. Situada al sud-oest de l'illa, a la badia de Faxaflói, té una població de 121.230 habitants (2014), que pugen a 200.000 a l'aglomeració urbana, la qual inclou les localitats de Kópavogur, Hafnarfjörður, Garðabær, Mosfellsbær, Seltjarnarnes i Kjósarhreppur.
A 50 km al sud per la costa hi ha Keflavík, que és on està situat l'Aeroport Internacional. Atès que la seva latitud és de 64° 08′ N, prop del cercle polar àrtic (66° 33′ N), la ciutat rep només quatre hores de llum solar al dia durant l'hivern, i durant l'estiu la major part de la nit està il·luminada com el dia. És una de les ciutats més netes, verdes i segures del món.
El primer assentament noruec al lloc de l'actual ciutat data del 870, però no va passar de ser un lloc rural fins al 1786, que es considera l'any de fundació de la ciutat.
Història miniatura|Pintura d'Ingólfur Arnarson en el moment en què s'estableix la ciutat
Assentament Es creu que per la zona de Reykjavík es fundà el primer assentament de noruecs, liderats per l'Ingólfur Arnarson fins al 870, segons es registra en el Llibre de l'Assentament (Landnámabók). A causa del vapor de les nombroses fonts termals, la ciutat va rebre el nom de Reykjavík, que en islandès vol dir ‘badia fumejant’.
Industrialització Reykjavík no és mencionat en cap font medieval, sinó com una terra rural. No obstant això, durant el en començà la industrialització, i per tant, el creixement urbà. Els governants de Dinamarca donaren suport a una indústria domèstica a Islàndia que ajudaria a portar el progrés tan esperat a l'illa. L'any 1752 el rei de Dinamarca donà a l'estat de Reykjavík la Corporació Innréttingar; el nom en ve del danès (indretninger), que significa emprenedor.
Durant la dècada del 1750 es construïren diverses cases per albergar cotó, indústria que fou la major ocupadora a Reykjavík. Altres manufactures d'Innréttingar eren la pesca, l'extracció del sulfur, l'agricultura i la construcció de vaixells.
Moviments de comerç El 1786 l'assentament de 302 habitants es convertí en un municipi, la Corona Danesa abolí el seu monopoli comercial aquell mateix any i concedí a sis comunitats dels voltants de la ciutat una ruta de comerç exclusiva. Reykjavík era una d'aquestes comunitats i era l'única que mantenia aquesta comunicació permanentment.
No obstant això, els drets comercials encara estaven limitats als afers de la Corona Danesa, i a mesura que els comerciants danesos dominaren el comerç islandès, els seus negocis s'expandiren. Després del 1880, el lliure comerç començà a escampar-se a tots els estats i va anar creixent amb la influència dels mercats islandesos.
Declaració de capital d'Islàndia miniatura|Reykjavík l'any 1860 El moviment nacionalista guanyà molta influència durant el , i les idees sobre la independència d'Islàndia van començar a escampar-se. Com que Reykjavík era l'única ciutat d'Islàndia, s'havia convertit en el punt de concentració d'aquestes idees. Els partits del moviment independentista sabien que Reykjavík havia de ser forta per aconseguir aquest objectiu. Els anys més importants de lluita a favor de la independència foren clau per a la ciutat.
El 1845, l'Alþingi, l'Assemblea General que els islandesos havien creat el 930 fou reoberta aquesta vegada a Reykjavík, després d'haver sigut suspesa diverses dècades anteriors a Þingvellir, la seva ubicació originària. En aquells temps l'Alþingi compila les funcions d'una Assemblea Consultiva, que suggeria al rei les accions a prendre respecte a diferents temes del país. La ubicació d'Alþingi a Reykjavík va fer que la ciutat es convertís efectivament en la capital d'Islàndia. El 1874 Islàndia va rebre la seva primera Constitució i amb ella l'Alþingi obtingué alguns poders legislatius limitats i en essència es convertí en la institució d'avui dia. El pas següent era passar el poder executiu a Islàndia, i això ho va aconseguir gràcies a la Casa de Govern el 1904 quant s'establí l'oficina del primer ministre a Reykjavík. El major pas per a la independència fou donat l'1 de desembre de 1918 quan el país es convertí en estat sobirà de la Corona de Dinamarca.
