Stavanger és una ciutat i municipi de Noruega, la tercera zona urbana i àrea metropolitana més poblada d'aquest país i la capital administrativa del comtat de Rogaland. De fet, el municipi és el quart més poblat de Noruega amb una població de 132.644 habitants (2016). Situada al sud-oest de Noruega, Stavanger fou fundada oficialment l'any 1125, l'any en què fou completada la catedral de Stavanger. Al nucli antic de la ciutat hi ha cases de fusta del que estan protegides i que són considerades com a part del patrimoni cultural de la ciutat. Aquest fet ha provocat que el centre de la ciutat mantingui un caràcter de poble petit amb una proporció rarament elevada d'habitatges unifamiliars, i tanmateix ha promogut el creixement significatiu de les zones perifèriques de Stavanger.
El ràpid creixement de la població de la ciutat a finals del fou causat principalment pels bons resultats de la indústria petroliera a alta mar. De fet, avui en dia aquesta indústria és clau per a la regió de Stavanger i la ciutat és àmpliament coneguda com la capital petroliera de Noruega. L'empresa més gran dels països nòrdics, l'energètica noruega Statoil, té la seu a Stavanger. A la s'hi troben múltiples institucions educatives d'educació superior, i la principal d'aquestes és la Universitat de Stavanger.
A la ciutat també hi ha instal·lacions militars nacionals i internacionals, com ara un centre de guerra conjunta de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Altres establiments internacionals, i especialment les branques locals estrangeres de les companyies de petroli i gas, contribueixen en l'increment de la població estrangera a la ciutat. De fet, els immigrants representen l'11,3% de la població de Stavanger.Facts on Stavanger's immigrant population La ciutat té des de principis de la dècada del 2000 una taxa d'atur significativament inferior a la mitjana de Noruega i d'Europa. El 2011 la taxa d'atur va ser inferior del 2%. La ciutat és freqüentment present en diverses llistes de ciutats cares a escala mundial, i Stavanger fins i tot ha estat classificada com la ciutat més cara del món per certs índexs.
Stavanger és servida per l'aeroport de Stavanger-Sola, que ofereix vols a les ciutats de la majoria dels principals països europeus, així com un nombre limitat de vols xàrter intercontinentals. L'aeroport va ser nomenat com l'aeroport regional més puntual d'Europa per flightstats.com el 2010.
Cada dos anys, Stavanger organitza l'Offshore Northern Seas (ONS), que és la segona exhibició més gran d'exposicions i conferències del sector energètic de Noruega. El festival de menjar Gladmat també es duu a terme cada any i és considerat un dels principals festivals de menjar d'Escandinàvia. Stavanger també és coneguda per ser una de les agrupacions culinàries més importants del país. La ciutat va ser la Capital Europea de la Cultura del 2008.
Etimologia La forma en nòrdic antic del nom era Stafangr. L'origen d'aquest nom s'ha debatut durant dècades, i la interpretació més acceptada és que originalment era el nom de la badia que ara es diu Vågen, que era el lloc on es trobava la ciutat ciutat, a la costa est.
El primer element del nom és el stafr que significa "personal" o "branca". Això podria referir-se a la forma del fiord, o potser també a la forma de la muntanya de Valberget (Staven que significa "el personal", és un nom comú entre les muntanyes escarpades i altes de Noruega). L'últim element és angr que significa "braç de mar, badia'. Davant de la mar del Nord, Stavanger sempre ha estat econòmicament dependent del seu accés al mar.
