La rata cellarda (o de plomall), al Rosselló rat dormidorDonat com a Eliomys quercinus a l'obra Faune Populaire de la France Eugène Rolland http://books.google.cat/books?id=GmSbfatKehgC&pg=PA1&dq=faune+de+france&ei=P_llSp2bH6a6zgSkr6CBBA&hl=ca i a Le guide en Roussillon ou Itinéraire du voyageur dans le Dép. des Pyrénées http://books.google.cat/books?id=3eutFc87V2MC&pg=PA288&dq=fura+pudent&lr=&ei=HwNmSsGrE5KINJGy9OgB&hl=ca de Dominique-Marie-Joseph Henry aquest nom també correspon al liró que aquest llibre anomena 'rat grill (Eliomys quercinus), és un rosegador del gènere Eliomys. A Formentera se la coneix com a rata de coua blanca.

És, juntament amb el liró gris i la marmota alpina, l'únic rosegador de Catalunya que a l'hivern entra en letargia.

Descripció És un rosegador d'orelles grosses, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pèls, que cap a la punta es van fent més llargs fins a formar un pinzell. El tret més distintiu de la rata cellarda és una màscara facial molt conspícua formada per dues línies de color negre que surten del musell, envolten els ulls i acaben a la base de les orelles.

La coloració general del dors és grisa amb un toc de vermell o de marró, més intens en els animals més vells. El ventre és blanc, amb una taca negra a la base de cada pota. Els pèls que recobreixen la part superior de la cua són de color marró vermellós a la base i negres a l'extrem, mentre que els de la part de sota són sempre blancs.

Dimensions corporals: cap + cos (12-14 cm) i cua (9,8-12 cm). Pes: 60-120 g.

Hàbitat Terrenys arbrats (rouredes, fagedes, avellanedes i alzinars) i tota mena d'ambients on abunden les pedres i els grans blocs.

També pot habitar zones ruderals i jardins i a l'hivern pot amagar-se en habitacles humans com graners, pallisses o bordes. En canvi, defuig els terrenys recoberts d'herba.

Distribució Habita zones de l'Europa occidental i de l'Europa de l'Est. A les Balears es troba a Mallorca, Menorca i Formentera, on fou introduïda cap al 2300-2200 aC.

La rata cellarda ha patit un fort declivi poblacional a Europa, especialment al centre i a l’est del continent. De fet, les poblacions que queden estan molt fragmentades. El sud-oest d’Europa encara constitueix un important refugi per a l’espècie.

Distribució a les illes Balears La rata cellarda fou introduïda a les illes Balears, segurament com a conseqüència de la colonització humana. Actualment, habita a Mallorca, Menorca i Formentera. Troballes de restes osteològiques indiquen que també va estar present a Eivissa i a l’illa de Cabrera. D'Eivissa es va extingir possiblement a causa de la introducció de nous depredadors o de patògens portats per altres rosegadors nouvinguts. Pel que fa a les troballes de l’illa de Cabrera, es planteja que podrien pertànyer a individus que habitaven a Cabrera o bé correspondre a restes d’exemplars transportats per òlibes. A més, els exemplars de Cabrera tenien una mida corporal semblant a la dels exemplars de Mallorca i Menorca, i eren més petits que els d’Eivissa i Formentera.

Costums És de costums nocturns i presenta un màxim d'activitat cap a mitjanit. Anant amb cotxe quan ja és fosc no és rar veure-la travessar la carretera, espantada per la llum dels fars i amb la cua alçada.

Es mou amb gran agilitat entre les branques dels arbres i arbustos, on construeix un niu esfèric amb branquillons i fulles. Els nius d'hivern, més grans, són ocupats per animals de diferent sexe i edat, mentre que els d'estiu són individuals.

Al final d'octubre o al principi de novembre es retira al niu o s'amaga a les golfes d'una casa, preferentment deshabitada, a dormir i no es desperta fins al final de març o al principi d'abril, un fenomen anomenat hibernació.

Subespècies Se n'han descrit un bon nombre de subespècies de rata cellarda. Entre elles, dues a les illes Balears i altres dues a la península Ibèrica: Rata sarda (E. q. gymnesicus): distribuït per Mallorca i Menorca. E. q. ophiusae: la més grossa de les subespècies i present únicament a l'illa de Formentera. E. q. lusitanicus: de pelatge rogenc i distribuït pel sud-oest d'Ibèria. E. q. quercinus: pelatge més fosc, de menys grandària i distribuït per la resta d'Ibèria que no ocupa la subespècie abans esmentada. E. q. dichrurus: Sicília. E. q. liparensis: Lipari. E. q. pallidus: Península Itàlica i Sicília. E. q. sardus: Sardenya i Còrsega.

Variant de Formentera A Formentera, la rata cellarda es coneix com a rata de coua blanca, que, de fet, és una subespècie (Eliomys quercinus ophiusae) que es diferencia principalment per ser significativament més gran. Va ser introduïda antropogènicament des de la península Ibèrica.

En el cas de Formentera, la rata cellarda va experimentar un procés de microevolució. En poc temps, no només es va fer més gran, sinó que també li va canviar la forma del crani i de la mandíbula, adaptant-se a una dieta més faunívora, basada sobretot en insectes, que la dels seus parents continentals. És a dir, va passar a tenir una alimentació més específica.

Aquesta subespècie ha estat en competència amb les rates negres, amb les quals comparteix hàbitat. Aquesta competència ha arribat a causar davallades poblacionals. Tot i així, a Formentera hi ha hagut èpoques en què la població ha augmentat a causa de recursos alimentaris suplementaris procedents de la indústria hotelera. A causa de l’estacionalitat d'aquesta indústria, aquests augments de població de rata cellarda provocaven danys als conreus durant les èpoques de menor activitat turística.

Espècies semblants L'esquirol i el liró, si bé de morfologia semblant i també arborícoles, tenen la cua estarrufada i no presenten màscara facial.

Referències

Bibliografia

Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. , planes 132-133.

Vegeu també Animals menorquins en perill d'extinció

Enllaços externs Àmplia informació sobre aquesta espècie animal.

Categoria:Mamífers d'Alemanya Categoria:Mamífers de França Categoria:Leithins