Juan Luna y Novicio (Badoc, Filipines, 23 d'octubre, de 1857 - Hong Kong, 7 de desembre de 1899) fou un pintor i escultor del romanticisme i el realisme.
Joventut Els seus pares, tots dos de raça índia-malaia, es deien Joaquín Luna de San Pedro i Laureana Novicio y Ancheta, matrimoni de posició i modesta fortuna. Va ser el tercer dels set fills del matrimoni. Era germà del violinista Manuel Luna i Novicio (1858-1883).
L'educació de Luna, confiada a la seva mare, va ser eminentment religiosa. Va estudiar a l'Ateneu Municipal, creat per l'Ajuntament de Manila i dirigit pels Pares de la Companyia de Jesús.
Va aprendre en un entorn social on dominava la teocràcia. Luna de nen es resistia a l'ensenyament religiós del col·legi; com ell mateix deia als seus pares: jo no he nascut per ser sant.
Sent estudiant ateneista robava temps per l'estudi del dibuix i passava hores senceres a l'Acadèmia de Pintura contemplant les pintures que s'hi exposaven i les obres dels alumnes. De l'Ateneu Municipal i amb prou feines iniciat en el segon ensenyament, va passar a l'Acadèmia Naval. Luna es va matricular a l'Escola Nàutica de Manila i es va convertir en mariner. Acabats els seus estudis teòrics, va fer les pràctiques i el seu primer viatge. Va fer els seus viatges pels mars de la Xina i de l'Índia. Va contemplar ciutats de Singapur, Hong-Kong, Emuy, Jakarta i Colombo. Durant el període de la seva estada a la badia de Manila va completar els seus estudis de dibuix i sota la direcció de León Guerrero va rebre les primeres lliçons de pintura.
També es va inscriure a l'Acadèmia de Belles arts (Acadèmia de Dibuix i Pintura) a Manila, on va ser influït i li ensenyava a dibuixar l'artista espanyol Agustín Sáez. Desafortunadament, els traços vigorosos dels pinzells de Luna, disgusten al seu mestre i Luna va ser expulsat de l'Acadèmia. No obstant això, Guerrero va quedar impressionat per la seva habilitat i va instar Luna a viatjar a Espanya per prosseguir els seus estudis. En aquella època el progrés de les Filipines es troba estancat degut al conflicte amb Espanya.Cabrero Fernández, Leoncio (1981). «Filipinas y el pacífico español». Historia de España: la era isabelina y el sexenio democrático (1834-1874). XXXIV. Madrid: Espasa Calpe.
Arribada a Europa: Espanya i Itàlia Va arribar a Espanya a finals de l'any 1877. Immediatament es va matricular a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando; però no content amb això, va buscar una acadèmia particular, un mestre que li instruís en el secret dels rudiments de l'art pictòric, i en Alejo Vera y Estaca, autor del Entierro de San Lorenzo en las catacumbas de Roma i dels últims moments del Setge de Numància,La pintura de historia del siglo xix en España, cat. exp., Madrid, Consorcio para la Organización de Madrid Capital Europea de la Cultura, 1992, p. 330-335, n.º 34. va trobar un veritable mestre en l'art.
Va viatjar amb Vera per visitar Roma, i tant li va seduir el Regne d'Itàlia, que va decidir quedar-s'hi, estudiant sempre i admirant les obres de tots els artistes destacats. Quan Alejo Vera torna a Espanya, Luna roman a Itàlia i segueix fidelment els consells del seu mestre: estudiava, treballava nit i dia buscant algun bell assumpte que pintar per a un quadre d'importància; recorria els museus, anava al Vaticà, i allí el seu pensament s'embevia de les esplèndides concepcions de Miquel Àngel. Van ser dos anys d'esforços, treballant per trobar temes per a la seva inspiració, i en les ruïnes del circ romà va trobar tot allò que veia vagament en els seus somnis d'artista. Luna va pintar escenes literàries i històriques, algunes d'elles amb cert contingut de crítica política. Les seves obres al·legòriques van ser inspirades dins de l'equilibri clàssic, i amb freqüència va mostrar figures en posi teatral.
