Els Pseudohalogens són compostos inorgànics binaris de la forma general XY, on X és un grup cianur, cianat, tiocianat, etc., i Y és qualsevol dels X, o un vertader halogen. No totes les combinacions són estables. Els exemples inclouen el cianogen, (CN)₂, i el ICN. Aquests anions es comporten com a halogens i la presència d'enllaços dobles o triples no pareixen afectar el seu comportament químic.
Els nanoclusters d'alumini (sovint esmentats com a superàtoms) són de vegades considerats pseudohalogens perquè, també, es comporten com a ions halurs, formant Al13I₂− (anàleg al I₃−) i composts similars. Això és degut als efectes de l'enllaç metàl·lic a escales petites.
Un altre complex pseudohalogen és el dicobalt octacarbonil, Co₂(CO)₈. Aquesta substància pot ser considerada com a dímer de l'hipotètic tetracarbonil de cobalt Co(CO)₄. Aquest compost pot ser reduït al "pseudo- halur", tetracarbonilcobaltat, Co(CO)₄-. L'àcid HCo(CO)₄ és de fet completament un àcid fort, encara que la seva baixa solubilitat el fa no tan fort com el vertader àcid halohídric.
Referències
New Scientist, issue 2495 (16th April 2005), pàg. 30-33, "A new kind of alchemy", Philip Ball.
Categoria:Compostos inorgànics