Associació de la Premsa Forana de Mallorca (APFM) és una entitat fundada el 1978 que aglutina publicacions d'arreu de l'illa i que vetlla pels seus interessos i la seva promoció. Té la seu a Sant Joan i des de 1999 disposa de pàgina web.
El 1987 va rebre el Premi Francesc de Borja Moll dins dels Premis 31 de Desembre atorgat per l'Obra Cultural Balear. Des de 2008 ha digitalitzat la seva hemeroteca, mercè una subvenció rebuda de la Generalitat de Catalunya. El 2025 es va anunciar una nova fase de digitalització del seu fons, amb una subvenció del Servei de normalització Lingüística del Consell de Mallorca.
Els seus presidents han estat Santiago Cortès (1980-1984), Biel Massot (1985-1989), Carles Costa i Salom (1984, 1989-1994), Miquel Company, Gabriel Mercè Frontera (1999-2008), Rafel Oliver (2008-2021) i Rafel Puigserver (des de 2021).
La premsa forana La premsa forana presenta una primera etapa que abasta des del darrer terç del fins a la Guerra Civil, amb un apogeu durant la Segona República marcat per publicacions de fort contingut polític. D'aquest període destaquen capçaleres històriques com el setmanari Sóller (1885) o Felanitx (1935).
Una segona fase s'inicia a la segona meitat del , caracteritzada per revistes vinculades a estaments religiosos que podien accedir amb més facilitat als permisos de publicació franquistes. Exemples són Bona Pau de Montuïri (1952), Perlas y Cuevas i Bellpuig (ambdues de 1960). Aquestes publicacions, tot i mantenir seccions parroquials, començaven a mostrar tímids indicis de llibertat informativa. La legislació de l'època requeria un director periodista professional aprovat pel règim, obligant algunes publicacions a recórrer a directors "de palla".
La tercera etapa, als anys setanta i vuitanta, representa l'autèntica expansió de la premsa forana coincidint amb la fi del franquisme i l'arribada de la democràcia. La modificació de la Llei de Premsa (1966) i el Decret sobre llibertat d'expressió (1977) ampliaren el marc legal, malgrat mantenir restriccions sobre temes sensibles. Aquest període veu néixer nombroses publicacions impulsades per col·lectius vinculats a l'Obra Cultural Balear (fundada per Francesc de Borja Moll el 1962), entitat que jugà un paper fonamental en la normalització lingüística. Així sorgiren revistes com Dijous (Inca), Coanegra (Santa Maria), Es Saig (Algaida), Llucmajor de Pinte en ample, Pòrtula (Marratxí), Flor de Card (Sant Llorenç) o 7 Setmanari (Manacor).
Els anys noranta marquen una quarta fase on algunes publicacions exploren la premsa forana com a model de negoci, mentre que a principis del s'inicia una cinquena etapa dominada per la digitalització, amb versions web complementàries al paper i nous projectes exclusivament digitals.
Desenvolupament de l'associació Origen L'Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM) va néixer durant la transició democràtica espanyola com a resposta a la proliferació de publicacions locals aparegudes arran de la recuperació de les llibertats.
El 13 d'abril de 1978 a Sineu es reuniren representants de les revistes Apóstol y Civilizador (Petra), Dijous (Inca), Felanitx, Manacor, Perlas y Cuevas (Manacor) i Sóller. Aquest grup fundador publicà un editorial conjunt titulat "Els pobles de Mallorca davant l'Autonomia", manifestant la seva voluntat de trobar punts de coincidència. Una segona trobada el 10 de maig a Manacor incorporà Flor de Card (Sant Llorenç), Bellpuig (Artà) i Vora Mar (Peguera), publicant l'editorial "Premsa comarcal".
El 12 de juny de 1978 a Inca es celebrà la tercera trobada decisiva on es substituí el nom "premsa comarcal" pel definitiu d'Associació de Premsa Forana, proposat per Pere Orpí Ferrer de Vora Mar. El 23 de febrer de 1980 es constituí formalment la Junta Promotora a Inca i s'aprovaren els Estatuts, que entraren en vigor el 27 de març amb autorització governamental. Dos dies abans s'havia elegit la primera Junta Directiva, i el 14 de maig de 1980 s'aprovà l'escut amb el nom de Premsa Forana enquadrat dins el perfil de Mallorca.
Dècada dels vuitanta: consolidació institucional Durant els anys vuitanta l'APFM experimentà un notable creixement institucional amb l'establiment de la seu a Sant Joan (1984) i la celebració del I Congrés de Premsa Forana al santuari de Cura (novembre-desembre 1985). Aquest congrés resultà decisiu en definir el model organitzatiu: s'acordà que l'Associació gestionaria les subvencions de normalització lingüística, es modificaren els estatuts per permetre mocions de censura, i s'establí que les ajudes institucionals es canalitzarien sempre a través de l'entitat. La nova junta directiva presidida per Biel Massot representà un gir cap a les publicacions vinculades a l'Obra Cultural Balear, prioritzant la promoció del català sobre altres criteris. El 1987 l'APFM rebé el premi Francesc de Borja Moll de l'OCB pel seu compromís amb la recuperació lingüística. A finals de la dècada l'Associació comptava ja amb 47 publicacions associades i havia establert convenis estables amb la Conselleria de Cultura i el Consell Insular de Mallorca.
