miniatura|Vista de la històrica fàbrica de la SEAT a la Zona Franca de Barcelona SEAT és un fabricant d'automòbils espanyol amb seu a Catalunya, actualment propietat del Grup Volkswagen.
Antecessors a Seat; Anys 20, 30 i 40 L'arribada de l'automòbil popular a Espanya A inicis del , els països europeus de més poder econòmic van ser motoritzats amb vehicles de producció nacional: França va ser motoritzada pels Citroën, Peugeot o Renault; Itàlia amb Fiat; Alemanya amb els Opel o DKW i Gran Bretanya amb els Morris o Ford Motor Company anglesos. Totes aquestes marques, entre d'altres, oferien cotxes per a la classe mitjana i mitjana-baixa.
miniatura|esquerra|Fiat 514/Balilla Sedán (1929) A l'estat espanyol no va succeir així, sinó tot el contrari. A Catalunya hi havia establerta la Hispano Suiza, una empresa de vehicles de luxe i d'elevada qualitat a l'abast de l'aristocràcia o de les famílies de classe alta. Per tant, no hi havia representant per a motoritzar la classe mitjana i baixa. Preveient el gran negoci que s'hi podia fer, es van instal·lar al país Ford i Fiat, que es beneficiarien dels avantatges fiscals que es donaven als fabricants de productes nacionals durant la dictadura de Primo de Rivera. La filosofia d'ambdues marques era la de fabricar un cotxe robust mecànicament i fiable, prescindint de tots aquells elements que poguessin encarir el producte i així aconseguir una gran difusió en el mercat.
D'una banda, Ford, s'havia assentat durant els anys vint a l'estat espanyol amb el nom de Ford Motor Ibérica, primer a Puerto de Santa María (Cadis) i posteriorment a Barcelona on, en principi, es fabricaven sobretot vehicles industrials. L'any 1933 construeix el model 8HP, batejat com "Forito" i destinat a la petita burgesia. Gran part de les peces i materials per a fabricar-lo eren importades del Regne Unit, tot i que existia un mínim de peces nacionals que li atorgaven el reconeixement de "producte industrial nacional".
D'altra banda, a meitats dels anys trenta Fiat assoleix un gran volum de vendes al nostre mercat gràcies al model "514" també conegut com a "Balilla", un vehicle destinat a la classe mitjana-baixa.
Al llarg de la dècada del 1930, Fiat adquireix totes les instal·lacions d'Hispano Suiza per a produir el Fiat 514 i Hispano Suiza es queda amb les fàbriques destinades a la producció de motors d'avió.
La guerra civil espanyola va aturar totes les fàbriques d'automòbils. Fiat tornarà a vendre els seus productes 20 anys després sota la denominació Seat ("licència Fiat") i Ford no tornà a fabricar al país fins a l'any 1974 amb el Ford Fiesta, un model 100% espanyol.
L'autarquia, Fiat i INI Durant els anys quaranta, l'estat espanyol s'enfrontava a les dificultats de la postguerra. Estem doncs, davant d'un país arrasat per una guerra civil de tres anys de durada, amb pocs recursos i que s'ha d'autoabastir, ja que els països europeus tanquen les fronteres a Espanya. Franco potència al màxim la idea de l'autarquia econòmica.
El govern franquista de Francisco Franco va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI), propietat de l'estat. La creació de l'INI data del 25 de setembre de 1941 i fou imprescindible pel renaixement econòmic i industrial de l'estat espanyol. Fins aleshores cap empresa podia mantenir un nombre elevat de treballadors. L'INI va optar per la fabricació de vehicles de dos vessants, comercials i de turisme. Sorgirien així l'ENASA i la SEAT respectivament.
