La nit estelada (neerlandès: De sterrennacht) és una pintura a l'oli realitzada per Vincent van Gogh el 1889, actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.
El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s'havia reclòs després d'un dels seus freqüents atacs, tot i que fou pintada de memòria durant el dia. Data de mitjana 1889, tretze mesos abans del seu suïcidi. Des del 1941, forma part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York, com a part del llegat de Lillie P. Bliss. Considerat una obra mestra de Van Gogh, se n'han fet moltes reproduccions, i és una de les seves obres més conegudes.
Gènesi de l'obra miniatura|Xiprers en la nit estelada, un dibuix a sanguina de Vincent Van Gogh realitzat l'any 1889 i actualment conservat al Kunsthalle de BremenThe Sterling and Francine Clark Art Institute: Cypresses in Starry Night , the Lost Art digital collection. Consulta: 3 juny 2012.Richard Boudreaux: "Ex-Soviet Officer Tried to Return Art Found in Cellar" , Los Angeles Times 20 març 1995, consulta 03 Juny 2012.
El setembre del 1888, abans de la crisi que va comportar la seva hospitalització a Arle, Vincent Van Gogh va pintar el Cel estelat sobre el Roine i, en una de les cartes al seu germà Theo, en parlava així:
A mitjans setembre del 1889, després d'una greu crisi que s'estengué des de mitjan juliol fins als últims dies d'agost, Van Gogh va pensar a incloure La nit estelada en el següent lot d'obres que enviaria al seu germà Theo a París.Carta a Webexhibits.org , 607 Per tal de reduir les despeses d'enviament, va reservar tres estudis, incloent-hi aquesta peça, els quals foren enviats a París en la següent remesa.Carta a Webexhibits.org , 608 En tant que Theo trigava a confirmar-li la recepció de les obres, Vincent insistí en diverses ocasions i, finalment, va rebre el comentari del seu germà sobre la seva obra més recent.Carta a 609Carta a Webexhibits.org , T19
Descripció de l'obra La nit estelada està ancorada en la imaginació i la memòria de Van Gogh, i presenta una expressió molt íntima i subjectiva de la resposta de Van Gogh davant la natura. Servint-se de pinzellades molt gruixudes i empastades, sota un cel turbulent s'aixeca una visió idealitzada del poble de Sant Romieg de Provença, vist en direcció nord des del sanatori on Van Gogh estava ingressat. La serra dels Alps de l'Alta Provença tanca l'escena per la dreta, però aquesta visió no concorda amb precisió amb la vista des del sanatori, i podria ser que es tractés d'uns turons situats al sud del sanatori. El flanc esquerre és definit per un gran xiprer,MOMA.org The Museum of Modern Art maintains the traditional identification of a cypress tree. també turbulent. Aquest és un arbre tradicionalment associat amb el dol i els cementiris, i en aquest cas és un element d'unió entre el cel turbulent, un camp d'energia en ebullició, i el poblet, un indret de calma on destaca el campanar de l'església, que evoca la terra nadiua de Van Gogh. Cal remarcar, a més, que durant la seva estada a Arle, Van Gogh havia canviat la posició de l'Ossa Major al Cel estelat sobre el Roine, ubicant-la al sud.
En una carta al seu germà, Vincent Van Gogh escrigué:
Vincent no estava especialment satisfet de l'obra, i així ho comunicà al seu germà:
Interpretacions Malgrat el gran nombre de cartes que Van Gogh va escriure, va dir molt poc sobre La nit estrellada. Després d'informar que havia pintat un cel estrellat al juny, Van Gogh va esmentar la pintura en una carta a Theo al voltant del 20 de setembre de 1889, quan la va incloure en una llista de pintures que enviava al seu germà a París, referint-s'hi com un estudi nocturn. D'aquesta llista de pintures, va escriure: «En general, les úniques coses que considero una mica bones són el Camp de blat, la muntanya, l'hort, les oliveres amb els turons blaus i el Retrat i l'Entrada a la pedrera, i la resta no em diu res»; la resta inclouria La nit estrellada. Quan va decidir reservar tres pintures d'aquest lot per estalviar diners en franqueig, La nit estrellada va ser una de les pintures que no va enviar. Finalment, en una carta al pintor Émile Bernard de finals de novembre de 1889, Van Gogh es va referir a la pintura com un fracàs.