Exposicions nacionals a Madrid Va presentar a l'Exposició Nacional de Pintures de l'any 1881 un quadre titulat Muerte de Cleopatra, va ser la seva primera producció que entrava en un concurs, i fou adquirida per l'Estat per 1.000 duros.
A la seva Cleòpatra es manifestaven ja la seva inspiració; enèrgic colorit, pinzellades valentes, temàtica ben escollida i els encants que van envoltar la mort de l'heroïna d'Alexandria presagiaven el que la seva paleta faria amb el temps una revolució en l'art.
A instàncies de la colònia filipina, resident a Espanya, i a la gestió activa del Vicepresident del Consell d'aquelles illes, Pablo Ortiga i Eey, Luna va merèixer de l'Ajuntament de Manila una pensió anual de 600 pesos durant quatre anys, la condició era l'obligació de desenvolupar pintura que reflectís l'essència de la història de les Filipines, i que aquestes obres passarien a ser propietat de l'Ajuntament de Manila. En 1883 se li va concedir l'encomana d'Isabel la Catòlica.Museu virtual d'Història de la maçoneria-UNED. Dr Pelayo Jardón, professor tutor de la UNED
El Spoliarium era un lloc situat prop de l'amfiteatre on es dipositaven els cadàvers dels gladiadors, i on acabaven de morir els combatents que havien estat mortalment ferits.
Aquesta pintura era tota una síntesi d'una època, d'una història, de la civilització d'un poble. Va emprar en l'execució del quadre vuit mesos, sense dedicar-se a res més, sense “aixecar” la mà de l'obra que abans de portar-la per a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1884 a Madrid, va ser celebrada amb gran entusiasme a Roma. A Madrid va obtenir una medalla d'or. La premsa nacional i estrangera diu unànimement d'ell: Luna comença per on conclouen els seus mestresLa Vanguardia, 17 gener 1958, pàgina 5. En 1886, aquest quadre va ser venut a la Diputació Provincial de Barcelona per 20.000 pessetes. El 16 de gener de 1958, va ser regalat pel Govern Espanyol a la República de les Filipines.B. de Pantorba, Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España. Madrid, 1980, pàg. 123. En l'actualitat penja a la galeria principal en la planta baixa del Museu Nacional de les Filipines, i és l'obra d'art que rep als visitants en entrar en el museu.
París miniatura|Juan Luna al seu estudi de París El 1885 es va traslladar a París, on va obrir el seu propi estudi i es va fer amic del pintor també filipí Félix Resurrección Hidalgo. Un any després, va acabar l'obra El Pacte de Sang de conformitat amb l'acord que tenia amb l'Ajuntament de Manila, en aquesta representava la cerimònia del pacte de sang entre el Sikatuna Datu, un dels senyors de l'illa de Bohol, i el conqueridor espanyol Miguel López de Legazpi. Es mostra ara en el palau de Malakanyang.Presidential Communications Development and Strategic Planning Office (ed.): «Malacañan Palace» (en inglés). Presidental Museum and Library.
Matrimoni i crim passional El 8 de desembre de 1886, Luna es va casar amb Maria de la Paz Pardo de Tavera, procedent d'una distingida i acabalada família criolla filipina. La parella va viatjar a Venècia i Roma i es va instal·lar a París. Van tenir un fill, a qui van posar per nom Andrés, i una filla Bibi que va morir durant la infantesa. A Luna li agradava pintar a la seva esposa, de qui estava profundament enamorat. No obstant això Luna sentia una gelosia profunda i acusava freqüentment a la seva esposa de tenir una aventura amb un tal Monsieur Dussag,La Vanguardia. Edición del martes, 27 septiembre 1892, página 6 La maltractava físicament i freqüentment l'amenaçava de mort si la descobria amb un altre home.
Davant tal situació la família Pardo de Tavera va aconsellar que es divorciessin, per evitar el continu maltractament i per temor al fet que es fessin certes aquestes amenaces de mort. Hi ha diferents versions de les causes del crim passional, i el cas és que el 23 de setembre de 1892, després d'una violenta discussió i valent-se d'un revòlver, Juan Luna va efectuar diversos trets al domicili conjugal de la rue Pergolèse, contra el seu cunyat Félix al que va ferir en el pit; a la seva sogra, que va morir a l'acte; i a la seva dona que, a conseqüència de l'impacte de bala que va rebre en el cap, acabaria morint el 8 d'octubre d'aquest mateix any.