Així com l'ENASA, sota el nom de Pegaso, majoritàriament fabricaria models comercials i sense estar afiliada amb cap empresa, el cas de Seat era una mica més complex. En territori espanyol no hi havia prou coneixements tècnics i l'INI va apostar perquè s'afiliés a una marca estrangera. Aleshores, l'INI va contactar amb altres empreses europees dedicades a la construcció d'automòbils. Ho va provar amb empreses com Ford, Peugeot, Renault, però no va avançar la idea perquè aquestes marques per exportar necessitaven el permís dels seus respectius governs, països no aliats amb el moviment feixista. L'estat es va trobar únicament amb dos sortides, la recent Volkswagen i FIAT.
miniatura|Fiat 1400 En el cas de la primera, Alemanya estava altament intervinguda econòmicament i políticament pels països aliats, no tenia autonomia per decidir i el seu futur era incert. En canvi, Fiat disposava d'una àmplia gamma de models, ben reconeguts per la premsa especialitzada des dels seus inicis, cosa que d'entrada ja eren avantatges.
Al cap de l'INI es trobava Juan Antonio Suanzes Fernández, amic personal de Franco, que va arribar a un acord amb el professor Valetta, president de Fiat, el 26 d'octubre de 1948.
La creació de l'empresa SEAT La constitució de Seat va ser fruit de l'acord inicial entre Fiat i INI. També varen col·laborar sis bancs principals espanyols. Seat s'escriptura com a societat el dia 9 de maig de l'any 1950 amb un capital social de 600 milions de pessetes, una xifra molt elevada. INI tenia el 51% del capital, Fiat el 7% i la resta pertanyia a bancs i entitats privades. L'acord amb Fiat era d'un període de 5 anys, això és fins a 1955 i posteriorment, s'allargà fins a 1963.
Malgrat que la voluntat inicial del dictador era que la fàbrica s'instal·lés a Burgos o Extremadura, la pressió de la Fiat i els Bancs van fer que canviés d'opinió i s'optés per Barcelona.
El primer president de SEAT seria José Ortiz de Echagüe, enginyer de l'Armada. El primer projecte de Seat va ser la fabricació del Fiat 1400, un cotxe realment acceptable, fiable, dur i d'un segment mitjà-alt, destinat també a substituir els antics cotxes de representació i d'ús públic, com ara taxis.
Dècada dels 50 La construcció de la fàbrica i la producció del Seat 1400 La ubicació de la fàbrica a la zona Franca de Barcelona va ser estratègica, tot i presentar alguns inconvenients com ara que està situada a la zona del delta del riu Llobregat, que presentava un sòl poc resistent. El procés de fonamentació es duu a terme durant l'any 1951.
A mitjans del 52, comencen a aixecar els obrers l'estructura metàl·lica en una superfície de 20 hectàrees de la Zona Franca. El govern espanyol donava gran importància a aquesta indústria: SEAT la podríem definir com la indústria insígnia del règim de Franco. A finals d'any ja estava quasi acabada i equipada amb tota la maquinària que necessitava per a entrar en producció el Seat 1400. Hi havia un total de 40.000 m² de tallers i 7.473 m² d'oficines. La fàbrica tenia una superfície total de 95.045 m², dels quals 75.000 estaven coberts i il·luminats.
La factoria de Seat es va inaugurar oficialment el 5 de maig de 1953 per Francisco Franco. El dia 13 de novembre de 1953, surt el primer cotxe: un SEAT 1400 amb placa B-87223. Es tractava d'una berlina de quatre portes, motor davanter i tracció posterior de la qual es van derivar nombroses versions. La seva producció es va finalitzar amb la versió "C" l'any 1963, quan va ser substituït pel nou SEAT 1500. Per aquelles dates, alguns dels 950 treballadors de la plantilla ja van rebatejar les sigles SEAT com "Siempre Estarás Apretando Tornillos". Aquest canvi de sigles era propiciat perquè, al principi, els cotxes eren muntats amb les peces procedents de les fàbriques de Fiat a Itàlia.
L'any 1954 s'edificava la "barriada Seat". Es tractava d'un complex amb habitatges per acollir als treballadors, tallers per a formar-los, escoles per als fills d'aquests i "colmados" (botiga de queviures). Seat volia imitar a les colònies industrials de principis del .
El diari "La Vanguardia española" es feia ressò de l'avanç de la fàbrica, del creixent ritme de producció, ampliació de tallers, de la creació de l'escola de formació i/o reciclatge de la plantilla, etc.
Neix el 600, el turisme espanyol i el canvi social i psicològic miniatura|Un Seat 600 D de 1964 Hom pot donar per entès que el sis-cents va ser molt més que un model de Seat. Va comportar un canvi psicològic al nostre país, pel fet que va escurçar distàncies, la possibilitat de fer turisme pel territori espanyol, el primer vehicle de motor d'explosió accessible a moltes famílies de classe mitjana-baixa, i també la incorporació de la dona en l'àmbit automobilístic.
Al Seat 600 li devem els "caps de setmana" tal com els entenem en l'actualitat. Per primer cop en la història era possible que una família obrera anés a passar el cap de setmana a la platja amb total independència. És el que en diríem "domingueros".
També, gràcies al 600, la gent podia anar a treballar fora de la localitat on vivia. Molts joves es van poder independitzar i tenir cotxe propi i en algunes cases de gent de classe alta podia servir com un segon cotxe.
Es pot comparar el fenomen que va significar el Seat 600 amb el del Ford T. Al contrari de totes les marques de l'època com Daimler, Mercedes-Benz, que construïen cotxes per les famílies burgeses de classe alta, Ford estava entestat en què l'automòbil havia d'estar a l'abast de tothom, i ho va aconseguir amb el seu model Ford T i en l'aplicació del taylorisme per a la producció d'aquest.
El Seat 600 va ser el segon model de Seat produït a la Zona Franca, el qual va anant evolucionant fabricant-se les versions N, D, E, L Especial, 800 i altres fins a assolir les 800.000 unitats. La producció per tant es va encetar el 1957 i es va allargar fins a l'estiu de 1973.
A l'inici de la fabricació del 600 normal, la plantilla de Seat era ridícula i no podia absorbir la gran demanda de 600, per això Seat va posar en marxa les llistes d'espera, que podien arribar a 3 anys.
Durant la dècada dels 60, el problema de les llistes d'espera es va anar resolent lentament. També es va multiplicar la seva producció per sis.
Els anys seixanta El creixement imparable de Seat
A part de l'excel·lent resultat que li estava donant el Seat 600, Seat va augmentar moltíssim la producció durant els anys seixanta i part dels setanta. Va ampliar el catàleg de vehicles disponibles, la qualitat dels productes, van augmentar el volum d'exportacions a altres països, etc.
A finals del 1963 es posa en marxa el substitut definitiu del 1400 amb un estil absolutament trencador pel que fa a la línia exterior i interior. És el 1500, un turisme que significà el tercer model en entrar en producció, exponent de l'alt de gamma a l'època, va ser la característica berlina de representació, taxi, ambulància, etc. dels anys 60 i començament dels 70.
L'any 1965 es fan les primeres exportacions. El ritme de producció i de demanda augmenta brutalment des que es va presentar el 600 D.
miniatura|esquerra|Seat 850 D Especial L'any 1966 es presenta el 850 i un any més tard neix FISEAT, una entitat per a finançar les vendes a terminis dels cotxes de la marca. El 850, concebut a Itàlia com un 600 millorat, (millors acabats, majors prestacions, menys defectes) va superar a 1970 en vendes al 600. Com havia passat abans amb el 600, SEAT va desenvolupar una carrosseria de 4 portes, va haver-hi dues versions, de la primera se'n van fer tan sols 417 exemplars, però la segona, més llarga que l'original de dues portes, va tenir gran difusió (850 Especial 4 puertas i 850 Especial 4 puertas largo Lujo). Del 850 es van produir també les versions Coupe i Spider. L'anècdota principal que cal destacar d'aquest parell de versions és que al tractar-se d'un "todo atrás" i al pesar poc, a altes velocitats o un dia ventós s'aixecava de la part davantera del terra, marxant molt de la carretera. El remei que hi van posar els usuaris, era carregar al capot porta-equipatges un parell de sacs de sorra per a fer pes.
El maig de 1968 es llança el 124, un altre vehicle emblemàtic per la història de l'empresa i referent en les competicions automobilístiques dels anys 70. El 124 havia estat guardonat cotxe de l'any a Europa i altres llicenciataris de FIAT (com Lada) el van mantenir en producció fins a quaranta anys després del seu llançament.