miniatura|Edifici Quai d'Orsay de la ciutat de París La Declaració Schuman és el títol amb el qual informalment es coneix el discurs pronunciat pel Ministre d'Afers Exteriors francès Robert Schuman el 9 de maig de 1950.

En aquest discurs —tal com ho reconeix oficialment la Unió Europea (UE)— es va fer el primer pas cap a la formació d'aquesta organització supraestatal, en proposar que el carbó i l'acer d'Alemanya i França (i de tots els països que volguessin adherir-s'hi) se sotmetessin a una administració conjunta.

Història miniatura|Cambra del Rellotge, on Schuman va pronunciar el discurs. Després de la Segona Guerra Mundial i de descobrir-se totes les atrocitats que havien estat comeses durant el seu transcurs, es van cercar fórmules per a evitar que es repetís una guerra a Europa. Alemanya, que havia estat derrotada, era ocupada militarment pels exèrcits aliats, entre els quals hi havia l'exèrcit francès.

El projecte d'unir la producció del carbó i l'acer de França i Alemanya sota una alta autoritat comuna oberta a altres estats europeus va ser elaborat en secret, sense informar els circuits ministerials tradicionals, durant el mes d'abril de 1950 per Jean Monnet, comissari general del pla de modernització i equipament del Govern francès, amb la col·laboració del seu adjunt Étienne Hirsch, de l'expert en economia Pierre Uri i del professor de dret internacional Paul Reuter.

Jean Monnet el va fer arribar a Robert Schuman, ministre d'Afers exteriors, que després d'estudiar-lo durant el cap de setmana li va donar el vistiplau. Aleshores, Monnet i Schuman van cercar donar a conèixer el pla al públic de manera espectacular abans d'iniciar negociacions en les quals el pla corria el risc d'estancar-se.

Al matí del 9 de maigL'any 1985 el Consell de Ministres escollí oficialment el 9 de maig com a Dia d'Europa un membre del gabinet de Schuman va lliurar al canceller d'Alemanya Konrad Adenauer una carta en la qual l'informava del projecte francès, projecte que el líder alemany va acollir amb entusiasme. Alhora Schuman aconseguí el suport del Consell de Ministres de França.

Els governs britànic, italià, belga, neerlandès i luxemburguès foren informats de la imminència d'una iniciativa francesa, i el mateix va succeir amb el Govern dels Estats Units d'Amèrica. Tots van mostrar la seva conformitat.

Els representants de la premsa nacional i estrangera foren convocats a les sis del vespre al Saló del Rellotge del Quai d'Orsay (París). Schuman va pronunciar el seu discurs mentre Monnet era assegut a la seva dreta. El viatge programat a la ciutat de Londres per part de Schuman aquella mateixa nit va comportar que els periodistes congregats a la cita no poguessin fer cap pregunta, i per la seva banda Monnet es va encarregar de convèncer els grans editorialistes del contingut polític del pla. Ironia de la història, els fotògrafs i la ràdio no van ser convidats a la reunió, el ministeri hagué de reconstruir diversos mesos més tard l'escena.

Aquest dia va néixer l'Europa comunitària, actualment concretada en la Unió Europea. La declaració va finalitzar plasmant-se en el Tractat de París, signat el 18 d'abril de 1951 pel qual es va crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), signat no només per França i Alemanya sinó per quatre països més: Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

Contingut En el seu discurs, Schuman proposava crear una comunitat franco-alemanya per a aprofitar conjuntament el carbó i l'acer dels dos països. Una vegada en funcionament, s'ampliaria la comunitat a altres països europeus per a formar un espai de lliure circulació de persones, mercaderies i capital. Aquest sistema creuat d'interessos pretenia evitar la possibilitat d'una nova guerra. Les bases en les quals Schuman plasmava l'oferta del Govern francès per a la constitució d'aquesta comunitat eren les següents: Creació d'una Alta Autoritat les decisions de la qual obligarien als països que s'adherissin a la comunitat. L'Alta Autoritat tindria com a objectiu: modernitzar la producció del carbó i l'acer augmentar-ne la qualitat. subministrar aquests dos béns en idèntiques condicions tant a França com a Alemanya, així com als països que s'hi adherissin. desenvolupar un sistema comú d'exportació cap als altres països no integrants. millorar i equiparar les condicions dels treballadors d'ambdues indústries. Un alliberament immediat dels aranzels d'ambdós productes en els països de la comunitat.

Referències

Vegeu també Robert Schuman Jean Monnet Cronologia de la Unió Europea Tractats de la Unió Europea

Enllaços externs Text complet de la Declaració Schuman Extracte de Vídeo de la Declaració Schuman al CVCE So Declaració Schuman

Categoria:Història de la Unió Europea