José Luis Aragonés Suárez Martínez (Hortaleza, Madrid, 28 de juliol del 1938 - Madrid, 1 de febrer de 2014) fou un jugador i entrenador de futbol madrileny.
La seva posició al terreny de joc era d'interior dret. Jugà al Getafe Club de Fútbol fins al 1958, any en què fitxà pel Reial Madrid. Al club blanc no va tenir oportunitats i fou cedit a clubs com el Recreativo, Hèrcules CF i Plus Ultra. La temporada 1960-61 debuta amb el Reial Oviedo a primera divisió. La temporada següent fitxà pel Betis on jugà tres temporades. El 1964 s'incorporà a l'Atlètic de Madrid on assolí els seus principals èxits. Com a futbolista va disputar un total de 360 partits i marcà 160 gols a primera divisió. Va ser internacional amb la , amb la qual jugà 11 partits i marcà 3 gols.
La temporada 1974-75 finalitzà la seva trajectòria com a jugador i inicià la d'entrenador al seu club, l'Atlètic de Madrid. En aquest club fou entrenador durant quatre etapes diferents la primera iniciada el 1974 i la darrera acabada el 2003. El 1987-1988 entrenà el FC Barcelona, on substituí Terry Venables, guanyà una Copa del Rei, i acabà la temporada participant en el motí de l'Hespèria dels jugadors contra la directiva. També dirigí el RCD Espanyol (1990-1991), València CF (1995-1997) i Reial Mallorca (2000-2001 i 2001-2004). En total ha dirigit 757 partits a primera divisió. El 2004 esdevingué seleccionador de la i durant la temporada 2008-09 va ser entrenador del Fenerbahçe SK. El 2008 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
Morí la matinada de l'1 de febrer de 2014 als 75 anys a la clínica Centro de Madrid, segons confirmà el doctor Pedro Guillén a Ràdio Nacional d'Espanya.
Carrera com a jugador Inici de la carrera Aragonés va començar la seva carrera com a jugador amb el Getafe Deportivo el 1957. El 1958, va fitxar pel Reial Madrid, però mai va arribar al primer equip. Va passar la major part del temps al Reial Madrid cedit a altres clubs, com ara el Recreativo de Huelva i l'Hèrcules, i jugant a l'AD Plus Ultra, l'equip reserva del Reial Madrid. El 1960, va fitxar pel Real Oviedo i va debutar a la Primera Divisió. Entre el 1961 i el 1964, va jugar al Reial Betis, on va disputar 86 partits de lliga i va marcar 33 gols.
Atlètic de Madrid El 1964, Aragonés va fitxar per l'Atlètic de Madrid, on va adquirir el sobrenom de "Zapatones", ja que era conegut com a especialista en tirs lliures. Aragonés va aconseguir un trofeu en la seva primera temporada al club, guanyant la Copa del Rei (aleshores coneguda com la Copa del Generalísimo). Després va ajudar l'Atlètic a guanyar l'títol de la Lliga la temporada 1965-66 i de nou la temporada 1969-70, on va compartir el trofeu Pitxitxi al màxim golejador de la lliga amb el seu company davanter de l'Atlètic José Eulogio Gárate i Amancio del Reial Madrid. Una segona Copa va seguir el 1972 i l'equip va aconseguir un tercer títol de lliga la temporada 1972-73. L'any següent, l'Atlètic va arribar a la final de la Copa d'Europa que va jugar contra el campió alemany, el Bayern de Múnic. Durant el partit, Aragonés va marcar un gol al final de la pròrroga per donar a l'Atlètic un avantatge d'1-0. Un empat al minut 119 de Georg Schwarzenbeck, però, va enviar la final a una repetició, on el Bayern es va imposar amb una convincent victòria per 4-0. La final de la Copa d'Europa de 1974, primera de la història a la qual va arribar al club, i única de la història que s'ha repetit.
La seva retirada va seguir poc després i va ser nomenat entrenador de l'Atlètic per primera vegada el mateix any. Fins al 2024, Aragonés va ser el màxim golejador de tots els temps de l'Atlètic i és el novè a la llista de tots els temps d'aparicions del club.
