Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín. Sovint se'l considera entre els rivals alemanys de Versalles. Tot i que l'estil de Sanssouci és d'un absolut rococó i que és bastant més petit que el seu homòleg francès, és també notable pels nombrosos templets i pavellons disseminats pel parc que envolta el conjunt. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1990, ampliat el 1992 i 1999. http://whc.unesco.org/en/list/532
Història El palau va ser obra de l'arquitecte Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, i va ser construït entre 1745 i 1747 com a residència privada del rei Frederic, on poguera relaxar-se lluny de la pompa i la cerimònia de la cort de Berlín. Aquesta circumstància és palesa en el mateix nom del palau: Sanssouci és un terme francès que pot traduir-se com Sense preocupacions, simbolitzant que el palau era més aviat un lloc de descans que un centre de poder. El palau no ultrapassa les dimensions d'una gran vil·la d'un sol pis—més semblant al Château de Marly que a Versalles. Amb només deu habitacions principals, va ser edificat al cim d'un petit tossal aterrassat situal al bell mig del parc. Tan gran va ser la influència del gust personal de Frederic en el disseny i decoració del palau, que el seu estil ha estat qualificat de "Rococó fredericià". Frederic sentia el palau com una propietat tan personal que el considerava « un lloc que moriria amb ell ».Berliner Zeitung: Spröde Fassadengeschichten, 19 de febrer de 2003. Jan Bouman, un arquitecte holandès, va concloure el projecte.
Durant el el palau esdevingué una de les residències de Frederic Guillem IV de Prússia. Aquest va contractar l'arquitecte Ludwig Persius per a restaurar i ampliar el palau i a Ferdinand von Arnim per a millorar la ciutat i, d'aquesta manera, les vistes des del palau. La ciutat de Potsdam, amb els seus palaus, fou un dels llocs residencials preferits de la família imperial alemanya fins a la caiguda de la dinastia dels Hohenzollern l'any 1918. miniatura|Frederic el Gran (1712–86).
Després de la Segona Guerra Mundial, el palau esdevingué una atracció turística a Alemanya de l'Est. Es va mantenir completament, d'acord amb la seua importància històrica, i va ser obert al públic. Després de la reunificació alemanya l'any 1990, es va fer realitat el desig de Frederic: les seues despulles mortals van ser finalment traslladades al seu estimat palau i soterrades en una nova tomba situada sobre els jardins que ell havia creat. L'any 1990, Sanssouci i els seus grans jardins van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO L'any 1995 es va crear la Fundació dels Palaus i Jardins de Prússia a Berlín-Brandenburg, amb l'objectiu de conservar Sanssouci i altres palaus imperials a Berlín i la seua rodalia. Aquests palaus reben avui dia la visita de més de dos milions de persones cada any, procedents de tot el món.
Ethos de Sanssouci La localització i paisatge de Sanssouci sobre una vinya reflectia l'ideal preromàntic d'harmonia entre l'home i la natura, en un ambient natural ordenat per la intervenció humana. No obstant això, la producció de vi era un objectiu secundari en el disseny del palau i dels jardins. El tossal en el qual Frederic va crear les vinyes en terrasses havia de ser el punt central del seu domini, coronat pel seu nou però petit palau—"mein Weinberghäuschen" ("La meua petita masia vitivinícola"), tal com l'anomenava Frederic.Potsdam from above Amb les seues grans vistes sobre la rodalia, al bell mig de la natura, Frederic volia viure ací sans souci ("sense preocupacions") i dedicar-se a les seues aficions personals i als seus interessos artístics. Per tant, el palau va ser edificat per a l'ús de Frederic i els seus invitats personals només durant els mesos d'estiu, des de finals d'abril fins a principis d'octubre.