Història Antiguitat esquerra|miniatura|La catedral de Stavanger, la més antiga de Noruega. miniatura|Granja de l'edat de Ferro Els primers vestigis d'assentaments a la regió de Stavanger provenen dels dies en què el gel es va retirar després de l'última edat de gel fa 10.000 anys. Diversos historiadors han argumentat de manera convincent que la zona de Stavanger era un centre econòmic i militar que es remunta als segles IX i X amb la consolidació de la nació a la batalla de Hafrsfjord al voltant de l'any 872. Stavanger es va convertir en un centre d'administració de l'església i una ciutat comercial important del sud-oest de la costa del país al voltant de 1100-1300.Phenomenology and the pioneer settlement on the Western Scandinavian Peninsula (Ingrid Fuglestvedt (2009) Lindome : Bricoleur Press)
Stavanger va ser una important població abans de la seva condició de ciutat (1125), quan es va establir el bisbat de Stavanger als anys 1120. El bisbe Reinald, probablement nascut a Winchester, Anglaterra, es creu que va començar la construcció de la catedral de Stavanger (Stavanger Domkirke) al voltant de 1100. Es va acabar al voltant de 1125, i la ciutat de Stavanger fou fundada oficialment aquell any.
Amb la reforma protestant el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de Kristiansand a principis del va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al van donar una nova vida a la ciutat.
La història de la ciutat és una alternança contínua entre els auges i les recessions. Durant llargs períodes les seves indústries més importants van ser la navegació, la construcció naval, la indústria d'envasament de peix i els subcontractistes associats.
Fundació del municipi Stavanger es va establir com a municipi l'1 de gener de 1838. L'1 de gener de 1867, una petita àrea del municipi de Hetland (població: 200) va ser traslladada a la ciutat de Stavanger. De nou, l'1 de gener de 1879, una altra àrea de Hetland (població: 1.357) es va transferir a Stavanger. D'altra banda, l'1 de gener de 1906, la ciutat de nou va annexar una altra àrea de Hetland (població: 399). L'1 de juliol de 1923, per quarta vegada, una part de Hetland (població: 3.063) es va traslladar a la ciutat. Finalment, l'1 de juliol de 1953, una altra porció de Hetland (població: 831) va ser traslladada a Stavanger.
A la dècada del 1960, la tasca del comitè de Schei va fomentar moltes fusions municipals a tota Noruega. Com a resultat d'això, l'1 de gener de 1965, la ciutat de Stavanger (població: 51.470) es va fusionar amb els municipis veïns de Madla (població: 6.025) i el que quedava del municipi de Hetland (població: 20.861).
Segona Guerra Mundial esquerra|miniatura|Un presoner de guerra alemany desactivant explosius a Stavanger l'agost del 1945. Durant la Segona Guerra Mundial, el 9 d'abril de 1940 l'aeroport de Sola va ser atacat per sis caces alemanys Messerschmitt Bf 110, poc abans de les 8 del matí. El bombardeig a la ciutat va durar una hora, quan els avions de càrrega van enviar paracaigudistes (fallschirmjäger). El tinent Thor Tangvold, que va ordenar la defensa de l'aeroport, es va rendir a les 10h. Immediatament després, entre 200 i 300 avions alemanys van aterrar a la ciutat.
A les 12:30, els primers soldats alemanys van arribar a Stavanger. La ciutat va ser conquistada pacíficament: a la tarda, l'estació de policia, l'oficina de correus, el telègraf i el port estaven sota control alemany. Diversos homes van fugir quan van arribar les tropes per unir-se a les files de la resistència.
Al final de la guerra, al 8 de maig de 1945, abans de deixar tornar els alemanys, aquests van ser obligats a desactivar les 180 camps de mines de Rogaland.
Tres persones van ser executades a Rogaland condemnades per alta traïció després de la guerra: Reidar Haaland, el 17 d'agost de 1945; Hans Jakob Skaar Pedersen, el 30 de març de 1946; i Holger Tou Jr, el 30 de gener de 1947.
Capital del petroli miniatura|La indústria petroliera és la columna vertebral de l'economia de Stavanger. El 1969, un nou boom va començar quan va ser descobert petroli per primera vegada al mar del Nord. Després de molta discussió, Stavanger va ser triat per ser el centre terrestre per a la indústria del petroli al sector noruec del mar del Nord, i el corresponent i seguit període de creixement agitat.