Luna va ser absolt de tots els càrrecs el 8 de febrer de 1893, per raons de bogeria temporal, sent condemnat a pagar a la família Pardo de Tavera la suma de mil sis-cents cinquanta-un francs.“El proceso Luna Novicio”, en LA IBERIA, Madrid, miércoles, 8 de febrero de 1893, p. 1.“El proceso Luna”, en LA ÉPOCA, Madrid, miércoles, 8 de febrero de 1893, p. 2 Cinc dies més tard, Luna es va traslladar a Madrid amb el seu germà, Antonio Luna, i el seu fill Andrés.
Encàrrecs de la Corona d'Espanya Luna desenvolupa una relació d'amistat amb el Rei d'Espanya i potser a conseqüència d'això el Senat EspanyolCATÁLOGO DE LAS OBRAS DE ARTE EXISTENTES EN EL PALACIO DEL SENADO. Madrid, 1917, p. 26-28. li encarrega una obra, Combat Naval de Lepant, 1887, per commemorar aquesta batalla del 7 d'octubre de 1571. La pintura mostra a Joan d'Àustria durant la batalla a la proa d'un vaixell. És un dels "enormes llenços èpics" pintats per Luna.
També en aquest any pinta La Rendició de Granada. La seva obra en aquesta època es descriu com a dramàtica i vigorosa, amb certs elements del Romanticisme i influència de Delacroix, Rembrandt, i Daumier.
Si bé les exposicions nacionals de 1884 i 1887 marquen l'inici del declivi de la pintura d'història, per a Luna y Novicio el seu ostracisme artístic arribaria amb el fracàs que li va suposar pintar Combat Naval de Lepant (1887) per al palau del Senat, llenç no comprés en el seu moment per la seva original visualització d'instantània fragmentària, despullada gairebé de qualsevol element narratiu. Algunes de les seves obres tenen una gran càrrega ideològica i del seu caràcter progressista, i el seu posicionament en el procés independentista filipí. Juan Luna va estar vinculat a una lògia integrada per diversos personatges filipins: La Solidaridad, número 53, del Gran Orient Espanyol.Butlletí Oficial del Gran Orient d'Espanya Madrid, 26 de setembre de 1912, p. 175,Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Boletín oficial del Gran Oriente de España: sup. cons. de la masonería española. Madrid: (Gran Oriente de España), (Madrid: Imp. de Julián Peña)
Múrcia Pocs anys després, a l'octubre de 1889, apareix per terres murcianes, segons notícies recollides en la premsa del moment, es va instal·lar provisionalment a Moratalla on va realitzar un retrat de la filla de Juan Tamayo, prócer distingit d'aquesta vila. Al seu pas per MúrciaA.M.M. BB.AA. (Archivo Museo de Murcia. Colección de Bellas Artes) Diario de Múrcia. 10 d'octubre de 1889. va oferir dos retrats que tenia fets de la Reina Regent, a la Diputació i a l'Ajuntament respectivament i un d'aquests va ser adquirit per l'organisme provincial per cinc-centes setanta-cinc pessetes,Archivo de la Admón. de la Región de Múrcia. Actas de la Comisión Provincial: «La Comisión acordó se adquiera de D. Juan Luna un retrato al óleo de S. M. la Reina (q.D.g.) con destino al Salón de Sesiones de esta Corporación y que se abonen las 575 pesetas en que se halla ajustado con cargo a la consignación para mobiliario del presupuesto corriente ... » Sesión del día 3 de Diciembre de 1889, pág. 140. instal·lant-se en principi al Saló de Sessions del Palau de la Diputació i passant posteriorment al despatx presidencial a l'Abril de 1932, un any després de proclamar-se la II República Espanyola, ingressa com a dipòsit al Museu de Múrcia al costat de diversos retrats oficials d'iconografia real, sent inclòs als diferents inventaris i catàlegs sense prou referències o dades, tan sols un lacònic “DJ.LUNA» com a atribució artísticaBOLETÍN DE LA JUNTA DEL PATRONATO DEL MUSEO DE MURCIA, Años XI-XII. N,"' 1 1-12, Múrcia, 1993. pp. s/n.
Retorn a les Filipines i mort