LAcadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, és una acadèmia de lletres fundada el 3 de juny de 1700 a Barcelona com una associació literària i musical barroca amb l'objectiu de promoure l'estudi de la història i la poesia clàssica i catalana, majoritàriament en castellà, per catorze erudits encapçalats pel noble Pau Ignasi de Dalmases i Ros. Va publicar l'obra Nenias reales a la mort de Carles II d'Espanya, i dos dels seus membres realitzaren la primera edició de les obres de Francesc Vicent Garcia (Barcelona, 1703), que conté un pròleg que lloa el paper de l'Acadèmia. El poeta, militar i estadista Joan Bonaventura de Gualbes i Copons, tot i no constar que en fos membre, fou l'autor del mateix.

Que se'n tingui notícia, va poder celebrar les seves sessions fins al 1703, deixant-se de reunir arran del context de la Guerra de Successió. La major part dels seus membres acabaren recolzant Carles III d'Àustria. S'ha afirmat que el 1714 fou clausurada per Felip V, tot i que no hi ha cap document que ho corrobori. Uns anys més tard en recollí el testimoni l'Acadèmia de Barcelona o Acadèmia Literària de Barcelona, fundada el 1729 i refundada el 1752 com a Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, actualment encara activa.

El 3 de juny de 2025, en el 325è aniversari de la seva fundació, ha estat reconstituïda com una associació d'humanitats (en el sentit més ampli del terme) a la Sala Dalmases de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Acadèmics i acadèmiques desconfiats La llista dels acadèmics desconfiats de la primera etapa històrica de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700-1703) ha estat confeccionada a partir: de les seves actes (conservades a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona);Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB): de la «Razón de la obra» de les Nenias reales, son únic llibre (dedicat a la memòria de Carles II);Nenias reales..., «Razón de la obra», no foliada. i de la llista final dels seus segons estatuts (datats l’any 1702 o 1703).Biblioteca de la Universitat de Barcelona (UB): La relació dels acadèmics segueix un criteri cronològic i respectant l'ordre d'aparició en la documentació primària suara citada. L'estructura de la llista d'acadèmics així com els reconstituïdors han estat documentats en el Llibre de l'Ànima de l'Acadèmia dels Desconfiats.

Acadèmics fundadors (el 3 de juny de 1700) 1. Joan Antoni de Pacs i Orcau (o de Boixadors i Pinós) (Badalona, 1672 – San Pier d'Arena, Gènova, 1745),Web 11setembre1714.org. comte de Savallà. 2. Josep Antoni Rubí i Boixadors (Barcelona, 1669 – Brussel·les, 1740),Carreras 1922, p. 38-41. marquès de Rubí, conseller reial i lloctinent en l'ofici de mestre racional de la Reial Casa i Cort dels regnes de la corona d'Aragó. 3. Josep Amat i de Planella (Barcelona, 1670 –1715),Carreras 1922, p. 41-44. noble del Principat de Catalunya, marquès de Castellbell des del 27 de març de 1702. 4. Francesc de Josa i d'Agulló (Barcelona, 1671 – Roma, 1721),Carreras 1922, p. 44-46. noble del Principat de Catalunya, ardiaca de Santa Maria del Mar i dignitat i canonge de la iglésia catedral de Barcelona. 5. Llorenç de Barutell i Erill (1670 – 1704),Carreras 1922, p. 46-49. noble del Principat de Catalunya. 6. Felip Ferran i Sacirera (Barcelona, 1658 – Nàpols, 1715),Carreras 1922, p. 49-51. noble del Principat de Catalunya. 7. Francesc de Junyent i de Vergós (Barcelona, 1662 – 1735),Carreras 1922, p. 52-53. noble del Principat de Catalunya. 8. Josep Taverner i d'Ardena (Barcelona, 1670 – Girona, 1726),Carreras 1922, p. 53-55. noble del Principat de Catalunya, doctor en cascun dret i canonge de la iglésia catedral de Barcelona. 9. Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, 1675 – 1737),Carreras 1922, p. 55-58. noble del Principat de Catalunya. 10. Alexandre Palau i d'Aguilar (Conques, Pallars Jussà, 1671 – 1736?),Carreras 1922, p. 58-59. noble del Principat de Catalunya. 11. Josep de Rius (Barcelona, 1675 – 1739),Carreras 1922, p. 60-64. noble del Principat de Catalunya, doctor en cascun dret i canonge de la iglésia catedral de Barcelona. 12. Antoni Paguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 – València, 1707),Carreras 1922, p. 64-67. noble del Principat de Catalunya. 13. Josep Clua i Granyena (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 67. doctor en teologia. 14. Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona, 1670 – 1718),Carreras 1922, p. 21-32. noble del Principat de Catalunya i doctor en arts i filosofia; arxiver.

