El Comitè Nacional Català va ser una organització independentista catalana fundada a París al desembre de 1918 amb el propòsit que els països vencedors en la Primera Guerra Mundial reconeguessin l'aspiració de Catalunya de formar un estat propi i el seu dret a estar representat en la futura Societat de Nacions, defensada pel president Woodrow Wilson en el seu «discurs dels catorze punts» i en el qual també havia reconegut el dret d'autodeterminació dels pobles.
Història A Catalunya a principis del segle XX van constituir algunes organitzacions «protoindependentistes» al voltant de la Unió Catalanista, com l'Associació Nacionalista Catalana, però caldrà esperar a 1918 perquè sorgeixin les primeres organitzacions pròpiament independentistes a causa de l'impacte que va tenir en alguns sectors del nacionalisme català el «discurs dels catorze punts» del president Woodrow Wilson en el qual es reconeixia el dret d'autodeterminació dels pobles en un moment en què la intervenció estatunidenca en la Gran Guerra semblava abocar-la cap a la seva final amb la victòria dels aliats. Així, al juliol de 1918, es va constituir el Comitè Pro Catalunya presidit per Vicenç Albert Ballester, director de La Tralla i creador de l'estelada, i l'objectiu de la qual era internacionalitzar el «plet català» per al que es va posar en contacte amb els centres catalans d'Amèrica.
Al desembre de 1918, dos mesos després que se signés l'armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, nacionalistes catalans radicals (encapçalats per Daniel Domingo i Montserrat, comandant del Regiment dels Voluntaris Catalans en la guerra van constituir a París l'autodenominat «Comitè Nacional Català», que imitava al Comitè Nacional Txec, per reclamar als països vencedors que s'ocupessin del «plet català». En nom de la «Legió catalana» —els catalans que s'havien enrolat en la Legió Estrangera Francesa per a combatre als Imperis Centrals, i que la propaganda nacionalista xifrava en dotze mil, encara que avui es considera que aquest número està molt inflat—, el Comitè va enviar una carta al president estatunidenc Woodrow Wilson en la qual li demanaven «la revisió de l'ignominiós Tractat d'Utrecht i permetre que la Nació Catalana, lliure i independent, entre a ocupar en la Societat de Nacions el lloc que li correspon pel seu passat gloriós i pel seu florit present». No es té constància que rebessin cap resposta i el «plet català» no es va incloure en l'ordre del dia de la Conferència de París. De fet quan al gener de 1919 el Comitè va pretendre organitzar a París un homenatge als voluntaris catalans que havien combatut en la Gran Guerra el govern francès no va permetre que es desplegués l'estelada ni que s'utilitzés com a acte de propaganda a favor de la independència i va obligar al fet que la reunió fos presentada com un homenatge als «voluntaris espanyols».
A Catalunya la reivindicació del Comitè Nacional Català va ser recolzada en l'Aplec de la Conreria que va reunir milers de persones, entre elles el diputat pel districte electoral de les Borges Blanques, Francesc Macià, qui en un discurs en les Corts havia dit feia poc: «Volem formar una nacionalitat lliure i independent, perquè aquesta nacionalitat [catalana] pugui assistir a la Lliga de les Nacions, portant allí la seva civilització i la seva cultura». D'aquesta manera Macià s'havia convertit en la figura pública més important de l'independentisme.
L'onze de setembre de 1918 publicà un fulletó trilingüe català-anglès-francès felicitant Sèrbia. Acabaria absorbint la Lliga Nacionalista Catalana de Salvador Díaz i Capdevila i va cercar el suport dels catalans d'Amèrica com Salvador Carbonell i Puig i Josep Abril i Llinés. Cap al 1923 els seus membres formarien els comitès de suport a Estat Català a París.
Referències
Bibliografia David Martínez i Fiol Els "voluntaris catalans" a la Gran Guerra" (1914-1918) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, p.105-112 David Martínez i Fiol Daniel Domingo Montserrat, 1900-1963: entre el marxisme i el nacionalisme, p. 58-82 Joan Crexell i Playà L'origen de la bandera independentista Editorial El Llamp 1984
Categoria:Organitzacions independentistes catalanes Nacional Català