Dànau (en ) segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Βῆλος) i d'Anquínoe (Ἀγχινόη), i net de Posidó i de Líbia. Era germà d'Egipte (Αἴγυπτος) i pare de cinquanta filles (les danaides).Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, II, 1, 4-5
El seu pare, Belos, li va donar el regne de Líbia. Va fugir del país amb les seues cinquanta filles perquè els seus nebots, els cinquanta fills del seu germà Egipte, les demanaven com a esposes, però l'oracle l'havia advertit que un gendre seu el mataria. Va marxar després d'haver construït una nau amb cinquanta bancs de remers, aconsellat per Atena.Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, V, 58
Va arribar a Argos després d'una curta estada a Rodes amb les seves filles, que haurien edificat un temple a Atena Líndia.Estrabó. Geografia, XIV, 2, 11 A Argos Gelanor n'era el rei. Alguns autors diuen que Gelanor va cedir espontàniament el poder a Dànau, i altres que Dànau va obtenir el reialme després d'una llarga discussió davant del poble d'Argos que va acabar amb un prodigi. Quan Dànau i Gelanor iniciaven un enfrontament decisiu al trencar l'alba, va sortir del bosc un llop que es va llançar sobre un ramat que passava pel camí. Va saltar sobre un toro, el va dominar i el va matar. Els argius, sorpresos, van considerar que aquell llop vingut de la soledat i lluny dels homes era semblant a Dànau. Van creure que el que havia passat indicava la voluntat dels déus i van proclamar rei Dànau. L'heroi va consagrar un temple a Apol·lo Liceu (Apol·lo del llop).Pausànias, Descripció de Grècia, II, 19, 3-4 i 6
Dànau va ensenyar la gent del poble a fer pous i canals i va ser considerat benefactor públic. Egipte, al saber que Dànau era rei d'Argos, va enviar els seus fills per demanar-li de casar-se amb les seues filles. Ell hi va accedir, però callant la intenció de prendre venjança que per culpa del seu germà havia sofert, va donar a cadascuna de les seves filles una daga, amb la que durant la nit de noces, van donar mort als seus marits. Totes el van obeir, menys una, Hipermnestra, i el gendre supervivent, Linceu, el va matar i també a les altres filles, per venjar els seus germans.
Èsquil va tractar el mite en la trilogia de les Danaides, de la qual ens ha pervingut el primer drama: Les suplicants.
Referències
Bibliografia
Categoria:Herois descendents de Posidó