fou un polític francès que va ser diverses vegades ministre al seu país i primer ministre durant la Quarta República Francesa.
Biografia Va néixer el 4 de maig de 1895 a la ciutat de París, en una família de religió jueva. Va estudiar dret a la Universitat de París i posteriorment fou mobilitzat per participar en la Primera Guerra Mundial. L'any 1920 fou nomenat membre del Consell d'Estat.
Abans d'iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou nomenat membre de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francès (SNCF) i fou membre fundador d'Air France.
Fou alcalde de la població de Giverny, situada al departament d'Eure. Morí el 13 de desembre de 1972 a la seva residència de la ciutat de París.
Activitat política Segona Guerra Mundial En iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou cridat a files, i va ser enviat a Londres el mateix any 1939. El 1940 retornà al seu país i fou enviat al sud. Entre novembre i desembre de 1941 participà com a membre de la Unió General dels Israelites a França (UFIG) que el règim de Vichy va obligar a crear per tenir censats els jueus.
Posteriorment l'any 1943 participà al costat del general Henri Giraud a Alger en la resistència a l'ocupació nazi del seu país, sent-li transferida la secretaria de comunicacions del govern a l'exili. Ocupà aquest càrrec fins a esdevenir membre del Comitè Francès d'Alliberament Nacional i Ministre de Transport i Obres Públiques per part del general Charles de Gaulle el setembre de 1944.
Membre del govern El 1946, un cop alliberat el seu país, aconseguí esdevenir diputat per la circumscripció d'Alger a l'Assemblea Nacional Francesa en representació del Partit Radical, escó que va conservar fins al 1955. El 1947 fou nomenat Ministre de Finances i Afers Econòmics per part del primer ministre Robert Schuman, esdevenint successivament Ministre de Defensa Nacional en els governs de André Marie i Robert Schuman, i Ministre de Justícia en els governs de Georges Bidault, Henri Queuille, René Pleven i novament Queuille. L'agost de 1951 fou nomenat Vicepresident del Consell de Ministres i Ministre de Finances i Afers Econòmics per part de René Pleven, abandonant els seus càrrecs en el govern el gener de 1952.
Entre el 8 de gener i el 28 de juny de 1953 fou nomenat Primer Ministre de França per part del president Vincent Auriol i gràcies al suport dels diputats gaullistes. El seu govern caigué per la derrota que sofrí al Parlament per la negativa gaullista a acceptar els poders especials en matèria financera que Mayer va demanar.
President de la CECA Ferm defensor de la unitat europea, el 3 de juny de 1953 fou nomenat President de l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) en substitució de Jean Monnet, que es veié obligat a dimitir a conseqüència del seu fracàs en l'organització de la Comunitat Europea de Defensa. Ocupà la presidència de l'Autoritat Mayer fins al 13 de gener de 1958.
Categoria:Alcaldes francesos Categoria:Diputats a l'Assemblea Nacional francesa en representació de departaments ja desapareguts Categoria:Ministres francesos Categoria:Primers ministres de França Categoria:Militants del Partit Radical francès Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Polítics parisencs Categoria:Ministres de Marina Categoria:Diputats de la segona legislatura de la Quarta República Francesa Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX