El pit, mama, teta,*Al Rosselló, per occitanisme. Enjondre és un castellanisme meta, popa o mamella és la regió ventral superior del tronc d'un animal, especialment en mamífers, com és el cas dels éssers humans. Els pits del cos d'un primat femella contenen glàndules mamàries que secreten llet i que és utilitzada per a l'alimentació dels nounats. Tant els homes com les dones desenvolupen pits des dels mateixos teixits embriològics. Tanmateix, a la pubertat algunes hormones sexuals femenines, principalment estrògens, propicien el desenvolupament del pit, cosa que no passa amb els homes. Com a resultat, els pits les de dones es tornen en general més prominents que els dels homes.
Característiques Histologia La glàndula mamària consta de dos elements fonamentals: els àcins glandulars, on es troben les cèl·lules productores de llet i els ductes, un conjunt d'estructures tubulars i buides, ramificades en forma d'arbre que conflueixen progressivament en canalicles més i més gruixuts fins a culminar en un dels dotze a divuit vèrtexs anomenats galactòfors. Els galactòfors són dilatacions ductals a manera de reservoris situats immediatament darrere del mugró, formats per un epiteli escamós no queratinitzat.
A la base del conjunt arèola-mugró es localitzen les cèl·lules mioepitelials, estrictament epitelials quant al seu origen, encara que tenen la particularitat que són capaces de contraure's com les fibres musculars. Aquestes cèl·lules, rodejades per fibres musculars llises en forma radial, provoquen l'erecció del mugró davant d'estímuls com la succió, el frec, el tacte i el fred, produint la sortida de la llet emmagatzemada en els galactòfors.
La resta de les mamelles està formada per teixit conjuntiu –col·lagen i elastina–, teixit adipós (greix) i una aponeurosi anomenada lligament de Cooper. La proporció de la glàndula i el teixit adipós és d'1:1 en dones que no estan lactant i de 2:1 en les lactants.
Drenatge limfàtic Aproximadament el 75% de la limfa que prové de les mamelles viatja als ganglis limfàtics de l'axil·la del mateix costat. La resta viatja als nòduls paraesternals, a la mamella del costat oposat i finalment fins als ganglis limfàtics abdominals. Els nòduls axil·lars inclouen el grup inferior o pectoral –que drena la part profunda i transmuscular–, el grup intern o subescapular –que drena la part interna de la glàndula mamària– i el grup extern o humeral –que drena la vora externa de la mamella. El drenatge limfàtic de les mamelles drena en els ganglis limfàtics de l'axil·la.
Aquest drenatge té una particular importància en l'àmbit de l'oncologia, car les mamelles són un lloc freqüent on es desenvolupa càncer; si cèl·lules malignes es desprenen del teixit mamari, podrien dispersar-se a altres parts del cos a través del sistema limfàtic produint metàstasi. El fet que els vasos limfàtics recorren el teixit transmuscular del pectoral major justifica la seva extirpació en el tractament quirúrgic del càncer de mama –l'anomenada mastectomia radical de Halsted.
Forma i suport miniatura|Pits relativament rodons que sobresurten quasi horitzontalment.
La mida i la forma dels pits és variable. La seva aparença externa no prediu la seva anatomia interna o el seu potencial de lactància. La forma de la mamella depèn en gran manera del seu suport, que prové principalment dels lligaments de Cooper i del teixit toràcic subjacent sobre el qual reposa. Cada mamella s'adhereix en la seva base a la paret toràcica per una fàscia profunda que recobreix els músculs pectorals. A la part superior del pit rep un cert suport de la pell que el recobreix. Aquesta combinació de suport anatòmica és el que determina la forma dels pits. En un petit nombre de dones, els conductes i galactòfors són visibles perquè no es fusionen amb el teixit que els rodeja.
La ubicació del mugró en relació al plec inframamari defineix el terme ptosi, en el qual la mamella penja de tal forma sobre el tit que el mugró sobrepassa el plec inframamari. En alguns casos el conjunt mugró-arèola pot arribar a penjar fins al nivell del melic. La distància entre el mugró i la base superior de l'estèrnum en un pit jove és de 21 cm de mitjana i és una mesura antropomètrica utilitzada per a determinar la simetria mamària i la ptosi. La proporció en longitud i diàmetre de les mamelles varia des d'1:2 fins a 1:1.
Anatomia miniatura|upright|Diagrama esquemàtic d'un pit. (secció d'una femella adulta humana) – Llegenda: 1. Caixa toràcica 2. Múscul pectoral 3. Lòbuls 4. Mugrons 5. Arèola 6. ductes 7. Teixit adipós 8. Pell
Cada mamella presenta l'aspecte exterior d'una prominència de mida i turgència variable i posseeix estructures tant externes com internes. Començant per les de l'exterior, es pot visualitzar el mugró i l'arèola. Internament el 90% del pit està constituït per teixit adipós. A més s'integren al teixit els ductes galactòfors i la glàndula mamària, encarregats ambdós de la producció i secreció de llet materna. Les glàndules mamàries es distribueixen per tot el pit, encara que les dues terceres parts del teixit glandular es troben en els 30mm més propers a la base del mugró.Anatomy of the lactating human breast redefined with ultrasound imaging, D.T. Ramsay et al., J. Anat. 206:525-34 (en anglès) Aquestes glàndules drenen en el mugró per mitjà de ductes, cada un dels quals té la seva pròpia obertura o porus. La xarxa està formada per ductes que s'ordenen de manera radial i convergeixen en el mugró. Tanmateix, els ductes que hi són més propers no actuen com reservoris de llet.
Els pits s'ubiquen sobre el múscul pectoral major i generalment s'estenen verticalment des del nivell de la segona costella, fins a la sisena o setena. En sentit horitzontal, s'estenen des de la vora de l'os estèrnum fins a una línia mitjana, imaginària, de l'axil·la. En el nivell de l'extrem anterior més distal del tòrax, a l'alçada del tercer espai intercostal, la pell s'especialitza per formar l'arèola i el mugró.
Cada mamella limita a la seva cara posterior amb l'aponeurosi o fàscia del múscul pectoral i conté un abundant teixit gras allà on no hi ha teixit glandular. El greix i el teixit connectiu, ensems amb els lligaments de Cooper (que uneix la glàndula a la pell) constitueixen un verdader lligament que li dona forma i la sosté, permetent el lliscament normal del pit sobre els plans musculars subjacents. La mamella, a més a més, conté vasos arterials, venosos i limfàtics, així com elements nerviosos. No hi ha dins del pit res que s'assembli a una càpsula contínua que emboliqui a la mama. De fet és molt comú que existeixi un teixit anomenat aberrant o ectòpic (literalment 'fora de lloc') en zones bastant allunyades de la mamella.
El quadrant superior lateral (el més allunyat de l'estèrnum) s'estén diagonalment en direcció a l'axil·la i se'l coneix com la cua de Spence. Una estreta capa de teixit mamari s'estén des de la clavícula, per dalt, fins a la setena o vuitena costella, per sota, i des de la línia mitjana fins a la vora del múscul dorsal ample. No és estrany trobar teixit mamari en ple forat de l'axil·la o sota la pell, a la cara anterior de l'abdomen.
La circulació sanguínia arterial dels pits prové de l'artèria toràcica interna (abans anomenada artèria mamària interna), que deriva de l'artèria subclàvia; de l'artèria toràcica lateral, de l'artèria toracoacromial (ambdues neixen de l'artèria axil·lar i de les artèries intercostals posteriors). El drenatge venós dels pits és realitzat principalment per la vena axil·lar, encara que també poden participar-hi les venes toràcica interna i intercostals. Tant els homes com les dones tenen una gran concentració de vasos sanguinis i nervis en els mugrons.
En ambdós sexes, els mugrons tenen una capacitat erèctil com a resposta tant a estímuls sexuals, com al fred. La innervació de les mamelles és donada per estímuls de branques anteriors i laterals dels nervis intercostals quatre a sis, provinents dels nervis espinals. El mugró és innervat per la distribució dermatòmica dels nervis toràcics T4.
Desenvolupament
Embriològicament parlant, el teixit glandular de la mamella no és més que el producte del desenvolupament desmesurat – des del punt de vista morfològic i funcional– de glàndules sudorípares modificades de la pell, adaptades per a la producció de llet. La llet materna és un tipus de secreció amb un valor nutricional alt, adequadament adaptat a les necessitats dels nadons i l'única font d'aliment i anticossos durant els primers mesos de vida.
El desenvolupament mamari durant la pubertat obeeix a l'estímul d'hormones ovàriques, principalment estrogen i progesterona. L'estrogen estimula el desenvolupament de la porció excretora de la glàndula mamària –principalment els galactòfors– i la progesterona és responsable del desenvolupament de la porció secretora –els lòbuls de mida petita. Aquestes hormones impulsen el desenvolupament de característiques femenines que produeixen el mateix efecte en homes amb desequilibris hormonals o en aquells que desitgen modificar la seva identitat sexual.
L'alimentació amb llet materna es coneix com a lactància. L'acte d'alimentar directament el lactant es coneix com a alletament i es realitza mitjançant la succió directa del mugró per la boca del nadó.
El pit experimenta canvis al llarg del desenvolupament de l'individu. Excepte casos particulars, o menys patològics, el pit del mascle s'atrofia per complet, si bé el conjunt arèola-mugró mai desapareix i conserva sempre la seva sensibilitat particular i la capacitat de frunziment de l'arèola i d'erecció del mugró davant d'estímuls. Els homes sotmesos a tractament amb estrogens o que fan un abús de certes drogues, poden desenvolupar cúmuls de grassa que pren la forma de pits (pseudoginecomàstia) podent secretar fluids espontanis, encara que sense contingut làctic. El desenvolupament de veritables pits en els homes, formats per glàndules i altres estructures, es denomina ginecomàstia. Els homes obesos també desenvolupen sovint una pseudoginecomàstia, però sense els components anatòmics femenins.
Existeixen casos aïllats en els quals els individus tenen més de dues glàndules, que és conegut com a polimàstia. Cada pit "de més" es denomina pit supernumerari i té una situació anormal, encara que quasi sempre es localitza dins d'una línia imaginària situada a cada costat del cos, des del vèrtex de l'axil·la fins a la cara lateral del llavi major de la vulva (o la base de l'escrot en els mascles) del mateix costat. La presència de mugrons supernumeraris, de diferents proporcions i composició, es coneix com a politèlia.Kajava Y. The proportions of supernumerary nipples in the Finnish population. Duodecim 1915;1:143-70.
Canvis durant la pubertat En els individus de poca edat, en condicions normals, el pit es manté en un estat embrionari i no es desenvolupa fins a la pubertat. Les nenes normalment desenvolupen ambdós pits de manera simultània, notant primer l'aparició d'un botó embrionari ferm i directament retroareolar –sota el centre de l'arèola–, freqüentment excèntric. Aviat es desenvolupa el botó a l'altre costat, encara que poden desenvolupar-se simultàniament, i en poc temps les dues mamelles van adquirint el seu aspecte desenvolupat habitual, sota l'estímul de les hormones sexuals femenines. El desenvolupament del teixit adipós i connectiu augmenta sota la influència d'altres hormones com la progesterona, la prolactina, els corticoides i l'hormona del creixement.
Canvis durant l'embaràs Durant l'embaràs l'augment en els nivells d'estrògens i progesterona estimula el desenvolupament glandular. Els pits tendeixen a fer-se esfèrics a causa de l'augment del teixit adipós.