LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet. L'exèrcit estava format per 10.000 homes d'infanteria, 1600 de cavalleria i 1000 de marina. No se'n sap gaire de quants homes formaven l'artilleria pero no passaven dels 700. En total va arribar a tenir uns 13.000 soldats regulars.Hernàndez & Riart, 2007, p. 17
El mateix 9 de juliol de 1713 el Principat de Catalunya havia declarat la guerra al Regne de França i al Duc d'Anjou, que des de les Corts de Barcelona (1706) no reconeixien com a legítim rei de la Monarquia Hispànica i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya, sent les seves primeres unitats el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i el Regiment de la Ciutat de Barcelona. Per al càrrec de general comandant els Tres Comuns de Catalunya van nomenar el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez el 10 de juliol. L'artilleria i el regiment de cavalleria de la Fe foren finançades pel comerciant Amador Dalmau i Colom, així com dos vaixells per a la marina.
La tendència inicial fou crear un "exèrcit de nacions", de manera que els soldats de cada nació hispànica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat això, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la pràctica totalitat de l'oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispànica, també es va formar el regiment de Sant Narcís per enquadrar-hi els voluntaris alemanys i austríacs que s'havien negat a obeir les ordres d'evacuació dels seus oficials. L'objectiu de l'exèrcit era defensar el Principat, les institucions i la seva existència de la ofensiva borbònica que posaria fi al país.
Context: Guerra de Successió a Catalunya
A l'octubre de 1701 el duc d'Anjou Felip de Borbó, nou rei de la Monarquia Hispànica designat com a successor pel mort Carles II d'Espanya, va jurar les Constitucions catalanes i les Corts catalanes li van jurar fidelitat com a rei. L'inici de les hostilitats en els camps de batalla d'Europa li va fer dirigir-se cap a Itàlia. Després d'un bombardeig i fallit intent de desembarcament austracista a Barcelona el 1704, el virrei Velasco va ser acusat de conculcar les Constitucions, la qual cosa va incrementar els suports al bàndol austracista, que eren partidaris de proclamar a l'arxiduc d'Àustria Carles d'Habsburg com a rei de les espanyes.
El 1705, representants de la Companyia d'Osona van signar el Tractat de Gènova, una aliança militar amb Anglaterra en virtut de la qual es comprometien a procurar que Catalunya lluités per la causa del pretendent al tron espanyol Carles d'Àustria, amb l'ajuda militar d'Anglaterra, i aquesta es comprometia a defensar les constitucions de Catalunya fos quin fos el resultat de la guerra. A l'octubre de 1705 les tropes de l'arxiduc Carles van bombardejar i van prendre Barcelona a l'assalt. La Diputació del General de Catalunya i els consellers de Barcelona van canviar llavors de bàndol i el van aclamar com al seu sobirà. Dies més tard van proclamar a l'arxiduc d'Àustria com a legítim rei Carles III d'Espanya, jurant respectar les constitucions catalanes i convertint a Barcelona en seu de la seva cort i baluard austracista durant la resta de la guerra.
Passats vuit anys de guerra es va començar a negociar el Tractat d'Utrecht. Si bé en les primeres negociacions de pau els ambaixadors del ja emperador Carles VI van defensar que el Principat de Catalunya mantingués les seves lleis i institucions pròpies, després de la renúncia de Felip V al tron de França, el lliurament del penyal de Gibraltar i Menorca, i les concessions comercials a Amèrica, els britànics van reconèixer a Felip V com a rei d'Espanya i de les Índies. En l'article 13è del Tractat d'Utrecht signat el juliol de 1713 Felip V es va comprometia a amnistiar els catalans i a concedir-los els mateixos drets i privilegis que els habitants de les dues Castelles, abolint de facto les seves constitucions.
Després de l'abandonament anglès i davant la imminent evacuació de les tropes imperials, es va convocar a Barcelona el 30 de juny de 1713 una Junta de Braços per a deliberar si Catalunya havia de sotmetre's a Felip V o prosseguir la guerra en solitari. El 6 de juliol de 1713 la Junta va arribar a la resolució de continuar la guerra en solitari, i el 10 de juliol va publicar un bàndol per a reclutar efectius per al regiment d'infanteria de la Diputació, mentre la Ciutat procedia de la mateixa forma per a augmentar els efectius del regiment d'infanteria de Barcelona.Hernàndez & Riart, 2007, p.69 A finals de juliol la lleva ascendia a prop de 4000 combatents a sou dels Tres Comuns de Catalunya.
