Pelotas és una ciutat i municipi brasiler de l'estat de Rio Grande do Sul. El seu codi de municipi és 4314407, el gentilici és "pelotense" i va ser fundat el 7 de juliol de 1812. Segons el cens de 2022, la seva població era de 325.685 habitants, cosa que la situa com la quarta ciutat més poblada de l'estat. L'estimació per a 2025 és de 336.150 habitants. La densitat demogràfica és de 202,44 hab/km². La ciutat es troba a 250 km de Porto Alegre, la capital de l'estat.
El municipi té una superfície de 1.608,78 km² (2025) i forma part de la conca hidrogràfica del riu Camacuã. Històricament, Pelotas ha tingut una forta dedicació a l'agricultura i a la producció de carn assecada i salada (charque), que era enviada a tot el Brasil.
Història L'actual territori de Pelotas va ser habitat originalment per pobles indígenes. El poblament europeu s'inicià al voltant de 1758 amb l'arribada de portuguesos i espanyols. La freguesia de São Francisco de Paula va ser creada el 1812, i el 7 de juliol d'aquell any es considera la data fundacional de la ciutat.
L'element geogràfic que dona nom a la ciutat és l'Arroio Pelotas, un curs d'aigua d'uns 60 quilòmetres que neix a Canguçu i desemboca al Canal de São Gonçalo, connectant les llacunes Mirim i dos Patos. Aquesta via fluvial va ser clau per al transport de la producció de carn assecada (charque) des de les charqueades fins al port de Rio Grande, recorregut que es feia en unes tres hores amb iate.
Les charqueades van ser el motor econòmic de Pelotas durant el segle XIX. Eren establiments on es preparava la carn salada i els seus subproductes. El procés de matança del bestiar es feia en una mangueira de matança (curral de parets altes), on els esclaus subjectaven l'animal i el mataven amb un facó. El cos era transportat en vagonetes sobre rails fins a la cancha per a l'especejament i salat. Aquesta activitat va generar una gran riquesa per a les elits locals i va atreure nombrosos treballadors, molts dels quals eren esclavitzats.
L'arquitectura de la ciutat conserva importants edificis històrics. El Mercat Públic va començar a construir-se el 1845, coincidint amb la fi de la Revolució Farroupilha, i es va finalitzar cap al 1850. El projecte fou de l'arquitecte Roberto Offer, amb entrades diagonals característiques. El pàtio interior va acollir artistes ambulants com aixecadors de pesos i homes bala. Al costat del mercat s'hi va construir la Intendència Municipal (actual seu de la Prefectura).
La plaça principal, actualment anomenada Coronel Pedro Osório (antiga Praça da República), va sorgir al costat del Mercat Públic i de la Intendència. Les places més antigues de la ciutat són la José Bonifácio (originalment Praça da Matriz, al costat de la Catedral de São Francisco de Paula), fundada el 1812, i la mateixa Coronel Pedro Osório, que va rebre diversos noms al llarg del temps (Princesa Isabel, Quinze de Novembro) fins al seu nom actual.
Pel que fa a l'assistència sanitària, la Santa Casa de Misericòrdia de Pelotas va ser organitzada el 1847 per un grup d'hisendats, comerciants i polítics locals, i inaugurada el 1848 en un terreny a les actuals carrers Marechal Deodoro i Floriano Peixoto. Atenia pobres, soldats, immigrants i esclaus (aquests darrers amb la manutenció pagada pels seus senyors). Aquest hospital va ser el precedent de l'actual xarxa de salut de la ciutat.
Inundacions de 2024 A finals d'abril i principis de maig de 2024, Pelotas va patir les conseqüències del pitjor desastre climàtic de la història de Rio Grande do Sul. Les pluges torrencials van fer créixer el canal São Gonçalo fins a un nivell de 2,88 metres, igualant la cota de la gran inundació de 1941, amb previsió de superar-la. Davant l'emergència, l'alcaldessa Paula Mascarenhas va signar el decret 6.871/24, declarant l'estat de calamitat pública per accedir a recursos d'assistència i permetre als afectats retirar el Fons de Garantia (FGTS). Es van suspendre les classes a la zona urbana i rural fins al 20 de maig i es van aturar els terminis processals administratius durant deu dies.
Afectació a la població La crescuda dels rius va obligar a evacuar més d'una vintena de barris on residien al voltant de 100.000 habitants, gairebé un terç de la població municipal. Almenys 2.000 persones van haver de deixar les seves llars. A nivell estatal, la tragèdia va deixar 184 morts, 25 desapareguts, 478 municipis afectats, uns 2.400 habitatges destruïts, més de 81.000 desplaçats i prop de 2,3 milions de persones afectades directament o indirecta.
Resistència i solidaritat veïnal Malgrat les ordres d'evacuació, nombrosos veïns van optar per quedar-se a les seves cases, atrinxerats a les plantes superiors per por a les onades de saquejos que, segons denuncien, van afectar les vivendes buides. Jean Schmidt, un empresari de 30 anys resident en un edifici de tres plantes a la vora d'una llacuna, va decidir romandre al seu habitatge amb la seva mare, el seu sogre i un parell de veïns, mentre la seva dona i el seu fill se n'anaven a un lloc segur. “En tota aquesta quadra només quedem nosaltres. Tenim aigua potable, menjar i la seguretat de viure en un edifici tancat i de tenir un generador d'energia”, va declarar a EFE. Altres residents, com João Arthur Nascimento, de 70 anys, recorrien els carrers inundats amb un bastó per comprovar l'estat de les propietats.
Causes climàtiques El climatólogo Francisco Aquino, de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS), va assenyalar que l'escalfament global és el principal responsable de la tragèdia: “En quatre dies va ploure l'equivalent a un terç de la precipitació anual de l'estat. Això no és normal, és un senyal evident de la crisi climàtica que vivim”. Un estudi de la plataforma ClimaMeter va concloure que la influència humana va augmentar en un 15% la intensitat de les pluges en comparació amb el seu potencial natural.
Resposta del govern El president Lula va visitar l'estat el 2 de maig i va garantir que no faltarien recursos federals per fer front a la tragèdia. Es van mobilitzar més de 14.000 professionals entre agents d'assistència social, defensa civil, salut i forces armades, que van rescatar 80.000 persones i 15.000 animals. Es van realitzar més de 3.600 hores de vol i es van transportar 32.000 tones de donacions. L'ajuda a les famílies va sumar 15.600 milions de reals, amb més de 420.000 famílies rebent l'Auxílio Reconstrucció de 5.100 reals. En total, el govern federal va destinar 111.600 milions de reals a la reconstrucció de l'estat.
Demografia Segons el cens de 2022, la població de Pelotas era de 325.685 habitants. D'aquests, 965 es declaraven quilomboles i 363 indígenes. Els noms més comuns són João (home), Maria (dona) i el cognom Silva. La ciutat ocupa la posició 86a entre els municipis brasilers per població i la 4a a Rio Grande do Sul. La densitat demogràfica (202,44 hab/km²) la situa en la posició 393a del país i 33a de l'estat.
L'estructura detallada per edats i gènere es pot visualitzar a la piràmide de població següent, que il·lustra gràficament la composició demogràfica de Pelotas l'any 2022.
Font: Dades del Cens 2022 de l'IBGE.
L'anàlisi de la piràmide de població de Pelotas mostra una estructura que combina trets d'una població en procés d'envelliment amb un predomini de la població en edat laboral. S'hi observen els següents trets:
Base estreta: Els grups d'edat de 0 a 14 anys presenten un volum reduït en comparació amb les cohorts centrals, especialment en les franges de 0 a 4 anys (9.046 homes i 8.704 dones) i de 5 a 9 anys (10.058 homes i 9.706 dones). Aquest estrenyiment progressiu de la base indica un descens sostingut de la natalitat en les darreres dècades.
Predomini de la població adulta: El segment més nombrós de la piràmide es concentra en les edats compreses entre els 20 i els 55 anys, amb un màxim en el grup de 40 a 44 anys (11.467 homes i 13.174 dones). Aquesta configuració reflecteix un important contingent de població en edat teòricament activa, que constitueix la base de la força de treball municipal.
