Les fonts primàries són documents que s'han creat durant el període que es vol conèixer, o creades posteriorment per un participant dels successos estudiats, com seria el cas de les memòries. Aquestes fonts reflecteixen el punt de vista de l'autor (o autors).
En l'estudi de la història com a disciplina acadèmica, una font primària (també anomenada font o proves originals) és un element, un document, un diari, un manuscrit, una autobiografia, un enregistrament o qualsevol altra font d'informació que es va crear en l'època objecte d'estudi. Serveix com una font original d'informació sobre el tema. Es poden utilitzar definicions similars en la ciència bibliotecària i en altres àmbits acadèmics, tot i que els diferents camps tenen definicions una mica diferents. En el periodisme, una font primària pot ser una persona amb coneixement directe d'una situació, o un document escrit per aquesta persona.
Les fonts primàries es distingeixen de fonts secundàries, que citen, fan comentaris o es basen en fonts primàries. En general, els comptes escrits després del fet amb el benefici (i possibles distorsions) de la retrospectiva són secundaris. Una font secundària també pot ser una font primària en funció de com s'utilitza. Per exemple, una memòria seria considerada una font primària d'investigació sobre el seu autor o sobre els seus amics que es caracteritzaven, però la mateixa memòria seria una font secundària si s'utilitzava per examinar la cultura en què vivia el seu autor. "Primària" i "secundària" s'han d'entendre com termes relatius, amb fonts categoritzades segons contextos històrics específics i el que s'està estudiant.:Oscar Handlin and Arthur Meier Schlesinger, Harvard Guide to American History (1954) 118-246.Kragh, Helge (1989). An Introduction to the Historiography of Science. Cambridge University Press. p. 121. . "[T]he distinction is not a sharp one. Since a source is only a source in a specific historical context, the same source object can be both a primary or secondary source according to what it is used for."
L'anàlisi de les fonts primàries permet a l'investigador posar-se tan a prop com és possible als successos històrics o al període que s'està investigant sense la necessitat d'"intermediaris". Requereix coneixements suficients tant de l'època com de qui n'és l'emissor, per a interpretar-los de forma crítica, ja que normalment aporten una visió particular dels fets i a vegades esbiaixada. La font primària es contraposa a la font secundària, que pren més distància amb allò explicat.
Importància de la classificació de la font Història En l'escriptura acadèmica, un objectiu important de classificar fonts és determinar la seva independència i fiabilitat. En contextos com l'escriptura històrica, gairebé sempre és recomanable utilitzar fonts primàries i que "si no hi ha cap disponible, només amb gran precaució que [l'autor] pot procedir a fer ús de fonts secundàries"Cipolla, Carlo M. (1992). Between Two Cultures:An Introduction to Economic History. W. W. Norton & Co. p. 27. . [I]t is through the primary sources that the past indisputably imposes its reality on the historian. That this imposition is basic in any understanding of the past is clear from the rules that documents should not be altered, or that any material damaging to a historian's argument or purpose should not be left out or suppressed. These rules mean that the sources or the texts of the past have an integrity and that they do indeed 'speak for themselves', and that they are necessary constraints through which past reality imposes itself on the historian.
Altres camps En l'escriptura acadèmica, l'objectiu de classificar fonts és determinar la independència i la fiabilitat de les fonts. Encara que els termes font primària i font secundària es van originar en la historiografia com a forma de traçar la història de les idees històriques, s'han aplicat a molts altres camps. Per exemple, aquestes idees es poden utilitzar per traçar l'historial de teories científiques, elements literaris i altra informació que es passa d'un autor a un altre.
En la literatura científica, una font primària és la publicació original de les noves dades, resultats i teories d'un científic. En la història política, les fonts primàries són documents com informes oficials, intervencions, fullets, pòsters o cartes dels participants, declaracions oficials d'eleccions i comptes presencials. En la història de les idees o la història intel·lectual, les principals fonts principals són llibres, assaigs i cartes escrites per intel·lectuals; Aquests intel·lectuals poden incloure historiadors, els llibres i assaigs són, per tant, considerats fonts primàries per a l'historiador intel·lectual, tot i que són fonts secundàries en els seus propis camps temàtics. En la història religiosa, les fonts principals són textos religiosos i descripcions de cerimònies i rituals religiosos.
Un estudi sobre la història cultural podria incloure fonts fictícies com ara novel·les o obres de teatre. En un sentit més ampli, les fonts primàries també inclouen artefactes com ara fotografies, notícies, monedes, pintures o edificis creats aleshores. Els historiadors també poden considerar artefactes arqueològics i informes orals i entrevistes. Les fonts escrites es poden dividir en tres tipus.Howell, Martha c.; Prevenier, Walter. (2001). From reliable sources : an introduction to historical method. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press. p. 20-22.
Fonts narratives o fonts literàries expliquen una història o missatge. No es limiten a fonts de ficció (que poden ser fonts d'informació per a actituds contemporànies), sinó que inclouen diaris, pel·lícules, biografies, treballs filosòfics líders i treballs científics. Les fonts diplomàtiques inclouen cartes estatutàries i altres documents legals que normalment segueixen un format establert. Els documents socials són registres creats per organitzacions, com registres de naixements i registres fiscals.