Vint anys després de la construcció de Sanssouci, Frederic va edificar el Nou Palau (Neues Palais) a la banda oest del parc. Aquest palau, bastant més gran i d'estil barroc, contrastava amb la motivació vocacional de Sanssouci, i volia mostrar al món el poder i la fermesa de Frederic. El disseny del Nou Palau volia demostrar que el poder de Prússia continuava viu, malgrat la recent desfeta en la Guerra dels Set Anys.Stiftung Preussische Schlösser und Gärten Berlin - Brandenburg: El Nou Palau al Parc de Sanssouci. Frederic no va ocultar aquesta intenció, fins i tot referint-se a la nova construcció com la seua "fanfarronada".Stiftung Preussische Schlösser und Gärten Berlin - Brandenburg:"The New Palace at Sanssouci", Potsdam 2003, p. 3
Aquest concepte de gran palau destinat a impressionar ha portat a la comparació entre els conjunts de Potsdam i Versalles,UNESCO: Schlösser und Parks von Potsdam-Sanssouci amb la qual, Sanssouci ocuparia el lloc dels Trianons. Aquesta analogia, tot i que resulta atractiva, ignora els mèrits de Sanssouci, el palau per al qual va ser creat el parc i el conjunt sencer. A diferència dels Trianons, Sanssouci no era un refugi per a escapar del gran palau, per la senzilla raó que el gran palau no existia en el moment de la creació de Sanssouci. Ara bé, és cert que Sanssouci va ser concebut com un lloc de retir personal i no com un centre d'expressió de poder, fermesa o mèrit arquitectònic. A diferència dels Trianons, Sanssouci va ser dissenyat com una unitat en ell mateix.
miniatura|Una de les dues columnates segmentades que envolten la cour d'honneur a la banda nord del palau.
Sanssouci és petit, amb el cos principal (o corps de logis) consistent en una única planta amb una filera de només deu habitacions que inclou un passadís i cambres de servei darrere d'elles. L'esbós que va fer el mateix Frederic l'any 1745Powell, Nicolas. (Sanssouci - pages 95–101) "Great Houses of Europe". 1961. George Weidenfeld and Nicolson Ltd. London. demostra que el seu arquitecte, Knobelsdorff, va actuar més com a tècnic que com a creador, atès que l'obra final respon fidelment al projecte del rei. Sembla que Frederic no hi va acceptar cap suggeriment, i va rebutjar la idea de Knobelsdorff, que opinava que el palau havia de tenir un pis semi-sòtan, que podia haver-se usat perquè les àrees de servei estiguessin més a mà, i que hauria elevat el pis principal a un nivell de planta noble. Això hauria atorgat al palau no només una major presència, sinó que també hauria evitat els problemes d'humitat que sempre ha patit. No obstant això, Frederic volia un palau íntim per a viure-hi: per exemple, volia accedir-hi immediatament des del jardí, en lloc d'haver de pujar una llarga escala. Va insistir que fos construït a nivell del terra, considerant que el tossat era prou com a pedestal: en conclusió, havia de ser una casa de lleure. Les seues demandes recurrents van tenir a veure amb el desig d'una casa amb una connexió directa amb la natura. Les habitacions principals, il·luminades per altes finestres, donen al sud sobre la vinya; l'accés es troba en la façana nord, on es va construir una cour d'honneur semicircular amb dues columnates segmentades d'ordre corinti.
A la banda est del parc hi ha la Galeria de Pintura de Sanssouci, construïda entre 1755 i 1764 sota la supervisió de l'arquitecte Johann Gottfried Büring. S'eleva al lloc on Frederic disposava del seu hivernacle per al conreu de fruites tropicals. La Galeria de Pintura és el museu més antic encara existent construït per un governant a Alemanya. Com en el cas del palau, és llarg i baix, amb un cos central de tres navades en volta.
miniatura|La façana sud. Frederic el Gran va rebutjar el consell del seu arquitecte de situar la planta noble sobre una planta semi-sòtan. Com a resultat, el palau no va aprofitar al màxim la seua ubicació. Des de les finestres no hi ha bones vistes, i vist des de les terrasses inferiors el palau sembla més aviat una orangerie.
Després de la mort de Frederic va començar una nova era, el senyal visible de la qual va ser l'evolució de l'estil arquitectònic. Així, el neoclassicisme, popular arreu d'Europa, però ignorat per Frederic, va trobar ara el seu lloc a Potsdam i Berlin durant el regnat de Frederic Guillem II de Prússia. Aquest va ordenar la construcció d'un nou palau en un estil més modern, i va habitar Sanssouci només ocasionalment.
El rebedor i les habitacions van ser completament alterats immediatament després de la mort de Frederic. Frederick William von Erdmannsdorff va ser l'encarregat de la reforma. Mentre que Frederic havia fet construir el Nou Palau en estil barroc entre 1763 i 1769, Erdmannsdorff, un defensor del neoclassicisme, havia creat Schloss Wörlitz al Parc Wörlitz, el primer palau neoclàssic d'Alemanya. Com a resultat d'aquesta influència, Sanssouci esdevingué el primer dels palaus a Potsdam i Berlín a ser remodelat amb un interior neoclàssic. L'any 1797, Frederic Guillem va ser succeït per Frederic Guillem III. Aquest visità Sanssouci encara menys freqüentment que son pare, ja que s'estimava més passar l'estiu al Palau Paretz o al Pfaueninsel de Berlín.
L'arquitectura de Sanssouci miniatura|Detall arquitectònic de la cúpula central, en la façana del jardí: atlants i cariàtides.
No va ser una coincidència l'elecció per part de Frederic de l'estil arquitectònic rococó per a Sanssouci. Aquest estil informal, gairebé capritxós, aleshores de moda, corresponia exactament amb l'ús que Frederic volia donar al palau. L'estil rococó va aparèixer a França a les primeries del com una continuació de l'estil barroc. Però en contrast amb els temes greus i els colors foscos del barroc, el rococó es va caracteritzar per l'opulència, la gràcia, la frivolitat i la lleugeresa. Els motius rococó expressaven la vida despreocupada de les classes aristocràtiques i els idil·lis superficials més que les batalles heròiques o els temes religiosos. També se solien representar escenes en plena naturalesa. Això, de nou, quadrava perfectament amb la idea de Frederic sobre l'harmonia entre la natura i l'arquitectura. El palau va ser construït seguint bastant fidelment els esbossos de Frederic.
El palau consta d'un cos principal d'una única planta i dues ales adjacents, ocupant gairebé completament la terrassa superior del tossal. La potencial monotonia de la façana es trenca amb una cúpula central que s'eleva sobre la teulada, i on hi ha el nom del palau en lletres de bronze daurat. Les ales secundàries front al jardí estan tapades per dues línies simètriques d'arbres, i acaben en uns pavellons de reixa, ricament decorats amb ornaments daurats.
La façana que dona al jardí està decorada amb figures tallades d'atlants i cariàtides; agrupats en parells entre les finestres, simulant suportar la balustrada superior. Executats en arenisca, aquestes figures d'ambdós sexes representen bacants, companys del déu del vi Bacus, i procedeixen del taller de l'escultor Friedrich Christian Glume.Stiftung Preussische Schlösser und Gärten Berlin - Brandenburg: Schutz der Putten von Sanssouci El mateix taller va produir els gerros de la balustrada i el grup de querubins situats damunt de les finestres de la cúpula.
miniatura|La façana sud de la Galeria de Pintura de Sanssouci.
En contrast, la façana nord, per on s'accedeix al palau, és més austera. Dues columnates dividides en segments formades per 88 columnes corínties—dues en profunditat—es corben des de l'edifici per a abraçar la semicircular cour d'honneur. Com en la façana sud, una balustrada amb gerros d'arenisca decora la teulada del cos principal del palau.