Van Gogh va discutir amb Bernard i especialment amb Paul Gauguin sobre si s'havia de pintar del natural, com preferia Van Gogh, o pintar el que Gauguin anomenava abstraccions: pintures concebudes en la imaginació, o de tête. A la carta a Bernard, Van Gogh va relatar les seves experiències quan Gauguin va viure amb ell des del 23 d'octubre de 1888 fins al 25 de desembre del mateix any.
Van Gogh aquí es refereix als remolins expressionistes que dominen la part superior central de La nit estrellada.
Theo es va referir a aquests elements pictòrics en una carta a Vincent datada el 22 d'octubre de 1889: «Intueixo el que et preocupa en les noves teles com el poble a la llum de la lluna [ La nit estrellada ] o les muntanyes, però sento que la recerca d'estil elimina el veritable sentiment de les coses». Vincent va respondre a principis de novembre: «Malgrat el que dius a la teva carta anterior, que la recerca d'estil sovint perjudica altres qualitats, el fet és que em sento molt impulsat a buscar l'estil si vols, però amb això em refereixo a un dibuix més viril i més deliberat. Si això em farà semblar més a Bernard o Gauguin, no hi puc fer res. Però m'inclino a creure que a la llarga t'hi acostumaràs». I més tard a la mateixa carta, va escriure: «Sé molt bé que els estudis dibuixats amb línies llargues i sinuoses de l'última remesa no eren el que haurien de ser, però, m'atreveixo a instar-te a creure que en els paisatges es continuarà massificant les coses mitjançant un estil de dibuix que busca expressar l'entrellat de les masses».
Però tot i que Van Gogh defensava periòdicament les pràctiques de Gauguin i Bernard, cada vegada inevitablement les repudia i continuava amb el seu mètode preferit de pintar del natural. Com els impressionistes que havia conegut a París, especialment Claude Monet, Van Gogh també preferia treballar en sèries. Havia pintat la seva sèrie de gira-sols a Arles, i va pintar la sèrie de xiprers i camps de blat a Saint-Rémy. La nit estrellada pertany a aquesta última sèrie, així com a una petita sèrie de nocturns que va iniciar a Arles.
miniatura|Nit estrellada sobre el Roine, de Van Gogh, 1888, oli sobre tela La sèrie nocturna estava limitada per les dificultats que plantejava pintar aquestes escenes de la natura, és a dir, de nit. La primera pintura de la sèrie va ser Terrassa del cafè de nit, pintada a Arles a principis de setembre de 1888, seguida de Cel estelat sobre el Roine més tard aquell mateix mes. Les declaracions escrites de Van Gogh sobre aquestes pintures proporcionen més informació sobre les seves intencions per pintar estudis nocturns en general i La nit estrellada en particular.
Poc després d'arribar a Arles el febrer de 1888, Van Gogh va escriure a Theo: «Necessito una nit estrellada amb xiprers o... potser sobre un camp de blat madur; hi ha unes nits realment boniques aquí». Aquella mateixa setmana, va escriure a Bernard: «Un cel estrellat és una cosa que m'agradaria intentar fer, igual que durant el dia intentaré pintar un prat verd esquitxat de dents de lleó». Va comparar les estrelles amb punts en un mapa i va reflexionar que, igual que s'agafa un tren per viatjar per la Terra, «cal la mort per arribar a una estrella». Tot i que en aquest moment de la seva vida Van Gogh estava desil·lusionat per la religió, sembla que no havia perdut la seva creença en una vida després de la mort. Va expressar aquesta ambivalència en una carta a Theo després d'haver pintat Nit estrellada sobre el Roine, confessant una «tremenda necessitat de, diré la paraula, de religió, així que surto a la nit a pintar les estrelles».
