Sant Pere; ; o , ‘Simó el Pur’; o ; ; ; . Vegeu (Betsaida, Galilea, ? – Roma, entre 64 i 68 dC) també conegut com Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme.
Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró. Tradicionalment se'l considera el primer bisbe de Roma —o papa— i també per la tradició cristiana oriental com el primer patriarca d'Antioquia. Totes les antigues esglésies cristianes veneren Pere com un sant major i com a fundador de l'Església d'Antioquia i de la Diòcesi de Roma, però difereixen en les seves actituds respecte a l'autoritat dels seus successors. Segons l'ensenyament catòlic, Jesús va prometre a Pere una posició especial a l'Església.
Al Nou Testament, Pere apareix de manera reiterada i destacada en els quatre evangelis, així com en els Fets dels Apòstols. Es creia tradicionalment que l'Evangeli de Marc mostrava la influència de la predicació de Pere i dels records de testimonis presencials. També s'esmenta, amb el nom de Pere o Cefas, a la Primera Carta de Pau als Corintis i a l'Epístola als Gàlates. El Nou Testament també inclou dues epístoles generals, la Primera i la Segona carta de Pere, que tradicionalment se li atribueixen, però ara generalment es rebutja l'autoria petrina d'ambdues., Dale . (conferència), Yale University, 2009 [en línia] Consulta: 22 juliol 2013. Conferència 24 (transcripció).
Fora del Nou Testament, se li van atribuir diversos llibres apòcrifs, en particular els Fets de Pere, l'Evangeli de Pere, la Predicació de Pere, l'Apocalipsi de Pere i el Judici de Pere.
Noms i etimologies miniatura|esquerra|La crida dels sants Pere i Andreu, 1603/1606, Caravaggio
El nom jueu original de Pere, tal com s'indica al Nou Testament, era «Simó» (Σίμων Simōn en grec) o (només a i ) «Simeó» (Συμεών en grec). S'ha explicat que la variació Simó/Simeó reflecteix «el conegut costum entre els jueus de l'època de donar el nom d'un famós patriarca o personatge de l'Antic Testament [Simeó] a un nen (no pas a les nenes) juntament amb un nom grec / romà semblant [Simó]».
Més tard se li va donar el nom כֵּיפָא (Kefa) en arameu, que es va fer en grec (per transliteració i l'addició d'una final de sigma perquè sigui una paraula masculina) com Κηφᾶς, en llatí Cefas (9 aparicions en el Nou Testament); o (per traducció amb terminació masculina) com a Πέτρος, del llatí Petrus i en català Pere (156 aparicions al Nou Testament).
Es discuteix el significat precís de la paraula arameu, alguns diuen que el seu significat habitual és «roca» o «penya-segat», altres diuen que significa més aviat «pedra» i, particularment en la seva aplicació de Jesús a Simó, com una «joia», però la majoria dels estudiosos coincideixen que com a nom propi denota un caràcter aspre o dur. Ambdós significats, «pedra» (joia o pedra tallada) i «roca», s'indiquen en els diccionaris d'arameu i siríac. El teòleg catòlic Rudolf Pesch argumenta que el cefa arameu significa «pedra, bola, aglomeració, clavada» i que «roca» és només una connotació; que al grec àtic la petra denota «roca conreada, àrea rocosa, significa «pedra petita, pedra de pedra, pedra de fona, roca mòbil».
El nom combinat Σίμων Πέτρος (Simó Pere) apareix dinou vegades al Nou Testament. En alguns documents siríacs es diu, en traducció al català, Simó Cephas.
En els diferents evangelis ens troben diversos noms semblants que comencen per Simó: Simó Kêpha (la Pedra) (Pere) Simó el Zelota i Simó el Cananeu Simó barjonna (fill de Jonàs) Simó Iscariot Segons Robert Ambelain tots són una sola i única persona Simó Pere.
Informació biogràfica miniatura|Ruïnes de l'antiga ciutat de Cafarnaüm a la riba nord del mar de Galilea
Fonts La història de la vida de Pere es narra en els quatre evangelis canònics, als Fets dels Apòstols, les cartes del Nou Testament, el no canònic Evangeli dels hebreus i altres narracions de l'Església primitiva sobre la seva vida i mort. Al Nou Testament, és un dels primers deixebles cridats durant el ministeri de Jesús. Pere es va convertir en el primer apòstol de la llista ordenat per Jesús a l'Església primitiva.
