Montepulciano és un municipi italià de la Toscana, situat a la província de Siena, entre la Val di Chiana i la Val d'Orcia. El nucli històric s'estén sobre una carena calcària elevada i conserva una trama urbana medieval i un important conjunt d'arquitectura renaixentista.
Documentat almenys des de començaments del segle VIII amb el nom de Castellum Politianum, durant l'edat mitjana Montepulciano fou un municipi autònom disputat principalment entre Siena i Florència. El desenvolupament urbà dels segles XV i XVI deixà un notable patrimoni renaixentista, especialment entorn de la Piazza Grande.
El municipi és també conegut per la producció del Vino Nobile di Montepulciano, reconegut com a DOCG el 1980 i un dels vins històricament més vinculats al territori.
Geografia miniatura|esquerra|300px|Carreró costerut del centre històric de Montepulciano. Montepulciano es troba al sud-est de la província de Siena, en una zona de turons situada entre la Val di Chiana i la Val d'Orcia. El nucli històric s'alça sobre una carena elevada que domina la plana de la Val di Chiana i el paisatge ondulat de la Toscana meridional.
La Val di Chiana és una extensa depressió de la Toscana que s'estén entre la conca d'Arezzo i la vall del riu Paglia, limitada a l'oest pels turons de Siena.
El terme municipal comprèn, a més del nucli principal, diverses localitats i àrees rurals dedicades tradicionalment a l'agricultura, especialment al cultiu de la vinya. El paisatge alterna turons conreats, vinyes, oliverars i zones boscoses, i constitueix l'entorn agrícola on es produeix el Vino Nobile di Montepulciano.
Història Edat mitjana Montepulciano apareix documentat l'any 714 amb el nom de Castellum Politianum. Durant els segles següents l'indret fou objecte de disputa entre els bisbes de Siena i Arezzo, i al segle XII s'havia constituït com a municipi autònom.
La seva posició estratègica, entre els territoris de Siena i Florència, condicionà bona part de la seva història medieval. Montepulciano s'alià alternativament amb totes dues ciutats i el 1208 aconseguí que Siena reconegués la seva independència. El 1232, però, fou conquerit pels sienesos, que destruïren part de les muralles i torres; pocs anys després es comprometeren a reconstruir-les.
Després de la batalla de Montaperti de 1260, Montepulciano tornà a quedar sota control sienès, però el 1267 es rebel·là de nou amb el suport de Carles I d'Anjou. Després de dècades de conflictes i canvis d'aliança, el municipi se sotmeté novament a Siena el 1294.
Durant els segles XIV i XV la ciutat continuà mantenint una posició política inestable entre Siena i Florència, fins que la influència florentina esdevingué progressivament predominant. Aquesta orientació acabaria determinant la integració definitiva de Montepulciano en l'òrbita de Florència durant el Renaixement.
Renaixement i edat moderna miniatura|300px|Església de Sant'Agostino, reformada durant el Renaixement amb intervenció de Michelozzo. Durant els segles XV i XVI Montepulciano quedà progressivament integrada en l'òrbita política de Florència. Aquest període coincidí amb una intensa renovació urbana i arquitectònica que transformà bona part del centre històric i li donà la fesomia renaixentista que encara conserva.
Diversos edificis civils i religiosos foren reformats o construïts durant aquesta etapa. L'església de Sant'Agostino, d'origen medieval, conserva una façana de travertí parcialment dissenyada per Michelozzo, en què conviuen elements gòtics i renaixentistes.
Un dels principals testimonis d'aquest desenvolupament és el temple de Madonna di San Biagio, projectat per Antonio da Sangallo el Vell i construït fora del recinte urbà a partir de 1518. L'església, de planta central i coberta amb una gran cúpula, fou consagrada el 1537 i és considerada una de les obres més representatives de l'arquitectura renaixentista de la zona.
