fou un polític català.
Inicis Estudià peritatge industrial a Terrassa (1961-1966) i s'especialitzà en mecànica.
Trajectòria durant el franquismeArticle de Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999 El 1962 ingressà a les Joventuts Socialistes de Catalunya (F. Catalana del PSOE) de les quals arribà a ser membre de la Comissió Socialista Federal, destacà en la reconstrucció del PSOE i la UGT a Catalunya durant la clandestinitat.
Va treballar a les empreses Bernaldo Blanch, E. A., de Badalona (1967-1973); Innocenti Blanch, S.A., de Barcelona (1973-1975) i Expansión comercial Industrial, S.A, de Barcelona (1975-1977).
El 1977 fou elegit diputat per la Coalició Socialistes de Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1977, en qualitat de primer secretari de la Federació Catalana del PSOE. Fou membre de la Comissió de Parlamentaris que negocià amb el President Tarradellas el restabliment de la Generalitat Provisional.
L'etapa democràticaAndreu Mayayo 1999 pàgina 53 El 1978, com a primer secretari de la Federació Catalana del PSOE, participà i tingué un paper clau en el procés i el congrés que constituí el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en el qual va ser membre de la direcció. També el 1978, com parlamentari, fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Amb Joan Reventós, va ser els representants del PSC en la signatura dels Pactes de la Moncloa. Fou conseller sense cartera de la Generalitat Provisional del 1977-1980.
Reelegit diputat a les 1979, 1982, formà part de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que el 13 d'agost de 1979 aprovà el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També va exercir la presidència de la Comissió d'Indústria i Obres PúbliquesDiario del congreso de los diputados Comisión de Industria y Obras Publicas marzo 1986 (1982-1986).
Fou elegit senador per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989. Deixà el càrrec el 1993.
Va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Va deixar constància de les seves experiències polítiques al llibre La continuidad del cambio.
Referències
Categoria:Agramuntins Categoria:Consellers dels governs de Josep Tarradellas Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC Categoria:Senadors al Senat espanyol pel PSC Categoria:Membres de la Comissió dels Vint Categoria:Polítics de l'Urgell Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats (I Legislatura) Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats (II Legislatura) Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats (III Legislatura) Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX