Jean-Martin Charcot (París, 29 de novembre de 1825 - Montsauche-les-Settons, 16 d'agost de 1893) va ser un neuròleg francès, professor d'anatomia patològica, titular de la càtedra de malalties del sistema nerviós, membre de l'Académie de médecine (1873) i de l'Académie des Sciences (1883).
Se'l considera, juntament amb Guillaume Duchenne, pare de la neurologia moderna i un dels més grans metges francesos de la història de la medicina.
A partir de 1862 va prestar els serveis a l'Hospital de la Salpêtrière de París, hospital que es va fer famós per les investigacions sobre la histèria. Les classes dels dimarts atreien una concurrència tan nodrida com selecta, i s'incloïen entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, Sigmund Freud, Axel Munthe, Jean Leguirec, i d'altres. Fou un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a Sigmund Freud en la possibilitat de l'existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvolupà a la seva teoria de la psicoanàlisi.
Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els símptomes de la histèria (paràlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els símptomes dels pacients histèrics per suggestió hipnòtica. El 1882 va crear una càtedra de clínica de les malalties nervioses (la primera càtedra de neurologia) a la Salpêtrière, i centrà els seus estudis en la histèria, l'epilèpsia i altres trastorns neurològics.
Va descobrir nombroses malalties i síndromes neurològiques com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va diferenciar de l'atròfia muscular de Duchenne-Aran, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi múltiple i altres neuropaties. També és conegut per la síndrome de Charcot (artropaties del genoll, maluc i altres articulacions). El peu de Charcot és un quadre que s'observa amb relativa freqüència en els diabètics, semblant a una cel·lulitis.
Al nostre país va tenir com a deixeble el psiquiatre sabadellenc Francesc de Paula Xercavins i Rius.
miniatura|Professor Charcot mostrant als seus estudiants una dona histèrica en estat de xoc.
Obres escrites Leçons cliniques sur les maladies des veillards et les maladies chroniques (1867) Leçons sur les maladies du foie, des voies biliaires et des reins (1877) Leçons sur les maladies du système nerveux (1872-1887)
Referències
Enllaços externs
Biografia amb il·lustracions i detalls web del Centre hospitalier Charcot Jean Martin Charcot, La foi qui guérit , Éditions Félix Alcan, París, 1897
Categoria:Psiquiatres francesos Categoria:Psicòlegs parisencs Categoria:Alumnes del Liceu Condorcet Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts al Nièvre Categoria:Metges parisencs Categoria:Alumnes del Lycée Saint-Louis Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor