miniatura|Un dels borèades en un gerro d'alabastre corinti de figures negres, 615-600 aC. Louvre, L27 Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega, era el nom amb què es coneixen els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu. S'anomenaven Càlais i Zetes.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 16, 22

Els borèades eren éssers alats. Segons alguns, tenien les ales als talons i al cap,Higí. Faules, 19 i segons d'altres només al capOvidi. Les Metamorfosis, VII, 711-718 o bé els sortien dels costats, com els ocells.Joan Tzetzes. Chiliades, I, 7, 210-213 Apol·loni de Rodes diu que tenien uns cabells molt delicats i elegants, que es deia que els donaven la capacitat de volar. Estaven molt orgullosos dels seus rínxols llargs i competien entre ells dos per veure que els tenia més bonics. Gràcies a aquests cabells, volaven.Apol·loni de Rodes. Les Argonàutiques, I, 1298-1308 Igual que el seu pare, són genis dels vents, i els seus noms des d'antic es relacionaven amb el verb que significa 'bufar'. Càlais era «el que bufa suaument» i Zetes «el que bufa fort». Van néixer a Tràcia, com el seu pare, i la seva característica era la rapidesa.

Es van embarcar amb els argonautes i, en arribar a Tràcia, van espantar i van perseguir les harpies que importunaven Fineu, l'endeví que els havia de mostrar el camí cap a la Còlquida. Les versions varien en explicar com ho van fer. Es diu per una banda que les van perseguir fins que les harpies van jurar no importunar-los més. Per altra banda, els borèades les van perseguir fins a matar-ne dues de les tres. O també, sense que hi intervinguin les harpies, van castigar Fineu per haver deixat cecs els fills de la seva germana Cleòpatra, casada amb ell.

Hi ha també diverses tradicions que expliquen la seva mort. Segons alguns autors, no van poder atrapar les harpies i van morir quan tornaven. Però la versió més estesa diu que van participar en tota l'expedició dels argonautes i van ser presents als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias, on Zetes va guanyar el premi en la carrera llarga i Càlais en la de doble estadi.Higí. Faules, 273, 10 Una altra versió diu que Hèracles els va matar, perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas. Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes. Després, els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa.

Referències

Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 37. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). .

Categoria:Patronímics de la mitologia grega