Narracions Pere era un pescador jueu a Betsaida ().L'origen jueu de Pere també és citat a . Vegeu Va ser nomenat Simó, fill de Jonàs o Joan.El nom del seu pare era «Jonàs» (, ), tot i que en alguns manuscrits de Joan apareix com a «Joan».
Els tres evangelis sinòptics expliquen com Jesús va curar la sogra de Pere a casa seva a Cafarnaüm (, , ); aquest passatge representa clarament a Pere com a casat. també s'ha pres per implicar que estava casat i que la dona de Pere va acompanyar el seu marit en alguns dels seus viatges missioners. Climent d'Alexandria va escriure: «Quan el beneït Pere va veure com la seva pròpia esposa havia sortit de la mort, es va alegrar a causa de la seva convocatòria i de la seva tornada a casa, i la va cridar molt encoratjadora i reconfortant, adreçant-se pel seu nom i dient: "Recordeu el Senyor". Tal va ser el matrimoni dels beneïts i la seva perfecta disposició cap als que més estimaven.»Citat per Eusebi, Història eclesiàstica, III, 30. Text sencer a Climent d'Alexandria, Stromata VII, 11 (en anglès). També va afirmar que Pere tenia fills. Les llegendes posteriors, que daten del en endavant, van suggerir que Pere tenia una filla identificada com santa Peronella. Això, però, probablement és el resultat de la semblança dels seus noms.
miniatura|upright=1.1|esquerra| La crida dels apòstols Pere i Andreu (del Maestà), c. 1308–1311 En els evangelis sinòptics, Pere (llavors Simó) era pescador juntament amb el seu germà, Andreu, i els fills de Zebedeu, Jaume i Joan. L'evangeli de Joan també representa a Pere pescant, fins i tot després de la resurrecció de Jesús, a la història de la captura de 153 peixos. A Mateu i Marc, Jesús va anomenar Simó i el seu germà Andreu perquè fossin «pescadors d'homes» (–, ).
Una església franciscana està construïda sobre el lloc tradicional de la casa de l'apòstol Pere. A Lluc, Simó Pere és propietari del vaixell que Jesús utilitza per predicar a les multituds que el pressionaven a la vora del llac de Genesaret (). Aleshores, Jesús sorprèn a Simó i als seus companys Jaume i Joan (Andreu no hi és esmentat) dient-los que baixin les xarxes, amb la qual cosa capturen un gran nombre de peixos. Immediatament després d'això, el segueixen (). L'Evangeli de Joan dona un relat comparable de «Els primers deixebles» (). A Joan, es diu als lectors que es tractava de dos deixebles de Joan Baptista (Andreu i un deixeble sense nom) que va escoltar Joan Baptista anunciar Jesús com l'«Anyell de Déu» i després va seguir Jesús. Després, Andreu es va dirigir al seu germà Simó, dient: «Hem trobat el Messies», i després va portar Simó a Jesús.
miniatura|L'apòstol Pere atacant Malc, el servent dels Gran Sacerdot amb una espasa a l'hort de Getsemaní, de Giuseppe Cesari c. 1597 Tres dels quatre evangelis, Mateu, Marc i Joan, relaten la història de Jesús caminant sobre l'aigua. Mateu també descriu Pere caminant sobre l'aigua per un moment, però començant a enfonsar-se quan la seva fe dubta ().
Al començament del Darrer Sopar, Jesús va rentar els peus als deixebles. Pere es va negar inicialment a deixar que Jesús li rentés els peus, però quan Jesús li va dir: «Si no et rento, tu no tens cap part amb mi», Pere va respondre: «Senyor, no només els meus peus, sinó també les mans i el cap» (). El rentat de peus es repeteix sovint al servei del culte el dijous sant per algunes confessions cristianes.
Els tres evangelis sinòptics esmenten que, quan Jesús va ser arrestat, un dels seus companys va tallar l'orella a un criat del gran sacerdot d'Israel (, , ). L'Evangeli de Joan també inclou aquest esdeveniment i nomena Pere com a espadat i Malc com a víctima (). Lluc afegeix que Jesús va tocar l'orella i la va curar miraculosament (). Aquesta curació de l'orella del criat és l'últim dels 37 miracles atribuïts a Jesús a la Bíblia.
