Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) fou un orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral català, i el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma. La faceta més coneguda de l'artista és la de joier i especialment les seves aportacions com a esmaltador. Una de les seves grans contribucions al camp de la joieria i l'orfebreria va ser la reutilització de l'esmalt translúcid, que des del s'havia deixat d'emprar a Catalunya, amb la tècnica del plique-à-jour, així com la creació dels esmalts Barcelona, d'extrema fragilitat i bellesa.
Esdevingué una figura de referència en el món cultural barceloní de la primera meitat del , a més de ser reconegut com un dels artistes joiers més destacats de lArt Noveau internacional. Avui en dia les seves joies són apreciades, valorades i conegudes internacionalment i mostra d'aquest fet fou la subhasta monogràfica dedicada a Lluís Masriera que va organitzar Christie's a Ginebra el 1970.
Biografia Era fill de Josep Masriera i Manovens i Clotilde Rosés i Ricart; i nebot de Francesc Masriera i Manovens. Va tenir tres germans, Josep Masriera i Rosés, Guillem Masriera i Rosés i Ricard Masriera i Rosés; i una germana, Isabel, que va morir de ben petita. Es casà el 23 d'octubre de 1897 amb Neus Campins Vila i tingué sis fills.
El seu germà Josep va fer, ben aviat, disseny de joies, col·laborant en l'empresa familiar en l'Exposició Universal de París de 1889; i va traslladar-se a Ginebra el 1901 per formar-se en dibuix enfocat a les indústries artístiques. Guillem va dedicar-se al dibuix i a l'escultura; però Lluís destacà per damunt de tots i esdevingué la figura principal de la joieria modernista catalana i espanyola del moment.
El 31 de gener de 1912 morí el seu pare Josep Masriera i Lluís s'hagué d'ocupar del negoci familiar, motiu pel qual, juntament amb el seu germà Ricard Masriera i Rosés, s'associà amb Joaquim Carreras Nolla i constituí la societat Masriera y Carreras per a la venda de joieria i plateria; i Ars Nova, dedicada a la fabricació de joieria i plateria i domiciliada al carrer Bailèn. A causa de l'associació amb els Carreras traslladaren la seva botiga al Passeig de Gràcia de Barcelona i emprengueren les reformes de l'estudi-taller del carrer Bailèn.
Al llarg de la seva vida, Lluís Masriera desenvolupà tasques en diverses entitats i institucions culturals, a partir de les quals intervingué de manera crucial en la vida artisticocultural de Barcelona i Catalunya. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí el discurs d'entrada a l'Acadèmia, titulat La línia i els estils, així com La caída del Modernismo el 1913; també de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual fou president el 1944; a més d'adquirir altres càrrecs en diversos organismes públics i privats, com a l'Acadèmia de Sant Carles de València, l'Acadèmia de Sant Lluís de Saragossa, el Cercle Artístic de Sant Lluc, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, el Saló de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, el Foment de les Arts Decoratives i encara d'altres.
Fou també l'instaurador del premi Josep Masriera i Manovens, el 1915, a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, per a pintures de paisatge de Catalunya, que restà operatiu fins al 1962. Encara es conserva una col·lecció de 50 obres molt representatives del paisatgisme català al museu de l'Acadèmia i que són reflex d'una etapa encara un xic desconeguda.
La seva faceta com a col·leccionista també és rellevant, des del Museu Masriera, situat al temple-estudi del carrer Bailèn, que obrí al públic el 26 de novembre de 1913; fins a les diverses donacions que va fer als museus d'art de Barcelona, com són els quatre quadres del seu pare, una important col·lecció de llibres i revistes per a la Biblioteca dels museus d'art, i la col·lecció d'art extremo-oriental per al Museu d'Arts Decoratives de Pedralbes.
Formació L'aportació singular i excepcional de Lluís Masriera es basà en una sòlida tradició i un bon coneixement de l'ofici. Va començar a treballar al taller familiar amb 15 anys, al costat d'Alexandre de Riquer, i en algunes peces posteriors podem veure-hi les correspondències d'estil en el tractament que fa el joier de la figura humana, de caràcter simbolista i prerafaelita, la interpretació de la temàtica floral i animal i en una certa revifalla de l'art medieval.
