La Cort de Tortosa-Barcelona de 1421-1423 fou una Cort General de Catalunya convocada per la reina Maria de Castella, com a lloctinent general del rei Alfons el Magnànim, absent del Principat per les seves empreses mediterrànies. Fou convocada inicialment a Tortosa com a continuació de la Cort de 1419-1420, que havia quedat suspesa, i continuà a Barcelona, on les sessions se celebraren al capítol de la Catedral de Barcelona des del 23 de juny de 1421.

En començar la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya era Joan Desgarrigues. La reunió es prolongà fins al 1423 i estigué marcada per la negociació entre els braços i la monarquia sobre la defensa de les constitucions catalanes i, en contrapartida, pel finançament de les empreses militars d'Alfons el Magnànim a la Mediterrània.

Antecedents La Cort anterior havia quedat suspesa el maig de 1420 quan Alfons el Magnànim partí des del port dels Alfacs cap a Sardenya. Després de pacificar l'illa i intervenir a Còrsega, el monarca es dirigí al Regne de Nàpols, on fou reconegut el 1421 com a fill adoptiu i hereu de la reina Joana II de Nàpols. La seva política italiana necessitava, però, nous recursos financers i militars procedents dels territoris de la Corona.

Els estaments catalans aprofitaren aquesta necessitat per reprendre reivindicacions que havien plantejat des de la Cort de Montblanc de 1414. El descontentament per la designació de castellans en diversos càrrecs de govern i per la seva presència a la cort reial havia contribuït el 1418 a la formació de la Junta de Molins de Rei, encapçalada, entre d'altres, per Ramon Desplà i Roger Bernat I de Pallars Sobirà.

A la Cort de 1421-1423, els braços aconseguiren reprendre i aprovar una part important d'aquest programa, que havia estat rebutjat en les reunions de 1414, 1415 i 1419.

Acords constitucionals Els braços aconseguiren que es reafirmés el principi segons el qual els anomenats oficis de jurisdicció del Principat havien de recaure en catalans. També es declarà la preeminència dels Usatges de Barcelona, les Constitucions de Catalunya i els capítols de Cort dins l'ordenament jurídic català.

Un dels acords de més transcendència institucional encomanà a la Diputació del General la custòdia i defensa de l'ordre constitucional davant les possibles extralimitacions del rei o dels seus oficials. Aquesta atribució reforçà la funció de la Diputació com a garant de la legalitat pactada i és considerada un antecedent important del sistema que culminaria amb la Constitució de l'Observança aprovada a la Cort de Barcelona de 1480-1481.

La Cort aprovà també disposicions de caràcter econòmic. Entre aquestes hi havia la constitució coneguda per les seves paraules inicials Havent a cor, que regulava la importació de draps de llana i estamenyes estrangers amb l'objectiu de protegir la producció tèxtil del Principat. La norma seria confirmada dècades després per la Cort de 1480-1481.

Ajuda militar a Alfons el Magnànim A canvi de les concessions institucionals, les Corts i la Diputació participaren activament en el finançament de la política mediterrània del monarca. El 5 d'octubre de 1421 la reina i els diputats assistiren als preparatius de deu galeres a les Drassanes i de vuit naus a la platja de Barcelona. El febrer de 1422 els diputats ordenaren construir quatre galeres grans i el 22 d'abril reberen autorització per obtenir fins a 350.000 florins destinats a l'armada.

L'octubre de 1422 salpà de Barcelona una nova flota comandada per l'infant Pere d'Aragó, germà del rei. El novembre, una delegació de les Corts i de la Diputació encapçalada per Dalmau de Mur, arquebisbe de Tarragona, portà a Nàpols 70.000 florins i oferí al monarca una nova armada.

Aquesta armada, formada per vint galeres i vuit naus i comandada per Joan Ramon Folc I de Cardona, arribà a Nàpols la primavera de 1423. La intervenció catalana permeté reforçar temporalment la posició d'Alfons en la ciutat, tot i que el conflicte napolità continuà i el rei acabà retornant a Catalunya a la darreria de 1423.

Renovació de la Diputació El 22 de juliol de 1422 foren nomenats els nous diputats i oïdors de comptes per al trienni 1422-1425:

diputat eclesiàstic: Dalmau de Cartellà, abat de Santa Maria de Ripoll; diputat militar: Ramon I de Sagarriga de Palou i de Pau, cavaller; diputat reial: Joan Ros, ciutadà de Barcelona; oïdor eclesiàstic: Francesc Desplà, canonge i ardiaca major de Vic; oïdor militar: Jofre de Sentmenat, donzell; oïdor reial: Martí Gavella, burgès de Perpinyà.

Dalmau de Cartellà substituí Joan Desgarrigues al capdavant del Braç Eclesiàstic de la Diputació. Durant el nou trienni, la institució continuà assumint un paper important en el finançament naval i militar de la política mediterrània d'Alfons el Magnànim.

Referències

Tortosa-Barcelona (1421-1423) Categoria:Història de Tortosa Categoria:Història de Barcelona