Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla. La seua població és de 44.032 habitants. El municipi constitueix un magnífic conjunt monumental fruit del seu passat històric. Hi ha més de mig centenar d'edificis que recullen l'arquitectura religiosa i civil, i són datats entre l'Edat del Bronze i el .
Dades bàsiques És coneguda com "el corazón de Andalucía" (el cor d'Andalusia) perquè se situa entre Màlaga, Granada, Còrdova i Sevilla.
Antequera està situada a 47 km al nord de la ciutat de Màlaga, prop de les muntanyes de El Torcal i de Chimenea, El Arco Calizo, a 575 m sobre el nivell del mar. El riu Guadalhorce contribueix a la fertilitat de les seves terres.
El municipi, amb 817 km², és el més gran de la província de Màlaga en termes de superfície, i un dels majors d'Andalusia. miniatura|El Torcal
Clima típic El clima a Antequera és molt variat. A l'estiu, normalment s'arriba fins als 35 graus durant el dia, i als 20 graus aproximadament a la nit. A l'hivern, la majoria de dies la temperatura es manté al voltant de 18 graus.
Entitats de població Antequera té 12 pedanies i 1 ELA (Entitat Local Autònoma): Bobadilla Estación. Bobadilla Pueblo. Cañadas de Pareja. Cartaojal. Colonia de Santa Ana. La Higuera. La Joya. Las Lagunillas. Los Llanos de Antequera. Los Nogales. Puerto del Barco. Villanueva de Cauche. Villanueva de la Concepción (Entitat Local Autònoma).
Aquest últim municipi està a l'expectativa del pronunciament per part de la Junta d'Andalusia sobre la segregació del municipi matriu (Antequera). El 9 de maig del 2007, el municipi va obtenir l'aprovació de la Diputació Provincial de Màlaga, un fet pel qual prompte es convertirà en el municipi número 101 de la província malaguenya.
Història Edat Antiga i Mitjana La fundació d'Antequera va lligada a l'aparició del municipi romà d'Antikaria, on va existir l'únic Col·legi de Pontífexs dels Cèsars que hi hagué a Hispània. Les restes de civilitzacions anteriors es troben a l'arqueologia prehistòrica i es manifesten en poblats que oscil·len entre 2.000 i 2.500 anys aC, encara que altres opinions els daten d'uns 4.000 anys. Els principals testimonis d'aquesta època són els dòlmens de Menga, Viera, El Romeral i El Alcaide, els tres primers són pròxims a la ciutat i es poden visitar fàcilment. L'últim testimoni és més proper a Villanueva de Algaidas, considerat el millor conjunt dolmènic d'Hispània.
El buit de dades entre els grans complexos de la prehistòria i el gran llegat dels romans no és indicatiu per ignorar possibles assentaments d'ibers, tartessis, fenicis i cartaginesos. Els primers són de presència hipotètica, però no menyspreable. Això no obstant, la dels cartaginesos ha quedat palesa en fangs i sepulcres trobats al Cerro León, del terme d'Antequera, que seria l'Osqua, una muntanya que fou l'escenari d'una batalla entre Asdrúbal i les legions romanes.
A l'època romana, el poble adoptà ràpidament la cultura romana i la llengua llatina, i la transició de la dominació romana va ser en gran manera pacífica. En virtut dels romans, la ciutat va continuar sent un important centre comercial, però fou coneguda sobretot per la qualitat del seu oli d'oliva. Els banys romans excavats se situen a la part sud-est de la ciutat. Cal tenir en compte l'Efeb d'Antequera, que és l'escultura de bronze més significativa de la ciutat.
