Álvaro Santamaría Arández (Borriol, Plana Alta, 1917 - Palma, 13 de desembre 2004) fou un mestre i historiador valencià.
Es llicencià en història a la Universitat de València el 1942 i fou destinat a l'Institut Joan Alcover de Palma. El 1948 fou nomenat catedràtic de Geografia i Història també a l'Institut Ramon Llull de Palma. Ha estat acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, soci d'honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1977 primer catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears fins a la seva jubilació el 1985.
Les seves línies principals de recerca se centraren en la conquesta i el repoblament de Mallorca, la Revolta Forana i el desenvolupament de les institucions del Regne de Mallorca. El 1998 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Obres Sobre el antisemitismo en Mallorca anterior al pogrom de 1391 (1977) La Carta de Franquesa de Mallorca, estatuto constituyente del reino (1987) Repoblación y sociedad en el Reino de Mallorca (1230-1343) (1988) Precisiones sobre la expansión marítima de la Corona de Aragón (1990) Ejecutoria del Reino de Mallorca (1990) La Reconquista y la Repoblación del Reino de Mallorca (1991) Conversaciones de la dinastía de Mallorca (1993) La demografía en el contexto de Valencia. Siglo XV (1992) a Medievalia Historia de una marginación (2003)
Referències
Categoria:Borriolencs Categoria:Historiadors valencians contemporanis Categoria:Medalles d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Professors de la Universitat de les Illes Balears Categoria:Institut Joan Alcover Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Valencians morts al segle XXI Categoria:Valencians nascuts al segle XX