El març de 1965 es va signar un acord entre Noruega i el Regne Unit sobre la distribució de la plataforma continental al principi de la línia mitjana. Aquest mateix any es va signar un acord similar entre Noruega i Dinamarca. De fet, va ser dissenyat un règim jurídic per a l'exploració de petroli. La primera ronda de llicències a la plataforma continental noruega es va anunciar el 13 d'abril de 1965, i a l'agost d'aquest mateix any, el govern va atorgar 22 llicències per a 78 blocs per companyies petrolieres o grups d'empreses. La llicència de producció va donar a les companyies petrolieres els drets exclusius d'exploració, perforació i producció en una àrea geogràfica definida durant un període determinat en una quota anual.
Esso va ser la primera companyia petroliera per iniciar l'extracció de petroli davant la costa de Noruega. La plataforma de perforació flotant semisumergible Ocean Traveler va ser remolcada des de Nova Orleans a Noruega, i el vaixell va començar a perforar el 19 de juliol de 1966, al bloc 8/3, a uns 180 quilòmetres (110 milles) al sud-oest de Stavanger. Actualment la companyia petroliera més gran de la ciutat és Statoil.
Escut d'armes Hallvard Trætteberg (1898-1987), un destacat especialista en heràldica, va ser l'encarregat de dissenyar l'escut d'armes oficial de Stavanger, una obra que es va perllongar des de finals de la dècada del 1920 fins que va ser aprovat l'11 d'agost de 1939. El seu disseny també s'utilitza com a bandera i segell. De fet, l'escut d'armes es basa en un segell que data del 1591. Mostra una branca de planta enfiladissa (Vitis vinifera). El perquè d'aquest tipus de branca representada a l'escut d'armes ha estat molt debatut. El significat original i la representació de la plana segueix sent desconegut.
Geografia miniatura|Vista aèria de Stavanger. El llac Mosvatnet s'aprecia a la vora superior de la imatge. El municipi de Stavanger està situat a la costa del mar del Nord, amb el fiord de Bokna que s'endinsa al nord-est del municipi. Els fiords de Byfjorden i Gandsfjorden transcorren al llarg del costat est de la ciutat. Stavanger es troba al nord de la baixa regió geogràfica de Jæren, una zona plana que consisteix principalment d'aiguamolls, sorra i pedres que baixen des del riu d'Ogna, que és la part més septentrional de Stavanger. La major part del municipi es troba entre 0 i 50 msnm. El paisatge té un aspecte distintiu amb les roques i els turons boscosos o amb agricultura. La ciutat de Stavanger està estretament lligada al mar i l'aigua, amb diversos llacs i tres fiords; el mar i l'aigua formen el paisatge, proporcionant una costa rica en vegetació i la fauna. esquerra|miniatura|Una platja de Stavanger. El terreny és de baixa altitud: el 49% de la superfície és inferior a 20 metres sobre el nivell del mar, mentre que només el 7% de la terra és superior als 60 metres. El punt més alt de Stavanger és a 139 metres d'altura, el Jåttånuten, i el segon és Ullandhaug amb 136 metres d'altitud. La ciutat inclou moltes illes de la costa davant la costa.
Clima miniatura|Vista d'un carrer del centre històric després d'una nevada. A l'hivern sol nevar-hi una o dues vegades, ja que la influència del corrent del Golf sobre la ciutat és molt gran. Stavanger té un clima típicament oceànic, el qual fa que les temperatures siguin suaus tot l'any, amb mitjanes mensuals per sobre dels 0 °C. La ciutat rep abundants precipitacions, però per sota de la mitjana de l'oest de Noruega. Per la seva situació geogràfica, Stavanger es troba molt exposat a les tempestes de la mar del Nord durant els mesos de tardor i fins al mes de gener. Els hiverns són suaus i amb escasses precipitacions en forma de neu, i a l'estiu la temperatura es troba per sobre de la mitjana nacional. Les temperatures a l'hivern poques vegades són inferiors als -4 °C i a l'estiu és estrany que se superin els 24 °C.