El jaciment de Messel és una antiga pedrera de pissarra bituminosa situada prop de Messel (Alemanya). Té una gran importància geològica i paleontològica per la multitud de fòssils que s'hi han trobat. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat el 9 de desembre del 1995.
Messel és el millor jaciment paleontològic del món per conèixer el medi ambient de l'Eocè (– milions d'anys enrere). El jaciment proporciona informació única en el seu gènere sobre les primeres etapes de l'evolució dels mamífers placentaris durant el Cenozoic. S'hi han trobat fòssils excepcionalment ben conservats, des d'esquelets perfectament articulats fins a continguts estomacals, que permeten estudiar en detall el nínxol ecològic que ocupaven en vida.
Visites Es poden veure troballes del jaciment al museu municipal de Messel, al Museu Estatal de Hessen a Darmstadt (a 5 km de Messel) i al Museu Senckenberg d'Història Natural de Frankfurt. Els visitants espontanis poden aparcar el cotxe a prop del jaciment i acostar-se a una plataforma d'observació des d'on es pot observar el jaciment. Entrar al jaciment en si només és possible en el marc d'una visita especialment programada.
Característiques dels sediments Tot i que la pedrera va començar a ser coneguda per la seva riquesa en fòssils als voltants del 1900, no hi va haver excavacions científiques serioses fins als anys setanta. El jaciment es troba aproximadament seixanta metres per sota del terreny local i té una superfície d'aproximadament 1 km². Fa cinquanta milions d'anys, quan es va formar durant el període Eocè, el jaciment es trobava 10° més al sud que avui en dia, i el seu clima i ecologia eren molt diferents. Hi havia múltiples llacs envoltats per densos boscos subtropicals que albergaven una increïble diversitat de formes de vida. El conjunt de llacs de Messel era probablement el punt central de drenatge dels rius i rierols propers. miniatura|righ|240px|Panells d'informació als jaciments
Els sediments de la formació de Messel van ser dipositats durant el període Geiseltalià (Eocè mitjà) fa uns cinquanta milions d'anys. La roca principal que s'hi troba és la pissarra bituminosa, formada pel lent dipòsit anòxic de fang i plantes mortes al fons del llac. Els sediments s'estenen 130 metres cap avall i reposen sobre una capa de gres més antiga. Però el que fa que els fòssils del jaciment estiguin conservats tan bé i amb tanta claredat són les peculiars característiques sedimentàries del llac. La part superior del llac albergava segurament una diversitat d'organismes, però el fons no estava subjecte a corrents forts, creant un ambient molt anòxic. Això evitava que moltes espècies visquessin en aquest nínxol, de manera que la pertorbació biològica era mínima. Les inversions de les capes del llac, causades pels canvis d'estacions, reduïen el contingut d'oxigen de les capes superiors, provocant una «extinció» periòdica de les espècies aquàtiques. Juntament amb un ritme de dipòsit relativament baix (0,1 mm/any), això creava un ambient privilegiat per la conservació de la fauna i la flora.
Erupcions de gas volcànic Es creu que l'àrea que envolta el jaciment de Messel era geològicament i tectònica activa durant l'Eocè, cosa que fa que els científics capdavanters teoritzin que esdeveniments similars a l'alliberament de gas tòxic al llac Nyos (1986) podrien explicar la gran quantitat de fòssils d'espècies no aquàtiques. La inversió periòdica de les capes d'aigua podria haver alliberat grans concentracions de gasos reactius (com ara diòxid de carboni o sulfur d'hidrogen) al llac i als ecosistemes propers, matant els organismes vulnerables. Durant aquestes erupcions, els ocells i rats penats que volaven a prop de la superfície podrien haver caigut a l'aigua, i els animals terrestres podrien haver mort quan es trobaven a la vora del llac.
Cianobacteris i toxines Tanmateix, això no explica per què alguns animals havien mort tots a la mateixa època de l'any però en anys diferents. L'equip de Wighart von Koenigswald va trobar indicis d'una toxina produïda per cianobacteris en els sediments de Messel. A partir d'això, van deduir que les morts dels animals a la mateixa època de l'any es devien a un enverinament de l'aigua causat pel floriment estacional dels cianobacteris.