En la historiografia, quan l'estudi de la història està subjecte a l'escrutini històric, una font secundària es converteix en una font primària. Per a una biografia d'un historiador, les publicacions d'aquest historiador serien fonts primàries. Les pel·lícules documentals poden considerar-se una font secundària o font primària, depenent de la quantitat que el cineasta modifiqui les fonts originals.Cripps, Thomas (1995). "Historical Truth: An Interview with Ken Burns". American Historical Review. The American Historical Review, Vol. 100, No. 3. 100 (3):741-764. doi:10.2307/2168603. JSTOR 2168603.
La Biblioteca de Lafayette College proporciona una sinopsi de fonts primàries en diverses àrees d'estudi:
"La definició d'una font primària varia depenent de la disciplina acadèmica i del context en què s'utilitza.
En les humanitats, una font primària es podria definir com una cosa que es va crear durant el període que s'està estudiant o després per part de persones que reflexionen sobre la seva implicació en els esdeveniments d'aquest moment. En les ciències socials, la definició d'una font primària s'expandirà per incloure dades numèriques que s'han recollit per analitzar les relacions entre persones, esdeveniments i el seu entorn. A les ciències naturals, una font primària es podria definir com un informe de troballes o idees originals. Aquestes fonts solen aparèixer en forma d'articles d'investigació amb seccions sobre mètodes i resultats ""Primary Sources: what are they?" Archieved 8 febrer 2009 at the Wayback Machine..Lafayette College Library.
Trobant fonts primàries Encara que moltes fonts primàries romanen en mans privades, altres estan ubicades en arxius, biblioteques, museus, societats històriques i col·leccions especials. Poden ser públics o privats. Alguns estan afiliats a universitats i escoles superiors, mentre que altres són entitats governamentals. Els materials relacionats amb una àrea podrien estar distribuïts per un gran nombre d'institucions diferents. Aquests poden estar allunyats de la font original del document. Per exemple, la Huntington Library de Califòrnia alberga una gran quantitat de documents del Regne Unit.
Als Estats Units, es poden recuperar còpies digitals de fonts primàries de diversos llocs. La Biblioteca del Congrés manté diverses col·leccions digitals on es poden recuperar. Alguns exemples són http://memory.loc.gov/ammem/index.html American Memory i Chronicling America. L'Arxiu Nacional i l'Administració de registres també tenen col·leccions digitals en https://www.snorenation.com Digital Vaults. La Biblioteca Pública Digital d'Amèrica cerca en les col·leccions de fonts primàries digitalitzades de moltes biblioteques, arxius i museus. Internet Archive també té materials primaris en molts formats.
Al Regne Unit, l'Arxiu Nacional proporciona una cerca consolidada del seu propi catàleg i una gran varietat d'altres arxius que figuren en l'índex Access to Archives. Les còpies digitals de diverses classes de documents a l'Arxiu Nacional (incloses les testamentàries) estan disponibles a DocumentsOnline. La majoria dels documents disponibles es refereixen a Anglaterra i Gal·les. Algunes còpies digitals de fonts primàries estan disponibles a l'Arxiu Nacional d'Escòcia. Moltes col·leccions de registres del comtat estan incloses en Access to Archives, mentre que altres tenen els seus propis catàlegs en línia. Moltes oficines de registres del comtat proporcionaran còpies digitals de documents.
En altres regions, Europeana ha digitalitzat materials de tot Europa mentre que la Biblioteca Digital Mundial i Flickr Commons tenen articles de tot el món. Trove té fonts primàries procedents d'Austràlia.
La majoria dels materials d'origen primari no es digitalitzen i només es poden representar en línia amb un registre o trobar ajuda. Tant materials digitalitzats com no digitalitzats es poden trobar a través de catàlegs com WorldCat, el https://catalog.loc.gov catàleg de la Biblioteca del Congrés, el https://www.archives.gov/research/catalog catàleg d'Arxius Nacionals, etc.
Ús La història com a disciplina acadèmica es basa en fonts primàries, tal com ho avalua la comunitat d'estudiosos, que informen les seves troballes en llibres, articles i articles. Arthur Marwick diu que «les fonts primàries són absolutament fonamentals per a la història».Marwick, Arthur. "Primary Sources: Handle with Care". In Sources and Methods for Family and Comunity Historians: A Handbook edited by Michael Drake and Ruth Finnegan. Cambridge: Cambridge University Press, 1997. L'ideal seria que un historiador utilitzés totes les fonts primàries disponibles que es van crear per les persones implicades en el moment estudiat. A la pràctica s'han destruït algunes fonts, mentre que altres no estan disponibles per a la investigació. Potser els únics testimonis d'un esdeveniment poden ser memòries, autobiografies o entrevistes orals preses anys més tard. De vegades, l'única evidència relacionada amb un esdeveniment o persona en un passat llunyà va ser escrita o copiat dècades o segles després. Els manuscrits que són fonts de textos clàssics poden ser còpies de documents o fragments de còpies de documents. Aquest és un problema comú en els estudis clàssics, on de vegades només hi ha un resum d'un llibre o una carta que ha sobreviscut. Les dificultats potencials amb fonts primàries tenen com a conseqüència que la història s'utilitza generalment a les escoles que utilitzen fonts secundàries.