Ocupació i creació de la República miniatura|Reykjavík els anys 1930 En les dècades del 1920 i el 1930 la creixent indústria pesquera va sorgir de Reykjavík, i el bacallà fou el principal producte de la indústria. No obstant això, a finals del 1929 la Gran Depressió copejà la ciutat amb la desocupació i amb conflictes gremials, molts dels quals acabaren en violència.
El matí del 10 de maig del 1940, quatre cuirassats de guerra arribaren a Reykjavík i van ancorar al port. Poques hores després l'ocupació aïllada es completà sense violència. El govern islandès havia rebut de part del govern britànic el rebut per a l'ocupació, però aquesta sempre havia estat declinada, basant-se en la política neutral adoptada pel país. Durant els següents anys que quedaven de la Segona Guerra Mundial, els soldats britànics i posteriorment nord-americans construïren bases a Reykjavík. El nombre de soldats estrangers a Reykjavík era equivalent a la població actual de la ciutat. Els efectes econòmics de l'ocupació foren molt positius per a la ciutat quant s'esvaïren els efectes de la Gran Depressió i la demanda augmentà com mai abans. Els britànics construïren l'Aeroport de Reykjavík, que encara funciona, i els nord-americans construïren l'Aeroport Internacional de Keflavík, a uns 50 km de la capital.
El 17 de juny de l'any 1944 es fundà la República d'Islàndia, i un president escollit per vot popular assumí les funcions del monarca danès.
Creixement en la postguerra Durant els anys de postguerra, el creixement de Reykjavík es va enfortir. Un èxode de camperols va començar a poblar la ciutat principalment a causa de les millores en la tecnologia de l'agricultura que va reduir la força laboral d'aquell sector, i a causa de l'explosió demogràfica provocada per les millors condicions de vida a Islàndia.
El grup de migració a Reykjavík estava format, principalment, per joves que van arribar a la ciutat per aconseguir el "Somni de Reykjavík" i amb el temps la capital es va convertir en la ciutat dels nens. La planificació urbana es va modificar de manera molt notable amb la construcció de complexos habitables en les zones dels suburbis.
El 1972, Reykjavík va ser la seu del campionat mundial d'escacs entre Bobby Fischer i Borís Spasski. miniatura|Reyjavík els anys 1970
De la dècada del 1980 fins al segle XXI En les últimes dues dècades, Reykjavík s'ha convertit en un centre important de la comunitat global. El 1986 va ser la seu de la cimera entre Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov, i això remarcà el nou estatus polític de Reykjavík. La desregulació del sector financer i la revolució informàtica han contribuït a una nova transformació de Reykjavík. El sector financer i la tecnologia de la informació són els principals ocupadors de la ciutat.
Reykjavík és el principal centre de la literatura i de la música d'Islàndia, i ha contribuït a la cultura amb famoses personalitats com ara els escriptors Halldór Laxness i Arnaldur Indridason o la cantant Björk i la banda de rock Sigur Rós.
La ciutat va ser l'epicentre de les protestes de la crisi financera del 2008 i 2009. Al seu barri financer es troben les seus dels bancs Landsbanki, Glitnir i el Kaupthing.
Geografia Reykjavík està ubicada sobre el marge sud-est d'Islàndia, a la badia Faxaflói. L'àrea costanera de Reykjavík es caracteritza per la presència de penínsules, caps, estrets i petites illes. La major part de la ciutat de Reykjavík està ubicada sobre la península Seltjarnarnes, però els suburbis s'estenen al sud i est de la península.
