miniatura|Demofont alliberant a Etra. Cílix àtic de fons blanc, c. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα [ǎi̯tʰra], 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.
Mare de Teseu miniatura|Teseu i Etra, Laurent de la Hyre, c. 1635–40. Museu de Belles Arts, Budapest Etra era filla de Piteu, rei de Trezè. Bel·lerofont la demanà en matrimoni, però el desterraren a Cària abans que se'n celebraren les noces.Graves I, p. 404. Pausànias ii.31.12.
Fou mare de Teseu amb Egeu, rei d'Atenes.Plutarc, Vides paral·leles vol. 1 Teseu 3; Higí, Faules, 14. En la nit en què es quedà embarassada, es creia que també Posidó havia estat amb ella.Apol·lodor. iii.15.7; Higí, Faules, 37. El déu la sorprengué a l'illa de Poros, on havia anat, a causa d'un somni, amb el propòsit d'oferir un sacrifici sobre la tomba d'Esfer. Etra dedicà per això a l'illa un temple a Atena Apatúria (falsa) i anomenà l'illa Hiera en lloc d'Esfèria, i introduí entre les donzelles de Trozen el costum de dedicar les seves faixes a Atena Apatúria en el dia del seu matrimoni.Pausànias, ii.33.1. Segons Plutarc, Piteu difongué aquesta versió perquè Teseu fos considerat fill de Posidó, que era molt reverenciat a la seua terra.Plutarc, Teseu, 6. Egeu tornà a Atenes i Etra crià el seu fill a Trozen.Grimal sv Etra Quan el xic complí setze anys, li explicà la història del seu naixement i el dugué a la roca sota la qual Egeu havia ocultat les sandàlies i l'espasa.Graves I, p. 406
Després de raptar Hèlena, Teseu la posà a cura d'Etra. Els Dioscurs (Càstor i Pòlux) rescataren la seua germana i tornaren a Esparta amb Etra com a esclava. Més tard, Hèlena marxa a Troia acompanyada per Etra.Brill's New Pauly sv Aethra". Plutarc, Teseu, 32; Homer, Ilíada iii.144. Al palau de Príam, Etra cuida de Múnit, fill del seu net Acamant i Laòdice.Grimal sv Múnit. Després de la caiguda de Troia arribà al campament dels grecs, on va ser reconeguda pels seus nets. Demofont, un d'ells, demana a Agamèmnon que l'allibere. Agamèmnon envià per a això un missatger a Hèlena demanant-li que renunciara a Etra. Hèlena hi accedeix i Etra torna a ser lliure.Smith, sv Aethra. Pausànias x.25.3; Dictis Cretense v.13.
Segons Higí, més tard Etra se suïcidà per la pena per la mort del seu fill.Higí, Faules, 243.
La figura d'Etra apareix en diferents manifestacions artístiques a partir del s. VI aC. La història de la seua captivitat a mans d'Hèlena es representà en el cofre de CípselCohen, p. 105; Snodgrass, p. 136. Pausànies v. 19.3; Dió Crisòstom, Discursos, 11. i en una pintura de Polignot a Delfos.Oxford Classical Dictionary, sv AethraPausànies, x.25.2.
Oceànide Etra és una oceànide, filla d'Oceà i Tetis. Alguns autors (Ovidi i Higí entre ells) la fan mare de les Híades i Hiàmpolis, fills d'Atles.Grimal, sv Híades. Ovidi: Fastos, V, 171. Higí. Faules (Fabulae).
Referències
Bibliografia Fonts primàries Apol·lodor: Biblioteca Dictis Cretense Dió Crisòstom: Discursos Higí: Faules Homer: Ilíada Ovidi: Fastos Pausànias: Descripció de Grècia Plutarc: Vides paral·leles
Fonts secundàries Alocock, Susan; Cherry, John; Elsner, Jas (eds.): Pausanias: Travel and Memory in Roman Greece. Oxford University Press, 2001. Capítols "Pausanias and the Chest of Kypselus" (A. M. Snodgrass) i "Art, Myth, and Travel in the Hellenistic World" (Ada Cohen). Harder, Ruth Elisabeth (Zürich). "Aethra". Brill's New Pauly. Antiquity volumes edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. Brill Online Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther (eds.): The Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press, 2012. Greus, Robert: Els mites grecs. Aliança, 1996 . Grimal, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana. Paidós, 1994 . Smith, William: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Little, Brown & Co, 1867
Enllaços externs Centre de Recerca d'Art Clàssic i l'Arxiu Beazley: imatges d'Etra a la ceràmica grega Higí: Faules (Fabulae) 37. Text llatí. Bibliotheca Augustana de la Hochschule Augsburg. Higí: Faules (Fabulae) 192. M. Schmidt (ed.): Hygini Fabulae. 1872. Facsímil digital del text llatí en Internet Archive
Categoria:Oceànides