També assistí a classes de metal·listeria a l'Escola de Belles Arts amb el seu germà Josep.Arxiu RACBASJ, Llibres de matrícules de la Escuela Oficial de Bellas Artes de Barcelona [1886-1887]
Els tallers familiars dels Masriera varen estar situats als carrers Vigatans, Ferran i Bailèn, un entorn privilegiat social, cultural i artísticament, ja que en els dos primers s'hi establien els comerços de major categoria a la Ciutat Comtal, on acudien la burgesia barcelonina i els impulsos empresarials més nous; a més a més, en aquests carrers també estaven situats els de Francesc Vidal, Josep Vilaseca, Gaspar Homar, Lluís Rigalt, Rossend Nobas i Josep Reynés, per exemple. Per tant, era un nucli d'artistes, intel·lectuals, industrials i empresaris interessats en el progrés i la modernitat.
L'ambient artístic del taller familiar durant els anys de formació de Lluís Masriera, entre el període de 1874 a 1890, mostra un estil que jugava amb formes d'origen clàssic, rígides i punxants, i amb reflexos islàmics procedents de la moda orientalista.
El seu taller comptava amb la col·laboració de destacats artistes que procedien de camps molt diversos, com els escultors Rossend Nobas, Manuel Fuxà, Josep Reynés; i el pintor i decorador Jaume Serra, la qual cosa incidí positivament en la qualitat de les peces que s'hi realitzaven.
Una altra figura molt admirada per Lluís Masriera fou Apel·les Mestres i els seus poemes il·lustrats, com Liliana (1907), en els quals podem veure reflectida la influència japonesa i les nimfes florejades que després reencarnà Lluís en les seves joies modernistes; així com la fauna i flora exuberant dels seus boscos.
En desaparèixer l'operari Josep Pelegrí Clariana el 1878, principal esmaltador de la casa Masriera Hermanos, Francesc Masriera necessità algú que continués l'ofici amb el mateix grau de qualitat i nivell artístic. Aquest fou el motiu pel qual s'envià, al voltant de 1889, Lluís Masriera a Ginebra, on aprengué les tècniques de l'esmalt de Llemotges a prop de Frank Édouard Lossier. Després perfeccionà la tècnica a París i a Londres.
D'entre tots els artistes que van col·laborar en el taller familiar cal destacar l'escultor modernista Eusebi Arnau, qui, d'ençà del 1890 i fins al primer decenni del , s'encarregà de modelar assumptes de medalles i motius decoratius d'àmfores, plaques i joies.
miniatura|Botiga Masriera al carrer Ferran 51. Va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics de 1903 A partir de 1900 es traslladà el taller de joieria a la part posterior de l'estudi-taller del carrer Bailèn, i es produí un gran canvi en la seva obra arran del contacte directe amb les creacions de René Lalique a París. En aquest moment, davant d'una forta crisi al país, decidí fer fondre tot l'estoc de la vella joieria Masriera del carrer Ferran per a reconvertir-la, amb dibuixos personals seus, en peces del nou estil. La seva nova col·lecció va ser exposada a l'aparador de la botiga del carrer Ferran el 21 de desembre del 1901 i va tenir un gran èxit de públic.
Però aquest canvi d'estil no es produí de manera sobtada en la producció dels Masriera, de fet es tractava d'una voluntat que va néixer aproximadament el 1890, quan Lluís esdevingué el cap del taller. La seva intenció fou distingir-se dels 140 tallers de joieria que hi havia a Barcelona en aquell moment, per la qual cosa va començar a estudiar com introduir l'esmalt translúcid treballat amb la tècnica del plique-à-jour en les seves peces, per recrear-hi els efectes dels vitralls.
