La piromania és un trastorn del control dels impulsos, fent que els malalts que la pateixen gaudeixin provocant foc i observant les conseqüències que això comporta.
Els tractaments, a llarg termini, inclouen mesures farmacològiques i psicoterapèutiques com les teràpies de grup o les de tipus cognitiu de conducta.
Piròmans vs incendiaris Sovint es confon el piròman amb l'incendiari, però es tracta de figures diferents: el primer sent una atracció i fascinació pel foc pròpia del trastorn, mentre que el segon actua per motivacions alienes, com un conflicte personal, un interès econòmic o una discrepància relacionada amb una feina forestal o agrícola. Segons el doctor Àngel Cuquerella, la piromania és un trastorn "extremadament infreqüent", fins al punt que si es detecta en l'investigat qualsevol interès econòmic en l'incendi, es descarta directament aquest diagnòstic.
Aquesta distinció és rellevant també des del punt de vista legal i estadístic: dels incendis forestals investigats a Catalunya, la majoria es deuen a negligències o accidents, i només una part és intencionada, xifra dins la qual els casos atribuïbles específicament a piromania són una minoria residual. Cal tenir en compte, a més, que un terreny cremat no es pot requalificar urbanísticament fins que passen 30 anys, segons la modificació del Codi Penal espanyol i de la llei de muntanyes (castellà: Ley de Montes) a Espanya, fet que desmenteix el mite de l'incendiari que actua per interès en la requalificació de sòl.
Referències
Vegeu també Incendi forestal Bosc Guaita forestal
Categoria:Manies Categoria:Foc