El Regiment Pirinenc Núm. 1 de Catalunya fou la primera força militar de la Generalitat de Catalunya aixecada d'ençà de la Guerra de Successió. Els seus components foren escollits entre els nacionalistes radicals essent en la seva immensa majoria, tant pel que fa a l'oficialitat com a la tropa, militants d'Estat Català que, aleshores, incloïa ja a Nosaltres Sols! i al Partit Nacionalista Català. Posteriorment fou integrada dins l'exèrcit popular de Catalunya.
Orígens del Regiment A finals d'agost de 1936 es varen constituir les Milícies Alpines, formades espontàniament en iniciar-se la Guerra Civil espanyola.
A mitjans d’agost de 1936 Josep Maria Benet va començar a seleccionar personalment als voluntaris per les Milícies Alpines en que escollia als nous aspirants sota la norma de que fossin de fortes conviccions catalanistes i persones fortes físicament o aficionats a l’excursionisme o l’alpinisme. S’hi van presentar uns 4.500 voluntaris dels que se n'escollí inicialment més de 650. Una bona part dels reclutats eren d'Estat Català i d'ERC i també un bon nombre del PSUC, alguns d’ells provinent del grup Campalans que també reclutava milicians alpins. També n’hi havia molts que eren d’idees catalanistes en general sense cap filiació política específica.
El 28 d’agost de 1936 s’oficialitza per part de la Generalitat el naixement de les Milícies Alpines dirigides per Benet.
Eren gent que ja havia rebut formació paramilitar als Escamots d'Estat Català, la Societat d'Estudis Militars (SEM), l'Organització Militar Catalana (ORMICA) i l'Organització Militar Nosaltres Sols!. D'altres provenien majoritàriament d'entitats catalanistes i independentistes com el CADCI, la FNEC o ERC.
Molts dels seus membres estaven vinculats a seccions excursionistes entre les quals hi havia socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), Palestra, Boy Scouts de Catalunya, el Casal Espartacus d'ERC, el grup socialista Campalans, organitzat pel PSUC, l'Ateneu Sindicalista de Sabadell, el grup Rafael de Casanova, l'Ateneu Enciclopèdic Popular, els Amics del Sol, el Club Natació Barcelona i els Minyons de Muntanya.
Les Milícies Alpines s'oferiren al Comitè Central de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d'Aragó (agost de 1936), difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l'oficial de complement, el comandant Josep Maria Benet i de Caparà, i del capità Carles Balaguer; provinet del Grup Campalans del PSUC. La unitat fou rebatejada amb el nom de Milícies Antifeixistes Alpines i posteriorment amb el de Milícies Pirinenques.1936: Les Milícies Antifeixistes Alpines
També s'hi uniren membres d'altres unitats alpines afins al PSUC dirigides per Joaquim Terrades, i propers al POUM dirigits per Ramón Reinés i l'esmentat grup de milicians provinents de l'Ateneu Sindicalista de Sabadell, d'orientació catalanista i d'esquerres.
Naixement del Regiment Un cop dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la Generalitat de Catalunya es proposà la creació d'un exèrcit propi. Seguint aquesta línia, el novembre de 1936 i per decret de la Generalitat, es va crear el Regiment Pirinenc número 1.
Es tractava en definitiva, de la primera unitat militar d'obediència estrictament catalana des de 1714. Poc després, el 6 de desembre de 1936, la Generalitat creava l'Exèrcit Popular de Catalunya.
Estructura, Comandament i Símbols El Regiment Pirinenc es pot considerar doncs un cos d'elit i es distingí per mantindre un nivell de disciplina que l'allunyava de la desorganització crònica característica de l'exèrcit republicà.
S'estructurà en dos batallons, un dels quals encarregat de reprimir el contraban a la frontera amb l'estat francès, una companyia d'esquí, dues companyies de raquetes i una secció marítima de vigilància de costes.