Va escriure sobre existir en una altra dimensió després de la mort i va associar aquesta dimensió amb el cel nocturn. «Seria tan simple i explicaria tant les coses terribles de la vida, que ara ens sorprenen i ens fereixen, que si la vida tingués un altre hemisferi, invisible és cert, però on s'aterra quan es mor». «L'esperança és a les estrelles», va escriure, però es va afanyar a assenyalar que «aquesta terra també és un planeta i, en conseqüència, una estrella o un orbe celestial». I va afirmar rotundament que La nit estrellada «no era un retorn a les idees romàntiques ni religioses».
El reconegut historiador de l'art Meyer Schapiro destaca els aspectes expressionistes de La nit estrellada, dient que va ser creada sota la pressió del sentiment i que és una pintura visionària inspirada en un estat d'ànim religiós. Schapiro teoritza que el contingut ocultSchapiro, p. 100 Schapiro teoritza que el contingut ocult de l'obra es refereix al Llibre de l'Apocalipsi del Nou Testament, que revela un «tema apocalíptic de la dona amb dolor de part, cenyida amb el sol i la lluna i coronada d'estrelles, el fill nounat de la qual està amenaçat pel drac». (Schapiro, en el mateix volum, també professa veure una imatge d'una mare i un fill entre els núvols a Paisatge amb oliveres, pintat al mateix temps i sovint considerat un penjoll de La nit estrellada.)
L'historiador de l'art Sven Loevgren amplia l'enfocament de Schapiro, tornant a qualificar La nit estrellada com una «pintura visionària que va ser concebuda en un estat de gran agitació». Escriu sobre el «caràcter al·lucinatori de la pintura i la seva forma violentament expressiva», tot i que s'esforça a assenyalar que la pintura no va ser executada durant una de les crisis incapacitants de Van Gogh. Loevgren compara l' anhel religiós pel més enllà de Van Gogh amb la poesia de Walt Whitman. Anomena La nit estrellada «una imatge infinitament expressiva que simbolitza l'absorció final de l'artista pel cosmos i que dona una sensació inoblidable d'estar al llindar de l'eternitat». Loevgren elogia la interpretació eloqüent de Schapiro de la pintura com una visió apocalíptica i avança la seva teoria simbolista sobre les onze estrelles en un dels somnis de Josep al Llibre del Gènesi de l'Antic Testament. Loevgren afirma que els elements pictòrics de La nit estrellada «es visualitzen en termes purament simbòlics» i assenyala que «el xiprer és l'arbre de la mort als països mediterranis”.
miniatura|El dibuix Xiprers a la nit estrellada, una còpia a ploma de canya executada per Van Gogh a partir de la pintura el 1889. Originalment es conservava a la Kunsthalle Bremen, avui dia part de la disputada Col·lecció Baldin. La historiadora de l'art Lauren Soth també troba un subtext simbolista a La nit estrellada, dient que la pintura és un tema religiós tradicional disfressat i una imatge sublimada dels sentiments religiosos més profunds [de Van Gogh]. Citant l'admiració declarada de Van Gogh per les pintures d'Eugène Delacroix, i especialment l'ús del blau prussià i el groc cítric per part del pintor anterior en pintures de Crist, Soth teoritza que Van Gogh va utilitzar aquests colors per representar Crist a La nit estrellada. Critica les interpretacions bíbliques de Schapiro i Loevgren, que depenen com són d'una lectura de la lluna creixent com a incorporació d'elements del Sol. Diu que és simplement una lluna creixent, que, escriu, també tenia un significat simbòlic per a Van Gogh, representant la consolació.