Els germànics van destruir les ciutats d'Antikaria, Singilia, Nescania, Osqua i Aratispi, uns jaciments arqueològics existents que mostren un procés de romanització que ens ha deixat Efeb d'Antequera. Tot i que Singilia va seguir habitable, la prova d'aquesta invasió es troba en la seua necròpoli dins d'un dels sarcòfags de plom on es trobà una moneda d'or de Viteric (603-610). Antikaria també fou destruïda, en la qual entraren les tropes àrabs encapçalades per Abd al-Aziz ibn Mussa-Ben-Noseir, després del tractat que se celebrà a Oriola amb el monarca got Todmir o Teodomir. Durant la dominació àrab, es va conèixer com a Medina Antakira i es va convertir, posteriorment, en una important ciutat fronterera que es caracteritzava pel fet de conservar restes de l'Emirat de Granada. Per defensar-se de les tropes catòliques es va construir l'Alcassaba que acull la torre més important de la ciutat: la de l'homenatge.
miniatura|esquerra|Alcazaba Des de la meitat del , un cop Sevilla i Jaén havien estat conquerides, Antakira començà a adquirir importància com a fortalesa militar fronterera. Els monarques castellans comprengueren la seua condició de clau de l'Emirat de Granada i, com a tal, intentaren conquerir-la en diferents ocasions. La importància que adquiria a Castella l'atribució de la conquesta de la ciutat s'evidencia pel fet que el mateix regent Ferran I d'Aragó va assumir-ne personalment la realització, que governava en nom del seu nebot Joan II de Castella i que ha passat a la història amb el malnom d'Antequera. Després de la conquesta, va ser declarada ciutat per una reial cèdula del 9 de novembre l'any 1441. Va ser un centre neuràlgic i fronterer de xoc durant tota la conquesta castellana, un punt de partida per a conquestes posteriors, com per exemple les d'Álora i Casarabonela i sobretot, una plataforma d'expedicions contra l'Emirat de Granada. El 1466, el Rei Enric IV concedeix el títol de molt noble a la ciutat d'Antequera en agraïment als heroics serveis prestats pels seus habitants.
Edats Moderna i Contemporània A partir de la conquesta de l'Emirat de Granada en 1492, la ciutat va començar a transformar-se i va realitzar-ne l'expansió fora de les muralles. Augmentà la població durant un període molt curt fins al voltant dels 15.000 habitants. El clima càlid, les seues terres fèrtils i l'absència d'enemics van fomentar aquesta expansió.
Després de la conquesta, la ciutat va continuar sent una important ciutat comercial afavorida per llur ubicació, l'agricultura florent i la labor dels seus artesans. Tothom contribuïa al creixement cultural de la ciutat que, a principis del , ja s'identificava amb el nom de "El corazón de Andalucía" (El cor d'Andalusia).
Tanmateix, va ser durant els segles i quan la ciutat realitzà el major creixement demogràfic i va arribar a ser una de les ciutats comercials més importants d'Andalusia. La causa principal en fou la seua bona ubicació, ja que se situava en una cruïlla de dues de les principals rutes comercials: Sevilla-Granada i Màlaga-Còrdova. Durant aquests segles, van morir Pedro Espinosa, Cristobalina Fernández de Alarcón i Luis Martín de Plaza, poetes molt importants d'aquesta ciutat. També, l'any 1500, els Reis Catòlics van concedir la llicència a la ciutat per fer que aquesta cedís 700 vares de terreny en les quals podia llaurar un Monestir sota l'advocació de Sant Zoilo, pels Frailes de la Observancia de San Francisco (Frares de l'Observància de Sant Francesc).
Els Reis Catòlics fundaren la Real Colegiata de Santa María La Mayor, i a partir d'aquest moment, va esdevenir el referent cultural antequerà.
És durant el quan la ciutat arribà al seu millor moment i es va transformar. Nombroses congregacions religioses s'assentaren a la ciutat i van construir moltes cases, capelles i esglésies, fins a convertir Antequera en una autèntica ciutat conventual. La noblesa també realitzava encàrrecs de nous palaus i aleshores va començar a haver-hi una important activitat artística destinada a nodrir, no sols els nombrosos convents i palaus antequerans, sinó també els de poblacions veïnes i d'altres províncies. En el vessant artístic, és la ciutat de les esglésies de blanques i arrissades guixeries, els exteriors de rajola i els interiors ultradecorats; pel que fa a les remodelacions urbanístiques, és la ciutat de les confraries i devocions a imatges molt concretes. Actualment, s'hi alcen les esglésies de la Victòria, les Descalzas, Santa Catalina, Madre de Dios, Santa Eufemia, Santiago, Santa Clara, la Caridad, la Escuela de Cristo, San Miguel, etc. Totes aquestes construccions havien de ser decorades de retaules, imatges i llenços. Tampoc es pot oblidar la importància dels platers antequerans, que en aquest segle s'agremien entorn de la Cofradia de San Eloy.