Sobrerepresentació femenina a la vellesa: A partir dels 65 anys, el nombre de dones supera clarament el d'homes, una diferència que s'accentua a mesura que augmenta l'edat. En el grup de 85 anys i més, hi ha 4.763 dones per només 1.658 homes. Aquesta bretxa de gènere és un fenomen demogràfic comú en poblacions envellides, atribuïble a una major esperança de vida femenina.
Tendència a l'envelliment: La proporció de persones grans (65 anys i més) és considerable, especialment entre les dones, la qual cosa situa Pelotas dins del procés de transició demogràfica cap a una població progressivament més envellida, similar al que s'observa a la majoria de ciutats brasileres de dimensions mitjanes i grans.
En conjunt, la piràmide de Pelotas correspon a una estructura demogràfica estacionària, amb tendència a l'envelliment, caracteritzada per una natalitat continguda, un predomini de la població adulta i una esperança de vida més alta per a les dones.
Governança municipal Poder Executiu L'actual alcalde de Pelotas és Fernando Stephan Marroni (PT), elegit en el segon torn de les eleccions de 2024. Els resultats de la votació van ser els següents:
+ Resultats de les eleccions a alcalde de 2024 Torn Candidat Partit Vots Percentatge (%) Comparació 1r torn(6 d'octubre) Fernando Stephan Marroni PT 68.443 39,60 Classificat Marciano Perondi PL 54.736 31,67 Classificat Altres candidats: Paulo Fernando Curi Estima (PSDB, 20,90%), Iraja Andara Rodrigues (MDB, 3,93%), Reginaldo Bacci Acunha (PDT, 3,77%), João Roberto Bourscheid (PCO, 0,14%). Vots en blanc: 8.139 (4,33%); vots nuls: 7.147 (3,80%). Font: Tribunal Superior Eleitoral. 2n torn(27 d'octubre) Fernando Stephan Marroni PT 87.737 50,36 Elected Marciano Perondi PL 86.474 49,64 No electe En el segon torn, dels 248.631 electors aptes, van votar 184.700 persones (74,29%). Els vots vàlids van ser 174.211 (94,32%), els vots en blanc 4.947 (2,68%) i els nuls 5.542 (3,00%). L'abstenció va ser del 25,71% (63.931 electors).
Organització electoral Pelotas és el quart col·legi electoral més gran de Rio Grande do Sul, amb 248.631 electors aptes. Per a les eleccions de 2024, el municipi va comptar amb tres zones electorals: la 34a, la 64a i la 164a.
Sistema electoral proporcional Els regidors (vereadores) són escollits mitjançant el sistema proporcional, a diferència de l'alcalde, que ho és pel sistema majoritari. Aquest sistema pot resultar complex a primera vista, però és fonamental per entendre per què un candidat amb molts vots pot no sortir elegit mentre que un altre amb menys vots sí que obté un escó.
En el sistema proporcional, els vots es compten primer per a cada partit o coalició, i després es distribueixen els escons entre els candidats més votats de cada agrupació que hagi aconseguit un mínim de vots. Per determinar quins partits tenen dret a ocupar els escons, es calcula el quocient electoral (QE), que s'obté dividint el nombre total de vots vàlids (vots nominals més vots de llista, excloent-ne els blancs i els nuls) pel nombre d'escons en joc. Només els partits o coalicions que assoleixen aquest quocient electoral poden optar a les cadires.
A continuació, s'aplica el quocient partidari (QP), que es calcula dividint el nombre de vots vàlids obtinguts per cada partit o coalició pel quocient electoral. El resultat d'aquesta divisió indica quantes cadires corresponen a cada agrupació. Si un cop assignades les cadires pel quocient partidari encara en queden de lliures, s'utilitza el sistema de mitjanes per distribuir les anomenades "sobres". Finalment, dins de cada partit o coalició que ha aconseguit cadires, ocupen els escons els candidats més votats.
Aquest sistema, tot i que pot semblar complicat, permet una representació més proporcionada de les diferents forces polítiques i de la diversitat de la societat, encara que també pot afavorir els candidats amb més recursos econòmics dins d'un mateix partit.