Dècada dels noranta: professionalització Els anys noranta es caracteritzaren per la consolidació de dues tendències diferenciades: publicacions voluntaristes sense finalitats lucratives i setmanaris/quinzenals més professionalitzats centrats en continguts informatius. L'any 1990 marcà una fita important amb la compra d'una casa antiga a Sant Joan per a seu social, inaugurada el 4 d'abril de 1992 amb assistència de les principals autoritats insulars. La Conselleria de Cultura reconegué aquell mateix any la tasca de l'Associació en favor de la llengua i cultura balears. Durant aquesta dècada es consolidaren els convenis institucionals i la figura del Patronat del Casal, tot i que les tensions internes entre diferents visions de la premsa forana generaren debats sobre la necessitat d'unitat i coherència. La xifra de publicacions associades es mantingué al voltant de les 47, amb constants altes i baixes que reflectien la fragilitat d'alguns projectes editorials.
Segle XXI: crisi i digitalització El canvi de segle comportà importants avenços tecnològics amb la contractació d'un gerent (2004), la creació del web i la modificació dels estatuts per permetre l'entrada de mitjans digitals (2008). El Servei de Biblioteca de la UIB inicià la digitalització de l'hemeroteca de l'APFM (2008). La publicació del col·leccionable Quaderns d'usos, costums i oficis pagesos (2001) i la celebració del III Congrés de Premsa Forana a Porreres (2010) coincidint amb el 30è aniversari consolidaren la projecció cultural de l'entitat. No obstant això, la retirada de subvencions durant el govern del PP presidit per Jaume Matas provocà el tancament de diverses publicacions com Ariany, Furn-al-lugg i Cap Vermell (que passà a format exclusivament digital).
L'APFM establí convenis amb la desapareguda Ràdio i Televisió de Mallorca (2010) per difondre continguts de les revistes, organitzà trobades trimestrals sectorials per intercanviar experiències sobre edició, publicitat i digitalització, i instaurà els Premis Periodístics amb patrocini de l'Institut d'Estudis Baleàrics. La modificació estatutària de 2008 permeté l'entrada de publicacions digitals com a membres de ple dret, tot establint com a requisit publicar exclusivament en català (exceptuant les fundadores bilingües) i complir obligacions com incorporar el logotip de l'APFM, enviar exemplars i publicar editorials conjunts.
Publicacions actives A inicis de 2026, l'APFM agrupa 28 publicacions actives d'arreu de Mallorca: 3 de periodicitat setmanal, 2 quinzenals, 10 mensuals, 3 bimestrals i 5 trimestrals. Al llarg dels anys de trajectòria de l'associació, han sorgit i desaparegut fins a trenta-tres capçaleres addicionals a les vigents.
Tot aquest moviment, sustentat per més de 1.100 persones, representa un volum anual d'unes 30.000 pàgines de continguts, repartides en 780 edicions. El tiratge global relatiu d'aquestes publicacions —considerant-hi un sol número de cada publicació— és de 52.000 exemplars.
Publicacions diàries digitals Nom Observacions Cap vermell La revista Cap Vermell va néixer el desembre de 1980 a Capdepera, emmarcada en la revifada de la premsa local en català posterior a la dictadura. Després d'un període inicial sota l'aixopluc de l'Obra Cultural Balear, es va integrar el 1982 a l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, de la qual n'ha estat membre ininterrompudament. Més de cent persones hi han col·laborat al llarg de la seva trajectòria. Després de complir un quart de segle, l'equip de redacció va decidir tancar l'etapa impresa, però la revista va renéixer poc després en format digital. Es Moll de Cala Bona Publicació de Son Servera. Revista 07500Publicació de Manacor i Portocristo.Som IncaPublicació d'Inca.Tot PlaTotPla.cat és el primer diari digital de la comarca del Pla de Mallorca, gestionat per la microcooperativa Via Forana. Cobreix l'actualitat de tretze municipis: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany, així com la Mancomunitat Pla de Mallorca. Té la redacció a Porreres.
Setmanaris Nom Observacions Cent per Cent Revista editada al municipi de Manacor fundada el 13 de desembre de 2002. El seu àmbit de distribució és la comarca de Llevant de Mallorca. FelanitxEl setmanari Felanitx va néixer el 3 d'agost de 1935, fundat per la CEDA i dirigit per Joan Obrador Tauler, imprès a l'Editorial Ramon Llull de Sebastià Pou Grimalt. El juliol de 1937 la Falange s'apoderà de la publicació, però al desembre retornà als propietaris originals. La postguerra estigué marcada per la censura i restriccions severes, amb suspensió entre abril 1941 i octubre 1943. Als anys 50 adoptà el format de 8 pàgines que es mantindria. El 1960 celebrà els seus 25 anys amb un número extraordinari de 24 pàgines, sota la responsabilitat d'una nova generació (Joan i Bartomeu Pou). El 1967 inicià la secció "Al vent" que durà vuit anys, crucial per la incorporació progressiva del català. El 1975 el batle imposà la medalla d'argent de la ciutat al setmanari i començà la secció "La Rodella" (fins 1991). El 1985, al cinquantenari, la capçalera passà íntegrament al català. Als anys 90 política i esport dominaren continguts, amb nombroses seccions noves i col·laboradors destacats com Pere Xamena, Ramon Rosselló, Antoni Roca i Sebastià Oliver. El 1991 i 1993 publicà números especials en homenatge a Francesc de B. Moll i Josep M. Llompart respectivament. Veu de SóllerEl setmanari Veu de Sóller va néixer el 26 de maig de 1989 fruit de les diferències entre diversos col·laboradors del setmanari Sóller i la seva direcció. Aquests, fundaren la Comunitat de Béns "Premsa Lliure C.B.", publicant el primer número amb 12 pàgines i 1.200 exemplars. El 1993 la capçalera passà a l'Associació Cultural Veu de Sóller. La publicació ha evolucionat de col·laboradors voluntaris a la contractació de professionals. Destaca la professionalització, la proximitat amb els lectors i l'alt impacte dins la població. El 2000 s'expandí a Bunyola amb dues pàgines setmanals, i el 2007 creà el diari digital Sa Veu amb actualització diària.
Quinzenaris