La feijoa (Feijoa sellowiana), també denominada guaiaber del Brasil o haihober (nom no acadèmic) a La Cellera de Ter, és una espècie botànica arbustiva, ramificada, que assoleix 4 m d'altura. És originària de les terres altes del sud del Brasil, Argentina i l'Uruguai. Resisteix el fred, encara que no per sota dels -12 °C. És sensible a les temperatures molt elevades i a l'excessiva sequedat de l'aire.
Morfologia Té l'escorça de color gris pàl·lid, aspra o una mica escamosa. Fullatge persistent i branquillons rígids. Fulles simples, oposades, peciolades, amb pecíols de 4 a 8 mm, ovoides o el·líptiques, verd fosc i brillants en el feix, blanquinoses al revés. Flors solitàries amb 4 sèpals i 4 pètals de color blanc-rosat; estams nombrosos amb anteres de color groc intens o vermell, ornamentals. La pol·linització és realitzada per ocells i per insectes, especialment les abelles.
El fruit és una baia oblonga de 4 a 7 cm × 3 a 5 cm, verd fosc en la maduresa, amb aromes agradables pròpies. La fructificació requereix clima fresc. La polpa del fruit és carnosa, blanquinosa o groguenca, i fragant. És comestible, rica en vitamina C i amb ella es preparen begudes, gelees, gelats i melmelades.
Cura en el conreu miniatura|esquerra|Flors de Feijoa. Pot mantenir-se des de ple sol a semiombra amb contacte freqüent de lluminositat. Suporta el fred però no el fred extrem (-10/-12 °C). A regions on l'hivern és frígid s'ha de conrear en tests i protegir del fred en un hivernacle o portar a l'interior de la casa. A resguard del vent. Suporta els sòls salinitzats i atmosferes marines, requerint sòls ben drenats. Reg setmanal No suporta bé la poda, encara que es pot dur a terme. Les seves conseqüències poden ser l'atur en la producció de fruita de fins a dos anys. Propagació mitjançant llavors, però la multiplicació per esqueix proporciona resultats ràpids.
Taxonomia Acca sellowiana va ser descrita per (Berg. 1855) Burret 1941 i publicada a Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231-1235): 59. 1941.
El botànic alemany Otto Karl Berg l'anomenà feijoa en honor de João da Silva Feijó (), director del Museu de História Natural de S. Sebastião, a Brasil.
Sinonímia Orthostemon sellowianus O.Bergin C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 467 (1857). Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Bergin C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 615 (1859). Orthostemon obovatus O.Bergin C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 468 (1857). Feijoa obovata (O.Berg) O.Bergin C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 616 (1859). Feijoa schenckiana Kiaersk.,Enum. Myrt. Bras.: 186 (1891). Feijoa sellowiana var. rugosa Mattos,Loefgrenia 70: 4 (1976). Acca sellowiana var. rugosa (Mattos) Mattos,Loefgrenia 99: 3 (1990). Feijoa sellowiana f. elongata Voronova,Sborn. Nauchn. Trudov Prikl. Bot. Genet. Selekts. 139: 79 (1991).Feijoa sellowiana en PlantList
Haihober Al municipi de La Cellera de Ter, la Selva, hi ha diversos arbres de feijoas. Se sap que un vilatà va tornar d'Amèrica amb llavors i va plantar-les al seu jardí. L'arbre va adaptar-se bé al clima local i el fruit va tenir èxit entre els veïns, que també en van plantar. El nom comú, en canvi, no va mantenir-se i va passar a dir-se haihober, amb hacs aspirades, amb el que és conegut avui en dia.
Referències
Bibliografia Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i-v, 1-246. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editors) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1-855. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ . Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939. Landrum, L. R. 1986. Campomanesia, Pimenta, Blepharocalyx, Legrandia, Acca, Myrrhinium, and Luma (Myrtaceae). Fl. Neotrop. 45: 1-178. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i-xcvi, 1-983; 107(2): i-xx, 985-2286; 107(3): i-xxi, 2287-3348
Enllaços externs
La Feijoa Fruits of Warm Climates: Feijoa California Rare Fruit Growers: Feijoa Fruit Facts New Zealand Feijoa Growers Association Inc. Incredible Edible - Feijoa
Categoria:Mirtàcies Categoria:Plantes d'Amèrica