miniatura|Imatge d'un part humà El part, també conegut com a apociesi, deslliurament, infantament o texi, és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart. Però també és una vivència única en la vida maternal i sentimental d'una parella. És considerat per molts l'inici de la vida de la persona, i l'oposat de la mort. L'edat d'un humà es defineix per aquest fet en moltes cultures.
Fisiologia del part La fisiologia de l'organisme de la mare en el part i en el postpart no es coneixen prou bé. És possible que l'inici de les contraccions uterines que inicien el part estiguin produïdes per un augment de la concentració d'algunes prostaglandines i per l'augment del nombre de receptors de l'oxitocina. Els amnis i el cori produeixen fosfolípids que són metabolitzats en àcid araquidònic, amb el qual es sintetitzen els icosanoides prostaglandina I (PGI) i prostaglandina F (PGF). Se sap que la quantitat de PGI i PGF augmenten en la mare durant el part humà. Els canvis bioquímics que antecedeixen el treball de part tenen com a finalitat alliberar al miometri dels elements inhibitoris presents durant l'embaràs, com la progesterona, relaxina, prostaciclines, lactogen placentari i òxid nítric. D'altra banda, altres proteïnes associades a la contracció muscular, com l'oxitocina i altres prostaglandines estimuladores, estimulen o activen l'úter.Control del part de Norwitz, Robinson i altres. Publicat a The New England Journal of Medicine 341(9):660-666, 1999.
(Vegeu també fisiologia de les contraccions en el part.)
Etapes del part El prepart Es considera prepart o latència del part quan la dona presenta dinàmica uterina, sense complir les condicions necessàries de part; és, per tant, una etapa de l'embaràs. Se sol produir entre les setmanes 37 i 42 del període de gestació. És la preparació de la dona envers la fase següent: el part.Gencat.cat Prepart (format PDF).
El part miniatura|upright=1.8|Fases del part miniatura|Tall del cordó umbilical al nadó Es considera que una dona està de part quan presenta contraccions uterines intermitents, involuntàries i regulars, que augmenten d'intensitat i freqüència, habitualment doloroses. Al mateix temps s'ha de constatar la contracció del coll uterí, seguit de la dilatació del seu orifici. El part pròpiament dit consta de tres fases:
Fase de dilatació. S'inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts, mentre que els músculs de la vagina es relaxen i dilaten de 4 mm a 11 cm aproximadament. La criatura és impulsada cap endavant i es produeix l'amniorrexi, que és el trencament de la bossa amniòtica amb la sortida del líquid amniòtic (entre 3 i 5 litres); procés denominat col·loquialment com trencar aigües. Aquesta fase acostuma a durar unes 8 hores. Fase d'expulsió. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura aproximadament al cap de mitja hora, per les contraccions de l'úter i per la força de la mare empenyent amb el diafragma. Se li talla i nua el cordó umbilical, que poc després es convertirà en el melic o llombrígol. La part tallada de cordó es pot llençar o bé donar a un banc de teixits per a curar malalties de nens i grans (vegeu donacions de cordó umbilical). Fase de deslliurament. En ella, uns 15 minuts després de l'expulsió, es reinicien les contraccions i s'expulsa la placenta, que prèviament s'havia després, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies. Es considera l'última de les etapes del part, tot i que alguns pensen que hi ha una quarta etapa, la de recuperació total de la mare, unes 2 hores després del deslliurament.
El postpart
El cicle de la mare que comença per l'embaràs no acaba amb l'expulsió del nen fora del ventre, sinó que el part indica només un punt d'inflexió d'aquest cicle, que culmina quan acaba el postpart. Així, el part pròpiament dit per a la mare i el seu fill o filla no acaba amb el tall del cordó umbilical, sinó unes dues hores després, tot i que per a alguns corrents més conservadors aquestes hores ja pertanyen al postpart, concretament són el puerperi immediat. En aquest temps és molt important que el nen o nena toqui directament la pell de la mare.El mètode pell a pell Dr. Gómez Papi. Hospital d'Igualada. 22 de juliol de 2009.
El puerperi o postpart és el període que comença just després del part; o després del puerperi immediat, segons les fonts; i dura d'unes sis setmanes a dos mesos, en el qual el cos de la mare recupera la situació prèvia a l'embaràs. Durant el puerperi, que coincideix amb les primeres setmanes de vida del nounat, la mare experimenta grans canvis físics, hormonals i psicològics. Per a la resta del nucli familiar també suposa un xoc emocional, al qual hauran d'adaptar-se, i aprendre a compartir-lo.
Descripció del part El moment del part ha de ser sempre un acte íntim que requereix un entorn que afavoreixi la confiança, la comoditat i relaxació de la futura mare.Recomendaciones para el cuidado y atención del recién nacido sano en el parto..., pàg. 352. Associació Espanyola de Pediatria, Barcelona, 2009, 71(4):349–361 L'ambient paritori cal que sigui en tot moment, tant pel nounat com per a la dona, silenciós, amb poca llum i amb portes tancades, per a preservar la comoditat, relaxació i intimitat. El temps d'una dilatació uterina normal en la fisiologia humana és d'entre 12 i 16 hores, tot i que hi ha casos excepcionals una mica més ràpids.Dolores de parto Revista Acción, 15-28 de febrer de 2010 El nombre de professionals cal que sigui el mínim possible. Si la mare ho vol, té dret a un acompanyant no-professional escollit per ella. La mare pot beure l'aigua i líquids, excepte llet i làctics, que necessiti en tot moment des del seu ingrés, durant el treball de part i fins a la sortida de l'hospital; no s'ha d'esperar que acabi de parir perquè es pugui hidratar.