Simó Pere va ser processat dues vegades, amb Joan, davant el Sanedrí i els va desafiar directament (, ). Després de rebre una visió de Déu que permetia menjar animals abans impurs, Pere fa un viatge missioner a Lidda, Joppa i Cesarea (–), esdevenint fonamental en la decisió d'evangelitzar els gentils (). Simó Pere va aplicar el missatge de la visió als animals nets als gentils i va seguir la seva reunió amb Corneli el Centurió afirmant que «Déu no mostra parcialitat» ().
Segons els Fets dels Apòstols, Pere i Joan van ser enviats de Jerusalem a Samaria (). Pere/Cefàs s'esmenta breument al capítol inicial d'una de les epístoles paulines, l'Epístola als Gàlates, que esmenta un viatge de l'apòstol Pau a Jerusalem on es troba amb Pere (). Pere apareix de nou a Gàlates, catorze anys després, quan Pau (ara amb Bernabé i Titus) va tornar a Jerusalem (). Quan Pere va arribar a Antioquia, Pau es va oposar a Pere amb la seva cara «perquè ell [Pere] estava equivocat» ().
esquerra|miniatura|L'apòstol Pere alliberat de la presó, Jacopo di Cione, 1370–1371 (Philadelphia Museum of Art) narra com Pere, que es trobava a Jerusalem, va ser empresonat per Agripa I (42–44 dC), però va ser rescatat per un àngel. Després del seu alliberament, Pere va deixar Jerusalem per anar a «un altre lloc» (). Pel que fa a l'activitat posterior de Pere, no hi ha més informació relacionada de les fonts existents, tot i que hi ha breus notificacions de certs episodis individuals de la seva vida posterior.
Primer cap de l'Església primitiva
Els Evangelis i els Fets dels apòstols retraten Pere com l'apòstol més destacat, tot i que va negar Jesús tres vegades durant els fets de la crucifixió. Segons la tradició cristiana, Pere va ser el primer deixeble a qui es va presentar Jesús, equilibrant la negació de Pere i restablint la seva posició. Pere és considerat el primer líder de l'Església primitiva, encara que aviat va ser eclipsat en aquest lideratge per Jaume el Just, «el Germà del Senyor». Com que Pere va ser el primer a qui es va presentar Jesús, el lideratge de Pere constitueix la base de la successió apostòlica i del poder institucional de l'ortodòxia, com a hereus de Pere, i se'l descriu com «el roca» sobre la qual es construirà l'Església.
Posició entre els apòstols miniatura|upright=1.25| Sant Pere predicant l'evangeli a les catacumbes de Jan Styka Pere sempre figura al primer lloc entre els Dotze Apòstols als evangelis, , i al Llibre dels Fets. També se l'esmenta amb freqüència als evangelis perquè forma amb Jaume el Major i Joan un grup especial dins dels Dotze Apòstols, present en incidents en què els altres no eren presents, com a la transfiguració de Jesús,; ; a la resurrecció de la filla de Jaire; i a l'oració a l'hortí de Getsemaní.; Pere sovint confessa la seva fe en Jesús com el Messies.
Sovint es representa Pere als evangelis com a portaveu de tots els apòstols.; ; ; John Vidmar, un erudit catòlic, escriu: «Els erudits catòlics coincideixen que Pere tenia una autoritat que va substituir a la dels altres apòstols. Pere és el seu portaveu en diversos esdeveniments, dirigeix l'elecció de Maties, la seva opinió en el debat sobre convertir els gentils era crucial, etc.»
L'autor dels Fets dels Apòstols retrata Pere com la figura central de la primera comunitat cristiana.Pere pronuncia un significatiu sermó a l'aire lliure durant la Pentecosta. Segons el mateix llibre, Pere va assumir el lideratge en seleccionar un substitut per a Judes Iscariot Després d'aquest nomenament, veiem Pere establir les condicions per ser apòstol com aquells que han passat temps amb Jesús. ()
L'autoritat de Pere va prestar-li el seu paper d'adjudicatari en conflictes i assumptes morals. Assumeix aquest paper en el cas d'Anianies i Safira i els fa responsables de mentir sobre la seva almoina. Peter els jutja i són assassinats individualment per la infracció.