Hi existeix una arquitectura popular de característiques peculiars. A més, la noblesa antequerana va començar a construir palaus i casones de gran qualitat artística. Alguns d'aquests palaus són: el palau del Marqués de Villadarias, del Conde de Pinofiel, del Conde de Colchado, del Conde de Valdellano, del Barón de Sabasona, etc.
El es caracteritzà per la pèrdua de població a causa de les epidèmies i l'entrada en escena d'una incipient burgesia que buscarà, en el sector tèxtil i llaner, alternatives a l'agricultura i als oficis en decadència. El 1810, la ciutat va tornar a ser presa, aquesta vegada per les tropes franceses, que foren expulsades dos anys més tard. El desembarcament de l'era industrial a la ciutat va fer que els seus productes fossin comercialitzats a tot Espanya (les mantes antequeranes eren molt famoses i valorades). Però poc després, aquesta mateixa expansió industrial esclatà en les mans de la ciutat, i a partir de la inauguració del primer ferrocarril Barcelona-Mataró Antequera va perdre el mercat a favor del tèxtil català fins a desaparèixer per complet.
El 1883, s'aprovà a Antequera la constitució Andalusa i des d'aquest moment adoptà el nom de Constitució d'Antequera. Encara que l'inici del i les guerres posteriors no van afavorir gens el desenvolupament de la ciutat, la constitució d'Antequera va fer que la ciutat tornés a recórrer de nou a una agricultura cada vegada menys competitiva. En l'actualitat, el municipi gaudeix d'una gran expansió industrial i de serveis, i d'un modern sector agrícola. No obstant això, després de la guerra civil, la localitat va patir un gran declivi econòmic i social que va provocar una intensa emigració. Una part important d'aquesta migració va anar a parar a terres garrotxines. El 1960 s'inicià un incendi impressionant a l'església de San Sebastián d'Antequera, la qual quedà gairebé destruïda. Als inicis del , es va crear el diari El sol de Antequera, degà de la premsa malaguenya.
El es va iniciar amb el mandat de Jesús Romero Benítez (PSOE); i entre 2005 i 2007, diferents empreses van començar a establir nous centres empresarials al municipi, i d'altres es van comprometre a fer-ho, com l'''Eroski La Verónica. A més, s'hi va crear l'estació d'AVE de Santa Ana, un annex de la ciutat. El 2006 s'inaugurà l'AVE fins a Còrdova de la línia Màlaga-Madrid.
Economia local Actualment, el municipi està en una època de prosperitat econòmica. Això és ocasionat, entre altres causes, per l'assentament del polígon industrial com un dels motors econòmics de la ciutat i la creació de polígons perifèrics com el parc empresarial dAntequera (PEAN). Entre les empreses instal·lades a Antequera podem citar els respectius centres de distribució logística de Mercadona i Dia, i la planta de producció de Bimbo, entre moltes altres instal·lacions.
Altres projectes com la connexió per AVE amb Madrid, Còrdova i la Costa del Sol, el Centro de Investigación y Desarrollo de empresas («Centre d'Investigació i Desenvolupament d'empreses») i el projecte d'aeroport, fan d'aquesta ciutat una de les més pròsperes d'Andalusia en termes econòmics i amb una millor projecció de futur sobretot quant a la creació d'ocupació.
Un altre projecte que es realitzarà tot seguit consisteix en la creació d'un Centro de Observación Astronómico a el Torcal, gràcies al fet que aquest paratge natural és un dels llocs amb menor contaminació lumínica d'Andalusia.
Antagonismes