Els Caputxins de Sarrià és un convent de Sarrià (Barcelona). Actualment, és seu del Museu Etnogràfic Missional, de la Biblioteca Hispanocaputxina i de l'Arxiu Provincial dels caputxins de Catalunya i Balears, entre d'altres. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
Història
miniatura|esquerra|Vista de Barcelona des del convent dels caputxins al Desert de Sarrià Després de ser requerits pel Consell de Cent el 1578, vingueren uns caputxins d'Itàlia, que s'instal·laren provisionalment a l'ermita de Santa Madrona de Montjuïc. Després d'un breu sojorn, estigueren durant un breu període a Sant Gervasi de Cassoles, però ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys cedits pel duc de Ferlandina als caputxins i que es coneixeria com el Desert de Sarrià, on hi havia l'ermita de Santa Eulàlia, aixecada a mitjan en un lloc on tradicionalment es considerava que havia nascut i viscut la màrtir barcelonina.
La primera pedra de la nova casa, coneguda com a convent de Montcalvari, es va posar aquell mateix any i el 1580 es va beneir l'església. Entre 1633 i 1637 es van fer obres d'envergadura a l'ermita de Santa Eulàlia amb la finalitat d'acomodar els novicis que s'hi havien de concentrar després de la seva reorganització. Durant el setge de 1713-1714, el convent fou ocupat per l'exèrcit borbònic, però bona part dels caputxins s'hi van poder quedar pel servei religiós i el lloc fou respectat. Durant la bullanga de 1835, el convent fou destruït i els frares exclaustrats, i la finca passà a mans de l'anglès Henry Misley. Finalment, el metge Josep Ricart i l'industrial Josep Sert i Riu fundaren un asil per a invàlids als límits de l'antic Desert.
El 1884, i després dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, la familia sarrianenca dels Ponsich van fer donació dels terrenys per a construir-hi un nou convent, que es va començar a construir el 1897 i va ser inaugurat el 1891. El 1936, el convent fou incendiat i saquejat per les milícies anarquistes, però els veïns ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. El 1939 en va començar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Pere Benavent.
Sota l'altar d'una capella, en una urna, hi ha les restes de nou dels 26 (la resta no se n'ha trobat) màrtirs caputxins a l'inici de la Guerra Civil, beatificats el 21 de novembre del 2015 a la Catedral de Barcelona: Eloi de Bianya, Timoteu de Palafrugell, Vicenç de Besalú, Alexandre de Barcelona, Martí de Barcelona, Doreteu de Vilalba, Remigi del Papiol, Pacià Maria de Barcelona i Fèlix de Tortosa.
Hort i jardins El convent disposava als seus inicis d'un hort rodejat d'un jardí. En Fra Damià de Llavaneres, a qui li deien fra artista del Maresme, va cultivar més de 100 varietats de flors i l'hort era sempre ple d'hortalisses. Recentment, el Liceu Francès de Barcelona s'ha quedat part de l'hort. Dins del claustre hi ha un petit jardí d'espècies suculentes al voltant d'una glorieta octogonal que aixopluga un pou. A l'entrada del convent hi ha un cedre amb més de cent trenta anys de vida, que s'ha constituït com el símbol dels Caputxins de Sarrià.
Cultura A partir del 1900, es va convertir en seu de la cúria provincial, casa d'estudis i centre d'irradiació intel·lectual freqüentat per noucentistes il·lustres com Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols i Francesc Cambó. El convent fou un centre important d'estudis bíblics, amb figures com Antoni M. de Barcelona o Marc de Castellví. El pare Miquel d'Esplugues va ser president de la Fundació Bíblica Catalana, de la qual, entre altres treballs, és la versió al català dels textos originals, si fa no fa contemporània de l'altra versió, la de Montserrat (del pare Bonaventura Ubach). Aquesta tradició biblista ha continuat fins a l'actualitat amb estudiosos com Frederic Raurell, Enric Cortès o Jordi Cervera.
El 1907, Miquel d'Esplugues fundà i dirigí la revista Estudis Franciscans el 1907, que encara s'edita, després de deixar-se d'editar en un breu parèntesi després de la Guerra Civil espanyola. El 1925 fundà la primera revista catalana de filosofia, Criterion (1925-1936). Estudis Franciscans tornà a editar-se a partir del 1948, de la mà del germà Basili de Rubí. El 1959 també es tornà a editar Criterion, ara com a col·lecció de temes filosòfics i religiosos. Basili de Rubí en fou el nou iniciador, i el seu successor, per poc temps, Àlvar Maduell. La col·lecció havia de ser en principi revista, però les lleis de premsa del ministre Manuel Fraga Iribarne no li donaren pas, i tancà el 1969.
Durant els 1950, i per iniciativa del frare Basili de Rubí, va néixer l'associació Franciscàlia. Era una associació amb cobertura canònica per a l'espiritualitat i la cultura. Tingué col·laboradors laics de relleu com Roc Llorens, Josep M. Piñol, Jordi Maragall o Tomàs Carreras i Artau, entre d'altres.
El 1966 el convent acollí una trobada d'estudiants, coneguda com la Caputxinada, on va tenir lloc l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). L'actuació de la policia, que va encerclar el convent durant tres dies, generà un ample suport popular que fins i tot tingué ressò internacionalment.
Caputxins il·lustres Missioners Josep Busquets i Quintana Camil Plàcid Crous i Salichs Maties Solà i Farell Francesc Xavier Vilà i Mateu Gaspar Miquel Moncunill Viladot Filòsofs Miquel d'Esplugues Jordi Llimona i Barret
Historiadors Basili de Rubí Nolasc del Molar Martí de Barcelona Fra Valentí Serra de Manresa
Teòlegs Joan Botam i Casals Esteve Blanch i Busquets
Biblistes Antoni Maria de Barcelona Marc de Castellví Frederic Raurell Enric Cortès Jordi Cervera
Publicacions Estudis Franciscans. És una revista d'estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d'Esplugues el 1907. Deixà d'editar-se el 1936 i es va reprendre en 1948. Actualment, és l'òrgan científic d'investigació de totes les províncies caputxines de l'Estat espanyol i de Portugal. Publica articles en totes les llengües parlades a la península Ibèrica. Catalunya Franciscana. Nasqué el 1926 en atenció al Tercer Orde Franciscà. El director actual és Josep Manuel Vallejo. Anhel, revista en català publicada entre 1949 i 1966.
Bibliografia
Referències
Enllaços externs
Categoria:Caputxins de Sarrià Categoria:Edificis de Sarrià