Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès. Durant la seva vida, la reputació científica de Priestley va recaure sobre la invenció de l'aigua carbònica, els escrits sobre electricitat i el descobriment de diversos "gasos" destacant el de l'oxigen juntament amb Carl Wilhelm Scheele i Antoine Lavoisier. Tanmateix, la determinació de Priestley per rebutjar la revolució de la química de Lavoisier i defensar la teoria del flogist el van aïllar de la societat científica de la segona meitat del .
Biografia (1733-1755) Primers anys i formació Priestley va néixer en una família dissident (no estaven d'acord amb l'Església d'Anglaterra). Era el més gran de sis fills nascuts del matrimoni entre Mary Swift i Jonas Priestley, un ministre unitarista. Per alleugerar un poc la càrrega de la seva mare, quan només tenia un any el dugueren a viure amb el seu avi. Després de la mort de la seva mare, als cinc anys, tornà amb el seu pare. Però quan el seu pare es va tornar a casar el 1741 se'n va anar a viure amb els seus oncles, els rics Sarah i John Keighley.
De petit, va destacar a l'escola on va aprendre grec, llatí i hebreu. Devers el 1749, es va posar molt malalt i es creia que moriria. Tan greu va ser que va deixar de banda qualsevol esperança de poder entrar al ministeri de l'Església. Es va anar recuperant molt a poc a poc i es dedicà a l'estudi: va seguir estudiant llengües i va ser alumne del reverend George Haggerstone, qui l'introduí a les matemàtiques, a la història natural, a la lògica i a la metafísica gràcies als treballs d'Isaac Wats i John Locke.
Una vegada recuperat, Priestley decidí tornar a estudiar teologia, i el 1752 es va matricular a Daventry, una acadèmia. Gràcies al fet que havia dedicat moltes hores a la lectura, se li van permetre passar els dos primers cursos. Va continuar estudiant de valent i juntament amb l'atmosfera liberal que es respirava a l'escola, va canviar radicalment la seva teologia i es convertí en un dissident racional, els quals emfatitzaven l'anàlisi del món natural i sobretot de la Bíblia.
(1755-1761) Estada a Needham Market i Nantwich Priestley va ser cridat pels inconformistes per exercir l'ensenyament i va anar a Needham Market, Suffolk. Allà, però, no hi trobà el que s'esperava, ja que era un petit poblet molt tradicionalista, i el fet que fos heterodox no va caure bé a la gent, que eren calvinistes i li van girar l'esquena.
Els amics inconformistes de Priestley l'ajudaren a trobar una altra feina i el 1758 va mudar-se a Nantwich, Cheshire, on va ser molt més feliç. A la congregació no li importava el fet que Priestley fos heterodox i va establir una escola. Únicament ensenyava filosofia natural als seus alumnes, fins i tot els comprà material científic.
No gaire satisfet amb la qualitat dels llibres de gramàtica anglesa, Priestley va publicar el seu primer llibre: The Rudiments of English Grammar (1761). Les seves innovacions en la descripció de la gramàtica anglesa, particularment els seus esforços per a allunyar-la el màxim possible del llatí, va dur als professors a descriure'l com a "un dels millors gramàtics de l'època". Degut al gran èxit que va tenir se li va oferir un lloc de treball a l'Acadèmia de Warrington.
(1761-1767) Estada a l'Acadèmia de Warrington miniatura|Esposa de Priestley El 1761, Priestley va traslladar-se a Warrington i va assumir el lloc de tutor de llenguatge modern i retòrica, encara que s'hagués estimat més ensenyar matemàtiques o filosofia natural. Va encaixar-hi molt bé i de seguida va fer noves amistats. El 23 de juny de 1762 es va casar amb Mary Wilkinson de Wrexham I el 17 d'abril de 1763 van tenir una filla, qui anomenaren Sara en honor de la tieta de Priestley.
(1767-1773) Període a Leeds No se sap ben bé perquè Priestley i la seva família es mudaren a Leeds l'any 1767 i allà es convertí en el ministre de la Capella de Mill Hill. Allà nasqueren dos fills més: Joseph junior, el 24 de juliol de 1768, i William tres anys més tard.
Theophilus Lindsey, un rector de Catterick, Yorkshire, va fer-se molt amic de Priestley. També cal assenyalar que cada any, Priestley viatjava a Londres diverses vegades a visitar un amic, l'editor Joseph Johnson i per a assistir a les diferents reunions que tenien lloc a la Royal Society.
En aquella època, Priestley es va convertir en ministre de la Capella de Mill Hill i va ser llavors quan va publicar en tres toms Institutes of Natural and Revealed Religion (1772-1774) on desenvolupava les seves teories de la instrucció religiosa i el qual dona a entendre les seves posteriors interpretacions de la teologia. Després d'aquests tres volums, encara en va treure un altre: An History of the Corruptions of Christianity on intentava treure a la llum les corrupcions que es duien a terme a l'Església i defensava que volia tornar a la puresa cristiana dels principis de la seva existència. Però tant als eclesiàstics com als científics no els va agradar, ja que usava la ciència com a defensa de la religió.
També va publicar alguns articles sobre la política anglesa com Commentaries on the Laws of England, però no tengueren massa rellevància.
Els amics de Priestley volien que tingués un millor estat econòmic, i per això, gràcies a Benjamin Franklin i Richard Price, Lord Shelburne va oferir-li que ensenyàs els seus fills, i Priestley acceptà. Així que dia 16 de maig de 1773 va dir la seva darrera missa a la Capella de Mill Hill.
Durant aquest període Priestley també va inventar la goma d'esborrar. L'any 1770 va observar que la salvia endurida de l'arbre africà de la llet esborrava les marques del llapis de grafit. Així va desenvolupar el cautxú i es va anar substituint per la molla de pa per esborrar el llapis. De tota manera, aquesta goma tenia l'inconvenient que es podria en pocs dies.
(1773-1780) Estada a Calne El 1773, els Priestley es mudaren a Calne i un any més tard, ell i Lord Shelburne emprengueren un viatge per Europa. Quan tornaren, Priestley, quasi no assumia la responsabilitat d'ensenyar els fills de Lord Shelburne, sinó que dedicava molt de temps a les seves investigacions científiques i als interessos teològics que havia adquirit durant aquest viatge. Va ser en aquella època quan Priestley va escriure les seves obres filosòfiques i metafísiques més importants, entre els anys 1774 i 1780, entre les quals destaquen: An Examination of Dr. Ried's Inquiry into the Human Mind, The Doctrine of Philosophical Necessity Illustrated i Letters to a Philosophical Unbeliever.
(1780-1791) Vida a Birmingham Devers el 1779, Priestley i Lord Shelburne romperen els llaços que els unien, no se sap ben bé per què, però el fet és que els Priestley van mudar-se a Birmingham on passaren una bona època enrevoltats de vells amics. Priestley va exercir de ministre a New Meeting amb la condició de només ensenyar en diumenges, ja que la resta de la setmana es volia dedicar a la investigació. I així va ser, a més que en aquella època rebia subvencions de tota classe que l'ajudaven molt en les seves investigacions.
Priestley estava a favor de la Revolució Francesa i de la Revolució americana per això, una nit mentre estava sopant amb uns quants amics seus varen ser atacats pels Rioters que volien impedir que la revolució arribàs a Anglaterra, i Priestley i la seva dona es varen veure obligats a fugir de la ciutat, ja que els van cremar totes les seves pertinences.
(1791-1794) De passada per Hackney Com que no podien tornar a Birmingham, els Priestley es varen establir a Clapton, prop de Hackney. Amics els ajudaren a refer les seves vides, donant-los doblers, llibres i equipament de laboratori, però ja no va ser el que era, i animats en part per amistats es decidiren a emigrar als Estats Units, ja que els Priestley estaven sent intimidats per totes bandes, fins i tot l'arribaren a comparar amb Guy Fawkes.
(1794-1804) Anada als EUA i estada a Pennsylvania miniatura|Priestley a la seva vellesa Els Priestley arribaren a Nova York el 1794 i varen ser rebuts per personatges polítics rellevants de l'època. Anaren a viure a Northumberland, Pennsilvània on Priestley va ensenyar-hi química a la Universitat, i que gràcies a això es pogueren construir una casa als afores de la ciutat.
Priestley va tenir alguns problemes amb la política d'emigració i també a causa de la mort del seu fill Henry el 1795 per causa de la malària, van fer-li passar un temps dolent. A més el 1796 la seva dona també va morir de malaltia, però mai s'havia refet de la mort del seu fill.
Priestley va intentar continuar les seves investigacions científiques a Amèrica amb el suport de la American Philosophical Association, però les seves investigacions ja no varen ser el que havien estat i ja no estava al capdavant dels descobriments. Tot i així, la seva presència a Amèrica va provocar un gran interès per la química en aquell país. També hi va fundar la Primera església unitària de Filadèlfia.
Cap al 1801, Priestley estava tan malalt que ja no va poder escriure ni experimentar més. Va morir el matí de dia 6 de febrer del 1804. Era membre de quasi totes les societats científiques més importants del món, ja que havia descobert moltes substàncies innovadores. Publicà més de 150 obres de temes tan diversos com la política i l'electricitat, la religió o el llenguatge. A més Priestley ha estat recordat a tots els pobles on va viure i on va ensenyar els al·lots. Fins i tot han construït una escola en honor seu: el Priestley College, a Warrington. A Birstall, Leeds i Birmingham és recordat amb diferents estàtues i plaques commemoratives.
Obra Història de l'electricitat A Warrington va ser quan va començar a interessar-se per la química i quan també començà a dur a terme experiments, juntament amb els seus nous amics. Això va dur-lo a publicar The History and Present State of Electricity, un llibre de prop de 700 pàgines on exposava els resultats dels diferents experiments. Una de les coses més revolucionàries que va publicar-hi va ser l'afirmació que només els metalls i l'aigua són capaços de conduir l'electricitat. A més a més el seu llibre deixava incògnites obertes i expectatives sobre les quals, anys més tard científics com Alessandro Volta o William Herschel van acabar descobrint la bateria o el raig infraroig respectivament.
L'òptica, la llum i els colors Tot i que Priestley assegurava que la filosofia natural només es tractava d'una manera de passar el temps per a ell, està demostrat que s'ho prenia molt seriosament. La química de Priestley era bàsicament pràctica, ja que rarament es feia preguntes teòriques; seguia el model de Benjamin Franklin. I va ser aleshores quan va publicar un altre llibre: The History and Present State of Discoveries Relating to Vision, Light and Colours més coneguda popularment com a Optics (1772). Tot i que va ser l'únic llibre anglès en 150 anys que tractava sobre aquest tema, no va tenir gaire sortida i només se'n va fer una edició. Tot això dugué a Priestley a abandonar la seva història experimental de la filosofia, si bé l'any 1773, la Royal Society va reconèixer els descobriments de filosofia natural que havia fet Priestley i li atorgaren la Medalla Copley.
També realitzà troballes experimentals que més tard durien al descobriment de la fotosíntesi. En una altra obra Observations on Respiration and the Use of the Blood, Priestley va ser el primer científic a suggerir una connexió entre la sang i l'aire.
Els gasos. L'oxigen miniatura|El llibre sobre gasos que Priestley publicà