Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455. Anteriorment va ser un ric senador que va intervenir en la mort del general Aeci i de l'emperador Valentinià III. Petroni va morir assassinat durant els esdeveniments que van culminar en el saqueig de Roma pels vàndals.

Orígens i carrera política Petroni Màxim va néixer cap al 397.Drinkwater & Elton 2002, p. 118, 120. Era membre d'una família noble que era molt poderosa a Roma al final del . Es creu que pertanyia a les famílies Anícia i Petrònia.Drinkwater & Elton 2002, p. 117. Emparentat amb el posterior emperador Olibri, Màxim era fill d'Anici Probe,Drinkwater & Elton 2002, p. 120. i net d'Anícia Faltònia Proba i Sext Claudi Petroni Probe,Drinkwater & Elton 2002, p. 112. que va ser prefecte del pretori d'Il·líria el 364, prefecte del pretori de la Gàl·lia el 366, prefecte del pretori d'Itàlia del 368 al 375 i de nou el 383 i cònsol el 371.Cameron, Alan (1985). «Polyonomy in the Late Roman Aristocracy: The Case of Petronius Probus. Journal of Roman Studies». 75: 178–181. doi:10.2307/300658. JSTOR 300658. S2CID 162744598.Jones & Martindale 1992, vol. 1 p. 737 (1971 ed.). Procopi afirmava que era descendent de l'emperador Magne Màxim, però historiadors com J. B. Bury consideren aquest relat «poc fiable i improbable».Birley 2005, p. 450.Clover 1978, p. 183.

Ja de ben jove va ocupar càrrecs destacats. Cap el 411 va ocupar el càrrec de pretor;Mathisen 1999. cap al 415 va exercir com a tribunus et notarius, càrrec que era la porta d'entrada a la burocràcia imperial. L'any següent va ser nomenat comes sacrarum largitionum entre el 416 i el 419. Màxim va gastar 4.000 lliures d'or en jocs públics el 412 o el 415.Lançon 2000, p. 143.Cameron 2010, p. 790. Des del gener o febrer del 420 fins a l'agost o setembre del 421, va exercir com a praefectus urbi de Roma, cosa que li va atorgar autoritat executiva per a gran part de l'administració municipal de Roma; va tornar a ocupar el càrrec en algun moment abans del 439. Va exercir aquest càrrec a plena satisfacció de tothom i el 421 l'emperador va demanar que li fos erigida una estàtua al Campus Trajani. Durant el seu mandat com a prefecte, va emprendre la restauració de l'antiga basílica de Sant Pere. A més, també va ser nomenat prefecte del pretori d'Itàlia, un càrrec militar i judicial de primer nivell, el 433. Va ser mentre ocupava aquest càrrec que va ser nomenat cònsol per a l'any 433. Assolir el càrrec de cònsol es considerava el màxim honor de l'estat romà.Jones & Martindale 1992, p. 750.

Del 28 d'agost del 439 al 14 de març del 441, va exercir la prefectura del pretori d'Itàlia, el càrrec administratiu i judicial no imperial més important de l'Imperi d'Occident, i el va succeir en aquest càrrec Anici Acili Glabrió Faust.Norwich 1990, p. 160.Twyman 1970, p. 490. Se li va concedir un segon consolat el 443. El 445, se li va concedir el títol de patrici, el títol honorífic més important de l'imperi, que estava limitat a un nombre molt reduït de titulars.Kazhdan 1991, p. 1600. Entre el 443 i el 445, va construir un fòrum, el Forum Petronii Maximi,Richardson, jr, Lawrence (1992). A New Topographical Dictionary of Ancient Rome. Baltimore, MD: The Johns Hopkins University Press. p. 169. . Retrieved 1 June 2020. a Roma, al turó Celi, entre la via Labicana i la Basílica de Sant Climent.

Ascens al tron Va dirigir les intrigues contra Aeci que van acabar amb la seva mort 454. Segons l'historiador Joan d'Antioquia, Petroni va predisposar l'emperador Valentinià III contra el general Aeci i quan va arribar el moment el va encoratjar perquè el matés.Joan d'Antioquia Historia Chronographica ab Adamo fragment 200-201 Després de la mort d'Aeci, Petoni va demanar a l'emperador que li donés el càrrec que aquell tenia, però aconsellat per l'eunuc Heracli, Valentinià s'hi va negar, no volia que altre cop una sola persona tingués tant de poder. Petroni es va prendre malament aquesta negativa i va proposar-se matar l'emperador.

Valentinià es va enamorar de la dona de Petroni, una senyora de gran bellesa. Un dia l'emperador li va guanyar un anell a Petroni en el joc, i el va utilitzar per enviar-lo a la dona de Petroni demanant que anés al palau; allí l'emperador la va voler forçar però la dama va rebutjar les seves demandes i va marxar de palau; degut a l'anell, la dona va acusar el seu marit de ser part de l'afer. La dona va morir poc temps després i els seus parents i amics, units als partidaris d'Aeci es van unir en una conspiració en la qual Petroni va agafar un paper dirigent. Valentinià, en sortir de la capital fou interceptat per una banda de mercenaris burgundis encapçalada per antics oficials d'Aeci, que el van matar al Camp de Mart el 16 de març del 455. El seu cos fou arrossegat pels carrers de Roma i finalment tirat al riu.

La mort sobtada i violenta de Valentinià III va deixar l'Imperi Romà d'Occident sense un successor evident al tron. Van aparèixer diversos candidats recolzats per les diferents faccions de la burocràcia imperial i de l'exèrcit. En particular, el suport a l'exèrcit es va dividir entre tres candidats principals:Mathisen 1999. Maximià, l'antic domesticus (guardaespatlles) d'Aeci, que era fill d'un mercader egipci anomenat Domní que s'havia enriquit a Itàlia; Majorià, que comandava l'exèrcit després de la mort d'Aeci i que tenia el suport de l'emperadriu Licínia Eudòxia; i el mateix Petroni Màxim, que tenia el suport del Senat romà i que es va assegurar el tron el 17 de març distribuint diners als funcionaris del palau imperial.

Regnat Petroni Màxim fou proclamat emperador de l'Imperi Romà d'Occident, però no fou reconegut a l'Imperi d'Orient. Després d'obtenir el control del palau reial, Màxim va consolidar el seu poder casant-se immediatament amb Licínia Eudòxia, la vídua de Valentinià.Jones & Martindale 1992, p. 751. Per assegurar encara més la seva posició, va nomenar el seu cunyat Avit mestre dels soldats i el va enviar a Tolosa a guanyar-se el suport dels visigots.Cameron, Ward-Perkins & Whitby 2001, p. 20. Finalment va nomenar Cèsar al seu fill Pal·ladiDrinkwater & Elton 2002, p. 116. i el va casar amb Eudòxia, la única filla de Valentinià III, per lligar la seva família amb la dinastia teodosiana. Aquest fet anul·lava el compromís d'aquesta última amb Huneric, fill del rei vàndal Genseric, part d'un tractat entre ambdós estats. Aquest fet va ser aprofitat per Genseric per prepar una armada que va salpar al maig des de Cartago cap a Roma.Cameron, Ward-Perkins & Whitby 2001, p. 125. Petroni no va poder reunir cap defensa eficaç i la seva inacció davant d'aquesta amenaça va fer que els nobles fugissin en massa de la ciutat de Roma, però els habitants de classe baixa no van poder marxar sense permís governamental. Quan la flota vàndala s'acostava a Roma, Màxim va donar l'ordre que qualsevol persona que volgués marxar ho pogués fer. El 31 de maig va intentar fugir de la ciutat amb el seu fill. Van ser capturats per una multitud enfurismada i assassinats.Burns & Jensen 2014, p. 64. El seu cos va ser destrossat per una multitud que va fer desfilar els trossos al voltant d'un pal. Els vàndals van entrar a Roma i la van saquejar durant dues setmanes. Malgrat l'escassetat de diners per a la defensa de l'estat, des de l'anterior saqueig de l'any 410, les classes nobles havien acumulat una considerable riquesa privada. Els vàndals van marxar amb grans quantitats de tresor i també amb la princesa Eudòxia.

Referències

Bibliografia

Categoria:Patricis Categoria:Emperadors romans d'Occident Categoria:Gens Petrònia Categoria:Morts a Roma Categoria:Polítics de Roma Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V Categoria:Nobles del Laci Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Militars de Roma Categoria:Prefectes de la ciutat