Acadèmics admesos al ser escollits superintendents el mateix 3 de juny de 1700 15. Joan de Pinós i de Rocabertí (Barcelona, 1670 - segle XVIII),Carreras 1922, p. 68-70. noble del Principat de Catalunya i cavaller de l'orde de Sant Joan; superintendent. 16. Martín Díaz de Mayorga (Lleó, c. 1646 - Barcelona, segle XVIII), noble de la corona de Castella (natural del regne de Lleó) i capità d'infanteria espanyola; superintendent.

Acadèmics admesos el 10 de juny de 1700, a la Primera Acadèmia 17. Joan Baptista de Vilana i de Millàs (Barcelona, 1666 - 1744),Carreras 1922, p. 110-113. noble del Principat de Catalunya; introductor d'acadèmics i tresorer. 18. Francesc Valls (Barcelona, 1665 - 1747),Carreras 1922, p. 103-106. llicenciat i mestre de capella de la catedral de Barcelona. 19. Diego Martínez y Folcrás (Sant Cugat del Vallès, 1660 - Sevilla, segle XVIII),Carreras 1922, p. 89-90. noble i capità d'infanteria.

Acadèmics admesos el 18 de juny de 1700 20. Diego Pellicer y de Tovar (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 91-94. noble, cavaller de l'orde de Santiago, oïdor que havia estat pel rei a la província de Teramo del regne de Nàpols, auditor general del Reial Exèrcit de Catalunya, etc. 21. José Carrillo de Albornoz (Sevilla, 1671 - Madrid, 1747),Carreras 1922, p. 78-84. noble de la corona de Castella (natural del regne de Sevilla) i capità de cavalls coracers. 22. Felip Armengol de Folch (València, segle XVII - Barcelona, 11 de setembre de 1714),Carreras 1922, p. 76. noble del regne de València i capità d'infanteria. 23. Josep de Llupià i d'Agulló (Barcelona, segle XVII - La Seu d'Urgell, 1713),Carreras 1922, p. 88-89. noble del Principat de Catalunya, doctor en cascun dret i canonge prelat de la iglésia catedral d'Urgell.

Acadèmics admesos el 21 de juliol de 1700, vigília de la Quarta Acadèmia 24. Antoni Serra (segle XVII - Barcelona, 1725),Carreras 1922, p. 101-102. doctor en teologia, catedràtic que havia estat de filosofia a l'Estudi General de Barcelona, catedràtic de teologia en el mateix, examinador sinodal de diversos bisbats i qualificador del Sant Ofici de la Inquisició. 25. Diego de Cárdenas (Elx, segle XVII - ?, segle XVIII),Carreras 1922, p. 78. noble del regne de València i comissari general de la cavalleria; superintendent. 26. Francesc Sans de Monrodon i Miquel (Barcelona, 1667 - Viena?, segle XVIII),Carreras 1922, p. 100-101. noble del Principat de Catalunya; superintendent.

Acadèmics admesos el 5 d'agost de 1700, ¿a la Cinquena Acadèmia? 27. Josep Baltasar de Dalmases i Ros (Barcelona? 1667 - Barcelona, 1725),Carreras 1922, p. 86-88. noble del Principat de Catalunya, doctor en cascun dret, i sagristà major, dignitat i canonge de la iglésia catedral de Barcelona; superintendent de la música. 28. Joan Galvany (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 107. músic.

Acadèmic admès el 30 d'agost de 1700, a la Novena AcadèmiaA l’inici d’aquesta també consta un treball d'Ignacio Pellicer, en el qual afirma que ja n’havia presentat un altre anteriorment (en alguna de les acadèmies perdudes). Davant del seu nom, com del de Villarroel, també fou escrit «Fue admitido y tuvo todos los votos», inscripció que fou posteriorment esborrada. 29. Iñigo de Villarroel (Toledo, 1666 - Barcelona, 1755),Carreras 1922, p. 113-115. noble de la corona de Castella (natural del regne de Toledo) i capità de cavalls coracers.

Acadèmic admès el 21 d'octubre de 1700, a la Desena Acadèmia 30. Manuel de Vega i Rovira (segle XVII - Barcelona, a. de 1712),Carreras 1922, p. 107-109. noble del Principat de Catalunya, xantre, prior i vicari general en el Reial Monestir de Ripoll, definidor i visitador general de la congregació de Benets Claustrals a la província de Tarragona, etc.

Acadèmics admesos el 14 de gener de 1701, vigília de l'Onzena Acadèmia 31. Alessandro Dini (Sinigaglia?, segle XVII - ?, segle XVIII), noble de la península d'Itàlia. 32. Isidre Serradell (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 102. doctor en teologia i catedràtic d'Humanitat a l'Estudi General de Barcelona. 33. Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (Torre de Moncorvo, 1670 - Salamanca, 1747),Carreras 1922, p. 77. noble del regne de Portugal. 34. Josep Aparici (Caldes de Montbui, 1653 - Barcelona, 1735),Carreras 1922, p. 74-75. geògraf.

Acadèmics admesos entre el 15 de gener de 1701, data de l'Onzena Acadèmia, i el 18 de novembre de 1701, data de la Dotzena Acadèmia 35. José de Solís y Gante (Salamanca, 1676 - Madrid?, 1765),Carreras 1922, p. 103. noble de la corona de Castella (natural del regne de Lleó). 36. Gabriel Álvarez de Toledo y Pellicer (Sevilla, 1662 - Madrid, 1714),Carreras 1922, p. 73-74. noble de la corona de Castella (natural del regne de Sevilla).

Acadèmics admesos entre el 15 de gener de 1701, data de l'Onzena Acadèmia, i el 25 de març de 1703, possible data de la Tretzena Acadèmia 37. Manuel de Pellicer y Velasco (segles XVII - XVIII), noble de la corona de Castella. 38. Josep de Cortada i Bru (Barcelona, 1683 - d. de 1747),Carreras 1922, p. 84-85. noble del Principat de Catalunya. 39. Marc Antoni Vinyas (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 115-116. noble del Principat de Catalunya i catedràtic d'Humanitat a l'Estudi General de Barcelona. 40. Benet de Sala (Girona, 1684 - 1749),Carreras 1922, p. 98-99. noble del Principat de Catalunya. 41. Marc d'Alva (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 106. noble, veedor dels presidis de Girona, etc. 42. Diego Pellicer y Bustamante (segles XVII - XVIII), noble de la corona de Castella; antic menino. 43. Josep Miró (segles XVII - XVIII),Carreras 1922, p. 90-91. doctor en teologia. 44. Josep Faust de Patau i de Ferran (Barcelona, segle XVII - Viena, 1732),Carreras 1922, p. 96-97. noble del Principat de Catalunya.

Acadèmic admès entre la publicació de la Nueva disposición, y firmes leyes (entre el 27 de març de 1702 i el 20 de desembre de 1703) i la de la primera edició de La Armonia del Parnàs (entre el 12 de maig i el 31 de desembre de 1703) 45. Joaquim Vives i Ximenis (Barcelona, 1671 - ?, segle XVIII),Carreras 1922, p. 116-117. ciutadà honrat de Barcelona (de matrícula) i doctor en lleis.

Acadèmic admès probablement alhora que l'anterior 46. Miquel Francesc de Salvador (Barcelona, 1663 - ?, segle XVIII),Carreras 1922, p. 99. ciutadà honrat de Barcelona (de matrícula).En una llista manuscrita d’acadèmics (a partir de la qual sembla que s’elaborà la impresa a la Nueva disposición, y firmes leyes), citada per Ernest Moliné i Brasés («La Acadèmia dels Desconfiats», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, vol. IX, núm. 65 (gener a març), Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1917, p. 6 n. 1) però que no s'ha trobar, consta que en uns memorials donats a l’Acadèmia es trobaven les sol·licituds i admissions d’ambós.

Acadèmics reconstituïdors (el 3 de juny de 2025) 47. Miquel Pérez Latre (Barcelona, 1969), doctor en Història. Donat de baixa el 19 de febrer de 2026. 48. Joan Pons Alzina (Ciutadella de Menorca, 1967), llicenciat en Història, especialitat Història Moderna; superintendent. Donat de baixa el 19 de febrer de 2026. 49. Eduard Puig Bordera (Bellpuig, 1982), donzell del Principat de Catalunya i doctor en Història; superintendent. Donat de baixa el 19 de febrer de 2026. 50. Joaquim Verde i Llorente (Blanes, 1987), doctor en Història; arxiver.

Meninos i menines