Internacional Aragonés va debutar amb la selecció espanyola el 8 de maig de 1965 en un empat amistós a 0 fora de casa contra Escòcia. El primer dels seus tres gols amb Espanya va ser en un amistós contra França a Lió, en una victòria per 3-1 en la seva setena internacionalitat el 17 d'octubre de 1968. Va ser el capità de l'equip per única vegada en la seva desena de les seves 11 internacionalitats, una victòria per 3-0 contra Irlanda del Nord a Sevilla l'11 de novembre de 1970 en la classificació per a l'Eurocopa de 1972. Va marcar en el partit.
Carrera com a entrenador Clubs espanyols miniatura|Aragonès com a entrenador del València la 1995–96 En la seva primera temporada com a entrenador de l'Atlètic de Madrid, Aragonés va liderar l'Atlètic cap a l'èxit en dos partits a la Copa Intercontinental de 1974, on l'equip va derrotar l'Independiente d'Argentina, guanyador de la Copa Libertadores, per un global de 2-1. L'Atlètic va aconseguir la Copa del Generalísimo i la Lliga el 1976 i el 1977 respectivament.
Aragonés va assumir el càrrec del Reial Betis el 1981. La seva etapa a Andalusia, però, va ser breu i va tornar a l'Vicente Calderón el 1982. En la seva quarta etapa al club, el seu Atlètic va estar a punt d'aconseguir un doblet històric durant la temporada 1984-85, guanyant la Copa del Rei i acabant subcampió de la Lliga. La temporada següent, l'equip va arribar a la final de la Recopa d'Europa, on va ser derrotat per 3-0 pel Dinamo de Kíiv.
L'èxit d'Aragonés el va portar a ser nomenat entrenador del FC Barcelona el 1987, on va passar una temporada i va guanyar la Copa del Rei. Després va passar una temporada al també club barceloní, l'Espanyol, abans de reincorporar-se a l'Atlètic per a una cinquena etapa, on va guanyar la sisena Copa del Rei de la seva carrera el 1992.
Després de deixar el club per cinquena vegada el 1993, va passar a entrenar el Sevilla, el València CF, el Real Betis, el Real Oviedo i el RCD Mallorca. El seu principal èxit durant aquest període va ser la temporada 1995-96, quan va quedar a quatre punts de guanyar el títol de la Lliga amb el València.
El 2001, amb el club a la Segona Divisió, Aragonés va assumir les regnes de l'Atlètic per sisena vegada i va portar l'equip a l'ascens a la primera divisió com a campions la temporada 2001-02. Va deixar el club per setena i última vegada el 2003 i continua sent el seu entrenador més reeixit amb vuit trofeus guanyats.
Aragonés va tornar a Mallorca el 2 d'octubre de la temporada 2003-04, després de l'acomiadament de Jaime Pacheco per un mal començament de temporada. Va portar el club fins a l'11a posició al final de la temporada. L'1 de juliol de 2004, va assumir la posició de seleccionador espanyol després que Iñaki Sáez dimitís a causa de la desaprovació pública per no haver aconseguit classificar l'equip de la fase de grups a l'Eurocopa 2004.
Selecció espanyola miniatura|Jugadors espanyols celebrant a Madrid la victòria a l'Eurocopa 2008 amb Aragonès. En fer-se càrrec de la selecció nacional després de la humiliació a l'Eurocopa 2004, Aragonés va fer canvis a l'equip, deixant fora jugadors experimentats com Míchel Salgado i Raúl i renovant-lo amb sang nova. Espanya estava invicta en la classificació per a la Copa del Món de la FIFA 2006 amb Aragonés, però va acabar subcampiona de grup darrere de Sèrbia i Montenegro, i per tant va necessitar un play-off contra Eslovàquia per assegurar-se la plaça. Espanya va guanyar el play-off per 6-2 en el global, amb Luis García marcant un hat-trick a la victòria per 5-1 a l'anada. A la final, Espanya va guanyar els tres partits de la fase de grups abans d'enfrontar-se a França a la segona ronda. Després de posar-se per davant amb David Villa, van perdre per 3-1 amb gols de Franck Ribéry, Patrick Vieira i Zinedine Zidane. Adonant-se de la debilitat física dels jugadors espanyols, va emprar el tiki-taka, un sistema de passades curtes que posteriorment també s'identificaria amb l'estil de joc del Barcelona, i va esdevenir la revolució futbolística més gran de la història del futbol espanyol.
Aragonés va continuar com a entrenador i va presidir les següents classificacions per al Campionat d'Europa. La fase inicial de les classificacions va començar amb una mala nota amb una derrota per 3-2 contra Irlanda del Nord i una derrota per 2-0 contra Suècia, ambdues fora de casa, un parell de resultats que van posar una pressió enorme sobre la posició d'Aragonés. Espanya es va recuperar amb força per assegurar-se un bitllet com a primera de grup per davant de Suècia, que també es va classificar directament per al torneig, mentre que Dinamarca no ho va aconseguir.
Aragonés va presidir la victoriosa campanya d'Espanya a l'Eurocopa 2008, derrotant Alemanya per 1-0 a la final amb un gol de Fernando Torres per al seu primer honor internacional des del 1964. Aragonés tenia una por supersticiosa al color groc i es referia a l'equipació de canvi d'Espanya per al partit de semifinals contra Rússia com a "mostassa" i no "groc".
El seu estil de joc tiki-taka va ser conservat pel seu successor, Vicente del Bosque, que va portar Espanya a més victòries en tornejos.
Fenerbahçe Després de rebutjar una proposta a finals de juny, Aragonés va substituir Zico com a entrenador del Fenerbahçe SK, club de la Süper Lig turca, el 5 de juliol de 2008. Va signar un contracte de dos anys i va declarar la seva intenció de guanyar el títol de lliga en la seva primera temporada. El club, però, va acabar quart, i va ser destituït el 2 de juny de 2009 després que la temporada hagués acabat.
Palmarès Jugador Atlètic de Madrid
La Lliga: 1965–66, 1969–70, 1972–73 Copa del Rei: 1964–65, 1971–72 Subcampió de la Copa d'Europa: 1974
Individual Trofeu Pitxitxi: 1969–70 Segon màxim golejador de la història de l'Atlètic de Madrid: 172 gols
Entrenador Atlètic de Madrid
Lliga: 1976–77 Copa del Rei: 1975–76, 1984–85, 1991–92 Supercopa d'Espanya: 1985 Segona Divisió: 2001–02 Copa Intercontinental: 1974
FC Barcelona
Copa del Rei: 1987–88
Espanya
Campionat d'Europa de la UEFA: 2008
Individual Premi Don Balón (Millor Entrenador): 1976–77 Marca Llegenda: 2008 Millor entrenador nacional del món per l'IFFHS : 2008 Medalla d'Or de la Comunitat de Madrid: 2014
Polèmica amb Thierry Henry El 2004, Aragonés va ser nomenat entrenador de la selecció espanyola. Durant una sessió d'entrenament el mateix any, un equip de televisió espanyola va filmar Aragonés fent comentaris ofensius a José Antonio Reyes sobre el company d'equip negre de Reyes a l'Arsenal, Thierry Henry.
L'incident va causar enrenou als mitjans de comunicació anglesos, amb peticions que Aragonés fos destituït o suspès de les seves funcions, però la Federació Espanyola de Futbol va declarar que "la seva infracció no s'ha considerat prou greu per justificar una suspensió de les seves funcions o el seu acomiadament" Després d'una investigació sobre els fets durant el partit, la UEFA va multar la Reial Federació Espanyola de Futbol amb 100.000 francs suïssos / 87.000 dòlars americans i va advertir que qualsevol incident futur seria castigat amb més severitat. La UEFA va assenyalar que les possibles sancions podrien incloure la suspensió dels principals tornejos internacionals o la clausura dels partits internacionals d'Espanya als aficionats.
En resposta a això, Aragonés va dir en públic que no era racista i va afirmar que tenia amics negres. Aragonés també va respondre a la polèmica dient a un grup de periodistes: "Sou com llops darrere dels cérvols. Sou nens. No sabeu res, però jo tinc gairebé 70 anys. Tinc molts amics negres que m'han explicat que els anglesos els perseguien a les colònies". Aquests comentaris van ser criticats per Bobby Barnes, membre de l'executiva de l'Associació de Futbolistes Professionals i administrador de l'organització antiracista de futbol Kick It Out, que va suggerir que els comentaris d'Aragonés sobre el colonialisme eren un intent "...de justificar la seva declaració ofensiva i vergonyosa".
Mort i llegat Aragonés va morir l'1 de febrer de 2014 a l'hospital Clínica CEMTRO de Madrid a causa d'una leucèmia.