Entre els comandaments destaquen el seu cap superior, el comandant Josep Maria Benet i de Caparà (UEC), Leandre Pons (Club Català), Alfons Segalàs (CEC), Carles Balaguer i Josep Costa, de la secció alpina de l'AEP, el tinent Andreu Xandri (FNEC), Ernest Mullor, campió d'Espanya d'esquí (CEC), i el sergent Narcís Casas (UEC).
El seu distintiu era la senyera catalana amb una flor de neu (edelweiss) i, sovint, enarboraven la senyera estelada tradicional d'estel blanc.
Equipament Els pirinencs eren la unitat més ben equipada de l'exèrcit republicà. Del seu equipament, a banda dels esquís, raquetes i material de muntanya, destacà el seu uniforme blanc de camuflatge nival i la barretina grisa (verda, segons alguns autors).
L'armament també estava previst que fos de la màxima qualitat (fusells metralladors Star, pistoles metralladores Meissel, etc.) però el govern de Lluís Companys, desoint Estat Català, trigà molt a armar-los convenientment.
Historial Militar fins als Fets de Maig de 1937 El Regiment Pirinenc Núm. 1 operà inicialment (desembre de 1936) als Pirineus catalans amb base a La Molina on, malgrat haver estat armat negligentment, s'oposà als anarquistes de la Cerdanya.
També fou destinat, de manera esglaonada, a l'Aragó, on els batallons pirinencs aconseguiren fer avançar el front en diversos punts (àrea de Sabiñànigo, per exemple). a l'Alt Aragó col·laboraren amb les forces republicanes comandades per Mariano Bueno.
El 10 de novembre de 1936 les forces alpines de l'Alt Aragó, amb un bon component d'alpins catalans dels alpins de Sabadell i dels d’Estat Català, s’endinsaren en el sector de Santa Orosia i es van consolidar en la posició controlant també la zona de Sabiñánigo. També dominaren Torga, Fragen, Broto, Viu i Linás de Broto i després d’uns combats entraren a Yésero. Els franquistes contraatacaren des de Gavín amb forces arribades de Jaca però els Pirinencs els van fer fugir arribant a causar grans baixes, uns 37 morts, arribant a les portes de Gavín i recuperant nombrosa munició i armament a l’enemic.
El desembre de 1936 totes les milícies catalanes que hi havia al front d’Aragó passen a denominar-se Exèrcit Popular de Catalunya sota el comandament de Vicenç Guarner i que pretenia que les milícies per filiacions polítiques es convertissin en columnes d’un Exèrcit Popular de comandament únic.
En aquells moments al Pirineu Aragonès els republicans que hi operaven estaven integrats bàsicament en dos grups; l’anomenat Batallón Alto Aragón a on hi havia entre altres, la majoria d’aragonesos originals de la zona de totes les filiacions antifeixistes i l’anomenat Batallón Alpino a on hi eren integrats la majoria de catalans que pertanyien al Regiment Pirinenc nº1. El conjunt dels dos era conegut a la zona com l'Agrupació Alpina i Mariano Bueno era el comandant de la zona que depenia de Josep Maria Benet, que havia estat nomenat per la Generalitat el cap del front del Pirineu Aragonès.
També hi havia milicians del POUM i membres de la CNT que vinguts de Catalunya operaven dins de l'Agrupació Alpina, però normalment no se sotmetien a les ordres de Bueno ni de Benet.
A mitjans de desembre de 1936 la companyia d'esquiadors comandada per Carles Balaguer és enviada a La Molina. El febrer de 1937 es despelgarà a Bellver de Cerdanya per imepdir l'assalt del comitè revolucionari de la CNT de la Cerdanya liderat per Antonio Martín, dominat per la CNT des de Puigcerdà amb l’ajuda de la CNT de la Seu d’Urgell i del comitè del POUM amb seu a Alp, . Però després foren expulsats de la Molina pel comitè de la CNT de la Cerdanya i retornats a Barcelona. A l'Abril, els veïns de Bellver, amb només alguns simpatitzant d'ERC, 8 policies adscrits al Regiment pirinenc i alguns membres del comitè contraris a la direcció com Joan Jordà defensarien el poble de l'atac de milicians d'Antonio Martín i causarien la seva mort i la de 7 altres atacants.
Durant el més d’abril de 1937 els Pirinencs catalans recentment arribats a l'Alt Aragó, van tenir diversos enfrontaments amb els alpins franquistes com els de Gavín o ocupant cotes a la zona de Biescas i el coll de Batrazo, entre altres, causant nombroses baixes i presoners a l’enemic, com expliquen alguns dels que hi participaren com Roger Rodés o Antoni Fort i Nolla.
Francesc Millet, capità d’una companyia que operava en aquella zona, el 26 d’abril de 1937 amb la seva companyia atacà posicions dels franquistes la zona de Layes causant nombroses baixes.
Durant els fets de maig del 1937, membres del regiment prengueren part en els enfrontaments entre forces d'ERC, el PSUC i Guàrdies d'Assalt, contra les forces anarquistes i del POUM, defensaren el Palau de la Generalitat dels atacs anarquistes, morint dos membres del regiment. Finalment els líders de la CNT presents al govern de la República cridaren a la pacificació. Però el resultat dels enfrontaments finalment fou la pèrdua del control de l'ordre públic i la força armada tant per part dels anarquistes com per part de la Generalitat i les forces catalanes. El POUM passà a ser perseguit, la CNT perdé influència, igual que Companys i el govern català, que perderen gran part de els competències, i el PSUC perdé també autonomia enfront el PCE. El 20 de maig de 1937 la Generalitat perdé el control de l’exèrcit a Catalunya i del front d’Aragó que passà a dependre del govern central republicà. Tant les forces anarquistes catalanes com les d'esquerres i les nacionalistes catalanes i les del Pirineu perderen la seva hegemonia en la direcció de les seves zones de guerra.
El juny de 1937 es va dissoldre l’Exèrcit Popular Català que passà a anomenar-se exèrcit de l’Est.
Dissolució Amb la pèrdua de competències de defensa de la Generalitat de Catalunya, el regiment fou incorporat a l'Exèrcit Popular de la República i fou la base de la militarització de les Brigades 72, 130 i 102, que formaren part de la Divisió 43.
Els republicans espanyols els odiaven per ser obertament separatistes i, de sota mà, seguiren una política destinada a la seva destrucció. Se'ls encomanà deliberadament missions suïcides, foren morts a traïció pels seus "companys" republicans enmig de la confusió dels combats, se'ls aplicaren mesures disciplinàries extremes sota qualsevol pretext (d'aquesta manera fou afusellat el capità Millet), etc.
Fets militars posteriors dels ex-membres del Regiment Alguns oficials i membres del Pirinencs sol·licitaren el seu trasllat a la antiga columna Macià-Companys d’ERC i que havia esdevingut la 30 Divisió, però la petició fou rebutjada, també pel mateix Josep Maria Benet, que valorava la seva experiència i els volia dur al Pirineu Aragó per ajudar la resta de forces republicanes. El juny de 1937 Els comandaments de l’exèrcit de l’Est van formar una nova Companyia d’Esquí amb els mateixos membres dels ex esquiadors Pirinencs amb el capità Carles Balaguer. La companyia d’esquí dels ex pirinencs fou destinada a Torla amb uns 135 efectius, integrats en la 130 Brigada Mixta. Participaren en combats a la central elèctrica de Panticosa, i la presa de Brazato, en molt males condicions, que foren fallides, estenent-se un desengany entre la companya. El capità Carles Balaguer va donar llibertat als que volguessin de marxar a França. Llavors el tinent Andreu Xandri va ordenar a tota la companyia d’esquiadors a agafar el camí de la frontera i un cop prop de la frontera els va fer una arenga dient que els volguessin podien marxar a l’Estat Francès, però que ell es quedava ja que encara que no se sentia identificat amb el comandament republicà, hi havien molts catalans lluitant contra el feixisme i no els volia deixar sols. Només dos van travessar la frontera i tots els altres van seguir a Xandri camí cap a Torla. Foren després traslladats a Jánovas.