És fonamental posar el nounat en contacte amb la mare (mètode pell a pell), sobre el seu pit i abdomen, tan bon punt neix, abans de rentar-lo i vestir-lo i durant almenys una o dues hores sense interrupció. El nen és rentat (ho pot fer la mare mateixa, si vol) amb una tovalloleta humida mentre és nu sobre la pell de la mare, que el pot acaronar i ocupar-se d'ell. Uns dos a cinc minuts més tard, encara sobre ella, es pot fer el pinçament del cordó umbilical. Es pot posar una polsera identificativa al nounat mentre és encara amb la mare, però la resta d'operacions (com pesar-lo, vestir-lo, maniobres preventives, exploració completa, etc.) han de posposar-se a les dues hores d'intimitat que el nadó té amb la seva mare, temps en el qual han de gaudir d'un entorn agradable, amb llum suau, silenci, portes tancades i com a màxim una llevadora, si la mare ho desitja, com a persones alienes a l'entorn íntim de la mare, i només en els primers minuts.Recomendaciones para el cuidado y atención del recién nacido sano en el parto..., pàg. 353. Associació Espanyola de Pediatria, Barcelona, 2009, 71(4):349–361
Part normal (part natural) El part normal és el procés fisiològic íntim i únic amb el qual una dona finalitza el seu embaràs en el temps escaient, en el qual estan implicats factors psicològics i socioculturals. El seu inici és espontani, es desenvolupa sense complicacions, no implica més intervenció que el suport respectuós d'ell mateix i culmina amb el naixement.Definició de "part normal" Federació d'Associacions de Llevadores d'Espanya (FAME). Jornada Iniciativa Part Normal, Màlaga, 2006
Part vertical En alguns països del primer món, des del i a causa de la medicalització del cicle femení embaràs-part-postpart, era habitual que les dones ingressessin a l'hospital i se'ls aconsellés de jeure en un llit. La posició en decúbit durant la dilatació és pràctica per al personal sanitari, ja que als professionals els resulta una posició més ergonòmica per a fer exàmens vaginals o auscultar el fetus. Tanmateix, nombrosos estudis han revelat que aquesta posició és negativa pel part i pel fetus, ja que la postura horitzontal afavoreix que el pes de l'úter comprimeixi els vasos sanguinis abdominals i, per tant, restringeix el flux sanguini de l'úter i de la placenta. Estudis observacionals indiquen que la posició supina, encara més si és durant períodes llargs, sense poder canviar de posició, pot tenir efectes fisiològics adversos per a la mare i el nounat.Mantener posiciones verticales durante el período dilatante del trabajo de parto reduce su duración Excelencia clínica: Boletín clínico, sanitario y social al servicio del Sistema Nacional de Salud. Volum 2, nº 10, novembre de 2009. Butlletí elaborat i publicat per l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
A més, quan la dona pot escollir la posició en què se sent millor, sol anar canviant de postura a mesura que el treball de part de dilatació avança, i és molt rar que lliurement escullin estar ajagudes. Solen preferir estar dretes, caminant o en repòs, o bé assegudes o agenollades. Avui dia existeixen llits que permeten el part en posició vertical i aquesta és una opció més en tot hospital preparat pels parts mínimament equipat.
Als hospitals el part vertical els resulta menys costós, ja que hi ha estudis que demostren que les posicions verticals i el fet de poder caminar redueixen el període de dilatació i, per tant, els costos lligats al temps d'estada de la mare a l'hospital. A més, en principi segons aquests estudis tenen menys possibilitat de necessitar anestèsia epidural, però alguns pensen que podria ser un resultat dels estudis de tipus no causal (és a dir, que va sortir així per casualitat). En qualsevol cas, cal animar les mares a triar la posició que prefereixin, però que, si aquesta és la supina (estirada al llit), no s'hi estiguin durant llarg temps, que s'hi aixequin, s'asseguin o caminin una mica de tant en tant.
Part vaginal no natural Anestèsies i psicolèptics Lanestèsia epidural consisteix en l'administració de diferents fàrmacs analgèsics -sobretot analgèsics locals- mitjançant un catèter situat a l'espai epidural proper a la medul·la espinal de la mare. Triga més a fer efecte, i després aquest dura més temps que en el cas de l'anestèsia intradural, que és l'anestèsia infiltrada a l'espai intradural (al voltant de la medul·la espinal). Es pot aplicar, si la dona ho vol, quan les contraccions esdevenen intenses i es té ja un cert grau de dilatació cervical, tot i que haurà de valorar-ho abans del part amb un traumatòleg si ella té algun antecedent d'accident amb lesió a l'esquena, d'operacions o de desviacions de columna. Aquest tipus d'anestèsia està contraindicada en parts quan la dilatació està ja molt avançada. L'anestèsia epidural, la porta a terme un anestesista.
Lanestèsia local s'infiltra prop del canal medul·lar mitjançant la punció amb agulla fina a la zona lumbar. Poc després notarà que el dolor desapareix, però pot persistir la sensació de tacte. Es deixa col·locat un catèter prim per poder infiltrar més anestèsic si és necessari. L'efecte dura fins després del naixement del bebè.
Incisió quirúrgica al perineu