Herensuge (llegiu: erensugue) és una serp gegantina, una variant del drac de la mitologia basca i alhora el nom genèric per a 'drac' en basc. Vola enmig d'un terrible soroll tot deixant un rastre de foc al cel i generalment es representa amb set grans caps.
Es tracta d'una de les criatures més importants de la mitologia basca i apareix en diverses llegendes. Normalment s'hi explica que viu en coves i només en surt per a menjar, tant animals domèstics com humans que troba pels voltants. De vegades, demana l'ofrena d'un veí als vilatans de la zona a canvi de deixar-los tranquils, com passa per exemple a la llegenda de Teodosio de Goñi.
Etimologia Els seus noms varien, però l'ús constant del sufix suge ('serp') confirma la seva naturalesa. Entre d'altres, hi ha les variants escrites Erensuge/Erensugue, Errensuge, Iraunsuge/Iraunsugue, Herainsuge, Hensuge, Edensugue/Edeinsuge, Edaansuge/Egansugue, Igensuge i Lerensuge/Lerensugue.
El significat exacte d«(h)eren» és desconegut, per bé que s'ha relacionat amb heren ('tercer'), cosa que faria pensar en un drac de tres caps, tot i que l'erudit basc Michel Morvan hi veu el significat de 'mascle', com -ar a «Sugaar». Morvan relaciona el nom amb el drac mitològic dels iacuts de Sibèria, Erenkyl, la «serp mascle» (on kyl és 'bèstia salvatge, cuc, serp').
Julio Caro Baroja, en canvi, recorda que una de les moltes versions, «Egansugue», equival a 'serp alada' (hegan: 'volant'), mentre que les altres versions, recollides per autors diversos, podrien estar corrompudes. D'altra banda, a parer seu, si les versions amb «leren» fossin en realitat «lehen» ('primer') podria tractar-se d'una forma relacionada amb la idea d'antic' o 'antiga' aplicada a l'enemic antic, la 'serp antiga', és a dir, el diable.
Fonts literàries Caro Baroja aporta al seu estudi diverses formes del nom documentades en fonts bibliogràfiques:
Resurrección María de Azkue recull al seu Diccionario vasco-español-francés la forma alt navarresa «Erensugue» per a 'serp' i «Herensugue» als dialectes d'Iparralde per a 'drac'. No recull ni «Egansugue» (egan 'volant, volador', degal 'ala') ni «Lehrensugue». Augustin Chaho recull a Biarritz entre les Pyrénées et L'Océan les formes «Lehensugue» i «Herensugue». En aquesta obra parla de la serp que va matar el chevalier de Çaro a Ibarresküin (en francès, Val Dextre), a Zuberoa, i després de l'hidra d'Irube. Azkue recull també «Herensuguea» a Zuberoa, «Erensuguea» (sense aspiració) a Lapurdi i «Herensuguia» a la llegenda de Çaro. Wentworth Webster recull fins a quatre vegades «Heren-sugue = seven-headed serpent» ('Heren-sugue = serp de set caps') a la llegenda de Çaro.
Representació miniatura|Entitats principals de la mitologia basca: Mari, al centre de tot, flanquejada per la lluna (Ilargi), el sol (Eguzki), Mikelats i Atarrabi; a baix, l'Herensuge amb tres caps i Zezengorri, encerclats per Amalur, la Mare Terra. De vegades es diu que Herensuge té set caps, de vegades només un (a més, el prefix heren fa pensar en un nombre de tres). L'única diferència d'Herensuge amb el drac tradicional que escup foc és que les serps pirinenques moren pel foc intern que les consumeix: el ferrer d'Arboish mata la serp d'Isaby (a Biucens, Lavedan) fent-li empassar barres de ferro roent, mentre que els herois de les llegendes basques li donen una pell d'animal plena de pólvora en flames.
En la tradició popular, Herensuge ha suplantat una altra serp, Sugaar, un principi masculí que probablement és més antic. La serp és, de fet, un element ben present al llarg de la mitologia dels Pirineus, com ara en la llegenda de la serp que va crear el llac d'Isaby, recollida per Eugène Cordier. La pedra d'Òu (Alta Garona), conservada al Museu dels Agustins de Tolosa, representa una dona amb una serp sortint dels seus genitals i mossegant-li un pit.
Diverses llegendes situen Herensuge en llocs com ara les coves d'Azalegi (Zuberoa) o Ertzagania, el mont Ahuski (a Bastida), l'avenc de Sant Miquel d'Aralar i en molts altres llocs de les muntanyes basques. Amb el seu poderós alè, xucla els ramats que passen a prop seu, i fins i tot els pastors, i se'ls empassa. Aquest detall apareix a la llegenda sobre la serp gegant del llac d'Isaby que també es troba en altres llocs dels Pirineus. En alguns contes bascos posteriors, es diu que és el protector del poble dels basajaunak.
D'altra banda, el tema de la serp voladora és molt comú a la majoria de mitologies. Travessa el cel, deixant un rastre de foc. En molts casos, a França, pren la forma de Vouivre: porta una pedra preciosa de gran puresa al cap, que deixa a la vora quan va a banyar-se a un llac o estany.
Llegendes Segons una llegenda popular, durant la creació de la Terra, Herensuge es va aparellar amb Sugaar (el déu serp, generalment masculí com indica el sufix -ar, que vol dir justament 'mascle, masculí'), que després va donar a llum el Sol (Eguzki) i la Lluna (Ilargi). Després es va empassar tota la Terra i la va escopir. En l'espai de deu dies, va devorar tota la Creació només per a regurgitar-la en flames. Després, havent complert aquestes tasques, es va adormir.
En diversos contes, la serp gegant, envoltada de flames, travessa el cel i es submergeix a l'oceà: un Herensuge de set caps vola amb un brogit terrible cap a Itxasgorrieta ('els mars vermells' de l'oest). En una altra llegenda, el fill del castell de Zaro (en francès, Çaro) aconsegueix enverinar Herensuge, que, en flames, vola cap al mar, tallant part del bosc de les Arbailles (en basc: Arbailako) al seu pas. A Sant Miquel d'Aralar, és l'Arcàngel Miquel qui mata el drac i allibera així a Teodosio de Goñi de la seva penitència.
A la zona costanera de Guipúscoa hi havia antigament moltes contalles de legansugia, que es deia que vivia en algunes coves dels penya-segats propers. A Lapurdi i Zuberoa, Augustin Chaho va recollir nombroses llegendes en què apareix l'herensugue, altrament dit lehen.
Mondragón miniatura|El drac d'Arrasate (Mondragón) al parc de Santa Bárbara Hi ha una coneguda llegenda que atribueix el nom castellà d'Arrasate, "Mondragón" (derivació de l'original Montdragón) a l'antiga existència d'un drac anomenat Herensuge que vivia a la propera muntanya de Santa Bàrbara i que terroritzava els habitants de la rodalia. Aquest drac va ser vençut per un valent ferrer i la vila que va néixer a l'abric del mont Murugain va rebre en record seu el nom de Montdragón.
Teodosio de Goñi
La llegenda de Teodosio de Goñi i l'Herensuge, ambientada al , està associada al Santuari de Sant Miquel d'Aralar. En resum, Teodosio mata els seus pares sense saber-ho en ser enganyat pel diable; com a penitència, ha de rodar per la serra d'Aralar carregant unes cadenes fins que se li trenquin. Un dia es topa prop d'una cova amb un veí de la zona que ha estat ofert com a tribut a Herensuge i s'ofereix a ocupar el seu lloc. Quan apareix el drac, Teodosio demana empara a Sant Miquel, que mata l'Herensuge i allibera Teodosio de les seves cadenes. En senyal d'agraïment, Teodosio funda al lloc dels fets el futur Santuari.
Aquesta llegenda es va fer especialment famosa arran de la inclusió a la novel·la Amaya o los vascos en el siglo VIII de Francisco Navarro Villoslada el 1877. S'ha interpretat com una manera de justificar la ruptura amb la religió i els antics costums dels bascos pagans i l'adopció del cristianisme i, concretament, la veneració a Sant Miquel. D'altra banda, és molt semblant a altres llegendes europees de cavallers i dracs, que probablement hi van tenir una influència significativa.
Mort i resurrecció Es diu que Herensuge un dia va aconseguir segrestar dues noies joves, però que el cavaller Gastón de Belsunze el va matar, alliberant així les dues malaurades. El valent cavaller es va morir poc després a causa de les seves ferides. S'explica que, el dia que Herensuge desperti, destruirà el món sencer cobrint-lo de flames i sang.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Sugaar
Categoria:Animals en la mitologia basca Categoria:Dracs