Els tractats d'ornamentació van tenir un paper fonamental a l'hora de donar importància a la natura com a base del disseny de les joies modernistes. Els viatges de Lluís Masriera a París per participar en exposicions o per mantenir el contacte amb els seus proveïdors de pedres precioses (Leo Sachs i Joseph Asscher) van permetre que conegués les publicacions sobre disseny i les novetats internacionals. Així va poder consultar La planta i les seves aplicacions ornamentals, de l'artista suís Eugène Grasset, que havia publicat entre 1896 i 1900; la Col·lecció d'Ornaments dels principals edificis de Berlín, de l'escultor Otto Lessing; i la Gramàtica de l'ornament, que va escriure el 1856 l'arquitecte i teòric anglès Owen Jones. Aquests manuals d'ornament oferien un gran repertori temàtic, amb motius estil Lluís XVI, que Lluís va utilitzar clarament per al repertori decoratiu dels serveis de te o cafè; i les figures femenines d'estil renaixement i temes de caràcter mitològic que feia servir per als assumptes de medallística i en algunes joies i serveis d'orfebreria d'època anterior.
El 15 de març de 1902 morí el seu oncle Francesc Masriera i la societat de joieria familiar passà de denominar-se Masriera Hermanos a Masriera e Hijos.
L'octubre de 1906 establí contactes amb el senyor Jacob de Ginebra per conèixer diversos procediments tècnics més innovadors per a joieria i l'orfebreria. Aquest interès continu per adquirir els coneixements tècnics més avançats d'Europa i aplicar-los en les seves indústries al llarg de la seva carrera demostra la voluntat de fer progressar l'art industrial del seu propi país.
Obra Joieria Des del 1872 els germans Josep i Francesc Masriera Manovens regentaven un dels establiments de joieria i orfebreria de més renom de Barcelona –al carrer de Ferran, 51- i amb el qual col·laboraven alguns dels artistes més destacats de la ciutat. A la botiga, a més, s'hi venien objectes decoratius i commemoratius. Per aquest motiu la casa Masriera, a mesura que s'acostava la fi de segle i sobretot arran dels premis obtinguts dins del marc de l'Exposició Universal de 1888 –medalla d'or i premi únic de presentació–, i a l'Exposició Universal de París del 1889 –medalla de plata–, esdevingué una firma de referència per a la classe burgesa barcelonina, catalana i espanyola, així com per a nombroses institucions públiques de l'estat.
Lluís Masriera, però, va assolir fama internacional per les seves joies modernistes i la creació dels anomenats esmalts de Barcelona, d'una extraordinària perfecció tècnica.
Inicis Format en el taller familiar i la Llotja, una de les seves primeres obres demostra la col·laboració entre Lluís i Eusebi Arnau. Es tracta de l'arqueta oferta a Manuel Planas i Casals, realitzada cap a 1890, de plata cisellada i or amb pedres precioses i esmalts, que constituïen el motiu decoratiu principal. Va ser projectada per Josep Masriera i els esmalts de Llemotges eren de Lluís, que llavors tenia 18 anys. Els lleons que fan de suport sobre la base de marbre són obra d'Eusebi Arnau i hi mostra les tendències neogoticistes i orientalitzants pròpies de l'etapa premodernista.
A partir del seu viatge a l'estranger amb només 17 anys, Lluís Masriera tornà a Barcelona amb la voluntat de buscar la màxima depuració tècnica, un molt bon coneixement del cisellat i cuidant la renovació dels dissenys.
La utilització de l'esmalt transparent a partir de la dècada dels 90 condicionà la tria de temes a les seves joies i obrí una nova producció que superava les formes vuitcentistes i s'inspirava en temes provinents de la naturalesa, com les aus i les libèl·lules, ja que les ales esteses permetien utilitzar la tècnica de l'esmalt translúcid per recrear-ne la transparència i produir efectes de llum quan aquesta travessava les ales.
Etapa modernista: 1900 - 1913 miniatura|Penjoll amb Sant Jordi de Lluís Masriera i Rosés miniatura|Fermall penjant amb nimfa, dissenyada per Lluís Masriera, fabricada al taller Masriera. (Cortesia de Balcli's)