miniatura|esquerra|Una Dirce cristiana (obra de Henryk Siemieradzki). Segons la mitologia grega, Dirce (en ) va ser l'esposa de Licos, rei de Tebes. Era filla dels déus fluvials AqueloosEurípides. Les bacants, 519 o Ismenos,Cal·límac, Himne a Delos, 77Nonnos, Dionisíaques, XLIV, 10 o d'Hèlios.
Tenia presonera i esclavitzada Antíope (neboda de Licos, que era, segons alguns, la seua primera esposa repudiada), a la qual tractava de la manera més cruel. Zeus havia estimat i posseït Antíope. Ovidi diu que Zeus va adoptar la forma d'un sàtir per tenir-la.Ovidi. Les Metamorfosis, VI, 111 Havia tingut dos bessons, de les seves relacions amb el déu, Amfíon i Zetos.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 5, 5 Abans del naixement dels seus fills, Antíope havia marxat de casa seva, per por de la ira del seu pare Nicteu quan la va saber embarassada, i va buscar refugi prop del rei de Sició, Epopeu. Nicteu, desesperat per la fuga de la seva filla, es va suïcidar, però, a punt de morir, va encarregar al seu germà Licos que el vengés. Licos va atacar Sició i va conquerir la ciutat. Va matar Epopeu i es va endur Antíope presonera a Tebes. A Elèuteres, en el camí de Sició a Tebes, Antíope va donar a llum els seus dos fills, Amfíon i Zetos, que van ser abandonats a la muntanya per ordre de Nicteu, però uns pastors els van recollir.Pausànias. Descripció de Grècia, II, 6, 2
Quan Dirce anava a participar en un ritual de culte a Dionís al mont Citeró es va trobar amb Amfíon i Zetos, els fills d'Antíope, que per venjar la mare la van lligar a les banyes d'un brau furiós que la va arrossegar pel camp fins que va morir destrossada.Gai Juli Higí. Faules, 8 Dionís, enfadat per la mort de Dirce, que anava a rendir-li culte, va castigar Antíope i la va fer tornar boja.
Segons una variant de la llegenda, el càstig que Dirce havia preparat per Antíope era el que li van aplicar a ella Amfíon i Zetos. Es va donar el nom de Dirce a una font que va sorgir en aquell indret.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 68. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).
Vegeu també Toro Farnese
Categoria:Personatges de la mitologia grega