Fòssils miniatura|Observació del jaciment El jaciment de Messel comprèn la mostra més ben conservada de la fauna i flora geiseltalianes que es coneix. En molts altres jaciments, trobar esquelets parcials ja és molt, però a Messel hi ha nombrosos casos de conservació integral, que en alguns casos significa que han quedat conservats el pelatge, les plomes o les "marques de la pell" d'algunes espècies. La diversitat d'espècies també és molt sorprenent (gràcies, en part, a les erupcions de gas). Entre altres, al jaciment s'hi han trobat: Més de deu mil peixos fossilitzats pertanyents a diverses espècies Milers d'insectes aquàtics i terrestres, alguns dels quals encara conserven la coloració Una plètora de petits mamífers que inclouen cavalls nans, grans ratolins, primats, didèlfids, armadillos, parents del porc formiguer i rats penats. Nombrosos ocells, especialment espècies depredadores Cocodrils, granotes, tortugues, salamandres i altres rèptils i amfibis Més de trenta restes de plantes, com ara fulles de palmera, fruits, pol·len, fusta, nous i vinyes
miniatura|El jaciment de Messel conté milers de fòssils de vertebrats. El 1969, Heinz Tobien fou el primer a realitzar una llista de tots els vertebrats descoberts al jaciment de Messel, un jaciment paleontològic de l'Eocè situat a la regió de Frankfurt del Main, Alemanya. La presència en temps del Terciari d'un llac volcànic a la ubicació actual creà un ambient òptim per la conservació de fòssils, tant en quantitat com en qualitat. El material fòssil de Messel ha permès als paleontòlegs conèixer en profunditat el paleoecosistema, la paleofauna i la paleoflora d'Europa central fa cinquanta milions d'anys.
Llista d'amfibis La següent llista d'amfibis del jaciment de Messel es basa en el catàleg realitzat per Morlo et al. el 2004. miniatura|Messelobatrachus és un dels amfibis descoberts a Messel. Com que Wuttke anomenà l'espècie sense fer-ne una descripció formal, encara avui en dia roman un nomen nudum. O/F Nom científic Autor ComentariU./S. Chelotriton robustusWestphal, 1980Aquest salamàndrid era probablement un dels amfibis més abundants en les jungles europees de l'època de l'Eocè. El seu frontal té una escultura pustular secundària i té un arc frontoesquamosal. En aquesta espècie, les premaxil·les van emparellades.A./P. Eopelobates wagneriWeitzel, 1938Originalment classificat dins el gènere Propelodytes, Wuttke reclassificà aquest gripau dins la família dels pelobàtids, que actualment només conté un gènere i quatre espècies vivents, dues de les quals es troben als Països Catalans. A diferència dels seus parents moderns, que tenen unes potes posteriors relativament curtes, l'espècie de Messel tenia unes llargues potes posteriors que li permetien saltar amb potència.A./P. Messelobatrachus tobieniWuttke, 1988Wuttke fou el descriptor original d'aquesta espècie a la seva tesi del 1988, però la tesi es trobava en format de microfitxa i, per tant, no complia amb els requisits formals de l'ICZN. L'any següent Wuttke en mostrà alguns exemplars en un altre estudi, però no els acompanyà amb una descripció formal. Per tant, l'espècie no és acceptada per l'ICZN i Messelobatrachus tobieni encara roman un nomen nudum.A./I.S. Lutetiobatrachus gracilisWuttke, 1988Wuttke fou el descriptor original d'aquesta espècie a la seva tesi del 1988, però la tesi es trobava en format de microfitxa i, per tant, no complia amb els requisits formals de l'ICZN. El 1989 Wuttke en mostrà l'únic exemplar conegut en un altre estudi, però no l'acompanyà amb una descripció formal.Wuttke, M. Amphibien am Messelsee – Salamander und Frösche. A Schaal, S. & Ziegler, W. Messel – Ein Schaufenster in der Geschichte der Erde und des Lebens. 95-98, Frankfurt del Main, ed. Waldemar Kramer. (1989)</ref> Per tant, l'espècie no és acceptada pel CINZ i Lutetiobatrachus gracilis encara roman un nomen nudum. |- ||A./X||Espècie no descrita||det. Schaal||Existeixen dos exemplars coneguts d'una espècie petita de la família dels xenòpids, un dels quals forma part d'una col·lecció privada. Cap d'aquests dos exemplars no ha estat descrit formalment.
Mamífers Darwinius masillae, un primat semblant a un lèmurKopidodon, un mamífer arborícola extintLeptictidium, un mamífer omnívor extintPropalaeotherium, un parent primitiu dels cavallsAiluravus, un rosegadorPeradectes, un marsupialPalaeochiropteryx, un rat penatLesmesodon, un petit creodontEomanis, un pangolí primitiuEurotamandua, un pangolí semblant als ossos formiguersEuropolemur, un primatParoodectes, un mamífer carnívor primitiuPholidocercus, un eriçó primitiuMesselobunodon, un artiodàctil primitiuGodinotia, un mico prehistòric semblant a un lèmur
Llista d'ocells La següent llista d'ocells del jaciment de Messel es basa en el catàleg realitzat per Morlo et al. el 2004. miniatura|upright|Esquelet de Gastornis (anteriorment Diatryma), gran au depredadora incapaç de volar. miniatura|336x336px|Messelornis (l'au de Messel) és un dels ocells més comuns del jaciment, està emparentat amb l'au sol. miniatura|upright|Il·lustració de l'ocell Aenigmavis (a la dreta). miniatura|upright|Hassiavis laticauda fou descobert el 1999 per Mayr. {| class=wikitable style="margin:auto;" ! O/F ! Nom científic ! Autor ! Comentari