Organització Per tal de mobilitzar als centenars de refugiats austracistes dels regnes d'Espanya que s'amuntegaven a Barcelona, els Tres Comuns de Catalunya van concebre la idea d'organitzar els regiments de l'Exèrcit de Catalunya en funció de la procedència dels soldats; segons aquest pla, dels vuit regiments d'infanteria que es van alçar, el regiment de la Diputació, el regiment de Barcelona, el regiment de la nostra Senyora del Rosari i el regiment del coronel Busquets serien reservats als soldats catalans, el regiment de Sant Narcís per als alemanys, el regiment de La nostra Senyora dels Desemparats per als valencians, el regiment de la Santa Eulalia per als navarresos, i el regiment de la Immaculada, sota el comando teòric del general comandant Villarroel però efectiu del coronel Gregori de Saavedra, per als castellans.Hernàndez & Riart, 2007, p. 70 Així mateix dels sis regiments de cavalleria que es van alçar, el regiment de cuirassers de Sant Miquel va ser reservat per als aragonesos. Malgrat les intencions dels Tres Comuns de Catalunya, la major part de la lleva va haver de completar-se amb tropes catalanes. En quant als miquelets, van ser reorganitzats i enquadrats en els anomenats regiments de fusellers de muntanya; el regiment del coronel Amill va ser batejat regiment Sant Raimon de Penyafort, el del coronel Rau va ser anomenat de l'Àngel Custodi, mentre que el del coronel Vilar i Ferrer va mantenir el seu nom i el regiment del coronel Ortiz, sota la protecció de Sant Vicent Ferrer, va estar reservat als miquelets valencians.Hernàndez & Riart, 2010, p. 77
Per la seva part la Coronela de Barcelona, la milícia formada pels confrares dels gremis barcelonins, va ser reorganitzada com un sol regiment de sis batallons: el de la Santíssima Trinitat, l'Immaculada Concepció, el Santa Eulàlia, el Sant Sever, el Santa Madrona i el de La nostra Senyora de la Mercè. Els membres de la Coronela de Barcelona estaven sotmesos a la jurisdicció militar quan entraven de guàrdia i estaven a sou de la Ciutat; així mateix estaven completament uniformats i equipats amb fusells de primera qualitat des de 1707, sent el seu coronel el conseller en cap de Barcelona.Hernàndez & Riart, 2010, p.39-41 Per a mantenir l'ordre públic dins de la Ciutat es va llevar la Companyia de la Quietud, i per a aquells inhàbils per al servei d'armes es van organitzar els batallons de barris, formats per ciutadans que sense rebre paga tenien la comesa de servir de força de treball, desenrunament i reconstrucció en cas de bombardeig. Finalment es van llevar les companyies de voluntaris formades per civils barcelonins i d'altres estats de la Corona d'Aragó que no estaven a sou però que servien voluntàriament amb armes pròpies, sense patent oficial i sense uniforme. Així mateix per a l'armada naval es van mobilitzar cinquanta tartanes de guerra, nou bergantins i sis fragates, mentre es van equipar amb entre vint i quaranta canons a quatre navilis: el Sant Josep, el Santa Madrona, el Santa Eulàlia i el Sant Francesc de Paula amb la finalitat de custodiar els combois de subministraments, armament i munició procedents de Mallorca.
Estructura Infanteria La formació de l'Exèrcit de Catalunya en total tenia 10.000 homes d' infanteria regular, es va basar, en primer moment, en dos regiments d'infanteria ja existents: el de la Ciutat i el de la Diputació. A partir d'aquests, es van crear fins a vuit nous regiments d'infanteria reglada; aprofitant els soldats i oficials experimentats que s'havien quedat a Catalunya després de la retirada dels diferents exèrcits aliats.
Catalans: Regiment de la Diputació del General de Catalunya Catalans: Regiment de la Ciutat de Barcelona Castellans: Regiment de la Immaculada Concepció Navarresos: Regiment de Santa Eulàlia Valencians: Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats Alemanys: Regiment de Sant Narcís Catalans: Regiment de Nostra Senyora del Roser Catalans: Regiment del coronel Busquets Mallorquins: Recluta de Mallorca Napolitans: Companyía de napolitans
Les coroneles eren les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna: Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis. Tot i així, les Coroneles i les tropes mercenàries com els miquelets no hi eren incloses en l'exèrcit, les tropes havien de ser professionals i ben armades.
Cavalleria La cavalleria, en els primers moments de la formació de l'Exèrcit de Catalunya, va ser d'una elevada importància estratègica. Gràcies a la seva alta mobilitat, les autoritats catalanes esperaven poder evitar la caiguda d'emplaçaments importants a mans borbòniques i obrir fronts a la Catalunya interior. Aquesta branca estava composta per sis regiments, que es van formar o reordenar, a més a més d'altres companyies, com els hússars hongaresos, segurament enquadrats al Sant Jordi. miniatura|Plafó de l'exposició del Born Centre Cultural, La fi del Regne enmig del Mar, on s'explica la participació mallorquina. Regiment de cavalleria Rafael Nebot Regiment de cavalleria La Fe Regiment de cavalleria Sant Jordi Regiment de cavalleria Dragons-Cuirassers de Sant Miquel Regiment de cavalleria Sant Jaume Regiment de cavalleria Pere de Bricfeus
Artilleria miniatura|Recreació del 2014 del desembarcament de l'Expedició del Braç Militar a Arenys de Mar del 9 d'agost de 1713.
L'artilleria es va organitzar en una unitat regimental sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, que també comandà els enginyers. Bàsicament desplegats a Barcelona, els artillers disposaven d'un important parc d'artilleria amb peces de bronze de bona qualitat. Les companyies d'artilleria estaven nodrides, en bona part, per artillers i bombarders mallorquins, d'una altíssima reputació, guanyada en els enfrontaments contra els otomans.
Artilleria de Catalunya 1ª Companyia d'artillers del capità Bordas 2ª Companyia d'artillers del capità Ribas 3ª Companyia d'artillers del capità Folch 4ª Companyia d'artillers del capità Aguiló 5ª Companyia d'artillers del capità Horta 6ª Companyia d'artillers del capità Estruch 7ª Companyia d'artillers de Mallorca 1ª Companyia debombarders del capità Costa 2ª Companyia de bombarders del capità Rovira 3ª Companyia de bombarders del capità Toner
Armada A més a més d'altres vaixells i embarcacions petites i mitjanes, l'Armada de Catalunya disposava de tres embarcacions grans: el Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, capitanejat per Miquel Vaquer, el Sant Francesc de Paula, amb el capità Josep Tauler i el Santa Madrona, una fragata francesa capturada posada sota el comandament de Josep Capó. Com a reforç a les tripulacions de la marina 200 nois orfes, de la Casa de Caritat de Barcelona, es van incorporar als navilis.