La musaranya de Millet (Sorex coronatus) o musaranya tricolor és un petit mamífer insectívor(micromamífer) de la família dels sorícids que viu a la península Ibèrica, Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit.
És una espècie de distribució atlàntica que viu al nord de la península Ibèrica, des de Galícia i la serralada Cantàbrica als Pirineus Centrals i al nord del sistema Ibèric. A Catalunya es pot trobar a la part més occidentals dels Pirineus, sobretot a la Vall d'Aran. És força més rara que la musaranya cuaquadrada amb la qual de vegades comparteix l'espai. Llavors, per evitar la competència, la musaranya de Millet preferiria indrets menys elevats.
Descripció És pràcticament idèntica a la musaranya cuaquadrada, tant pel que fa a les dimensions com a la morfologia. Presenta una cua llarga (equival a 2/3 parts de la longitud del cap, més el cos), de secció quadrada a la base, no té pèls llargs esparsos entre els de recobriment, les orelles queden amagades entre els pèls del cap, i les puntes de les dents són de color vermell intens.
La coloració general té un aspecte tricolor: marró fosc pel dors, marró més clar pels flancs i gris o marró pàl·lid pel ventre. Les tres franges de color es diferencien perfectament, tot i que la transició de l'una a l'altra és més o menys gradual.
Dimensions corporals: cap + cos (6,7-7,6 cm) i cua (4,3-4,9 cm).
Pes: 6-10 g.
Hàbitat Pinedes, vores de rius, pastures i altres indrets humits de muntanya.
Costums Per capturar cucs de terra i altres invertebrats subterranis, excava galeries al sòl ajudant-se del musell i les potes anteriors, o bé s'introdueix als caus excavats per talpons i altres animals.
És activa tant de dia com de nit.
Sinònims euronotus, Miller, 1901 fretalis, Miller, 1909 gemellus, Stepanek, 1968 personatus, Millet, 1828 santonus, Mottaz, 1906
Espècies semblants La musaranya cuaquadrada tendeix a ser bicolor, i en tot cas, els exemplars tricolors no presenten les tres franges de color tan clarament separades.
La musaranya menuda eurasiàtica és més petita, té la cua relativament més llarga (equival a 3/4 parts de la longitud del cap més el cos) i de secció circular a la base.
Bibliografia Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. , planes 46-47.
Referències
Millet Categoria:Mamífers d'Andorra Categoria:Mamífers d'Àustria Categoria:Mamífers de Bèlgica