Reykjavík és una ciutat dispersa; la major part de l'àrea urbana es presenta en forma de suburbis de baixa densitat i les cases, però, generalment es troben a distàncies espaioses. Els veïnats residencials exteriors estan més espaiats i entre ells corren les principals artèries del trànsit i hi ha molts espais buits.
El riu més gran que travessa Reykjavík és l'Elliðaá, que no és navegable. La muntanya més alta de Reykjavík és el cim Esja, de 914 msnm, la qual es troba al districte septentrional de Kjalarnes, separat de la resta de la ciutat pel fiord Kollafjörður.
Demografia miniatura|Austurstræti, un dels carrers del centre tradicional de Reykjavík, situat al districte de Miðborg La població de Reykjavík l'any 2008 era de 119.848 habitants, dels quals 58.762 eren homes i 58.959 dones. La població combinada de l'àrea metropolitana de Reykjavík el 2008 era de 201.585 habitants. Cap altra ciutat islandesa supera els 50.000 habitants, i l'aglomeració metropolitana agrupa una mica més del 60% de la població total de l'estat.
La ciutat és un gran centre multicultural que presenta un 9% de població estrangera amb més de cent nacionalitats diferents. A la ciutat arriben centenars de turistes, estudiants i altres residents temporals, que poden ser més nombrosos que els natius al centre de la ciutat. L'àrea metropolitana de Reykjavík està formada pels sis municipis de Kjósarhreppur (2.361 habitants), Garðabær (9.913), Hafnarfjörður (24.839), Kópavogur (28.561), Mosfellsbær (8.147) i Seltjarnarnes (4.428).
La ciutat està formada pels districtes de Vesturbær, Miðborg, Hlíðar, Laugardalur, Háaleiti, Breiðholt, Árbær, Grafarvogur, Kjalarnes, Grafarholt i Úlfarsárdalur. miniatura|Actualment l'àrea metropolitana de Reykjavík té més de dos cents mil habitants
Població històrica Població històrica de Reykjavík 1801 1860 1901 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1985 1990 1995 2003 2004 2007 2009 600 1.450 6.321 17.450 28.052 38.308 55.980 72.407 81.693 83.766 89.868 97.569 104.258 113.387 113.730 117.721 119.357
miniatura|Mapa administratiu de la ciutat amb la divisió municipal de Reykjavík
Economia Reykjavík és el centre econòmic d'Islàndia, ja que en el seu terme municipal o a la seva rodalia es troben les seus de les principals empreses islandeses. L'economia de la ciutat, igual que la de la majoria de les capitals dels països desenvolupats, té la base en el sector de serveis, a més d'algunes indústries i laboratoris de biotecnologia o enginyeria genètica.
Tant el sector secundari com l'agricultura i la ramaderia tenen una importància mínima dins de l'economia local, però la pesca si que té una importància considerable, ja que a la ciutat es troba el principal port del país que també és un dels de major importància de tots els països nòrdics.
Principals empreses Reykjavík, la capital d'Islàndia, és el centre de la principal regió industrial i empresarial de l'illa. Entre les seves principals empreses es troben el desenvolupador de videojocs CCP Games, l'aerolínia Icelandair, la cadena radial Ríkisútvarpið i l'empresa enginyeria biomèdica Össur.
Clima miniatura|Climograma de Reykjavík|left Reykjavík té un clima polar oceànic. Gràcies al càlid corrent de l'Atlàntic Nord, Reykjavík té una temperatura mitjana anual de 12°C, i la temperatura mitjana al gener n'és de 0,4° C. En general, Islàndia, i en particular, la capital, s'escapen de l'escalfament regional típic d'Euràsia, producte de la contaminació atmosfèrica, i, en no estar la seva estació meteorològica prop d'una de les illes de calor urbanes, no té la típica deriva resultant de la urbanització.