També en època moderna es consolidà el paper de la Piazza Grande com a centre cívic i monumental de la ciutat. Entre finals del segle XVI i el XVII s'hi construí la catedral de Santa Maria Assunta, projectada per Ippolito Scalza sobre el solar d'una església anterior i acabada el 1680.
Època contemporània Amb la integració de la Toscana al Regne d'Itàlia durant el procés d'Unificació italiana, Montepulciano passà a formar part del nou estat italià. Durant els segles XIX i XX el municipi mantingué una economia fortament vinculada a l'agricultura i a la producció vinícola, activitats que continuaren modelant el paisatge rural de la Val di Chiana.
Al llarg del segle XX, la valorització del patrimoni històric i arquitectònic i el desenvolupament del sector vitivinícola reforçaren la projecció exterior de Montepulciano. El reconeixement del Vino Nobile di Montepulciano com a denominació DOC el 1966 i posteriorment com a DOCG el 1980 consolidà la importància del vi en l'economia i la identitat del municipi.
En les darreres dècades, el centre històric, el paisatge agrícola i la producció vinícola han convertit Montepulciano en una de les destinacions culturals i enogastronòmiques destacades de la Toscana meridional.
Centre històric i patrimoni El centre històric de Montepulciano conserva una trama urbana adaptada al pendent de la carena sobre la qual s'aixeca la ciutat. Carrers estrets, passatges coberts, palaus renaixentistes, esglésies i espais públics monumentals formen un conjunt arquitectònic desenvolupat sobretot entre l'edat mitjana i el Renaixement.
Piazza Grande miniatura|300px|Palaus renaixentistes de la Piazza Grande de Montepulciano. La Piazza Grande és el principal espai monumental del centre històric i concentra alguns dels edificis més representatius de Montepulciano. La plaça té una planta aproximadament quadrangular i és delimitada pel Palazzo Comunale, la catedral de Santa Maria Assunta, el Palazzo Contucci, el Palazzo Nobili-Tarugi i el Palazzo del Capitano.
Durant el Renaixement, la plaça adquirí una funció principalment representativa després del trasllat del mercat a un altre sector de la ciutat. La concentració de palaus i edificis públics construïts o reformats durant els segles XV i XVI convertí l'espai en el centre cívic i monumental de Montepulciano.
En un dels costats de la plaça es troba el Pozzo dei Grifi e dei Leoni, un pou de travertí dissenyat per Antonio da Sangallo el Vell i decorat amb figures de grifons i lleons.
Palazzo Comunale i arquitectura civil miniatura|300px|Palazzo Comunale de Montepulciano.
El Palazzo Comunale és un dels edificis més destacats de la Piazza Grande. D'origen medieval, fou profundament remodelat al segle XV segons un projecte de Michelozzo, que presentà el 1440 una proposta per reformar-ne els interiors i construir-ne una nova façana.
La façana de travertí, coronada per una torre emmerletada, segueix un model pròxim al Palazzo Vecchio de Florència i reflecteix la vinculació política i cultural de Montepulciano amb la ciutat florentina durant el Renaixement.
A la mateixa Piazza Grande es troben altres palaus renaixentistes destacats. El Palazzo Nobili-Tarugi, revestit de travertí, forma part del conjunt monumental de la plaça, mentre que el Palazzo Contucci és atribuït a Antonio da Sangallo el Vell.
Altres edificis civils del centre històric, com el Palazzo Cervini i el Palazzo Cocconi, completen el conjunt d'arquitectura nobiliària desenvolupat sobretot entre els segles XV i XVI.
Arquitectura religiosa La principal església del centre històric és la catedral de Santa Maria Assunta, situada a la Piazza Grande. L'edifici actual fou projectat per Ippolito Scalza i construït entre 1586 i 1680 sobre l'antiga pieve de Santa Maria. De l'edifici anterior es conserva el campanar del segle XV, que quedà inacabat, igual que la façana de la catedral.
L'interior conserva diverses obres d'art destacades, entre les quals el Tríptic de l'Assumpció de Taddeo di Bartolo, pintat el 1401, i fragments del monument funerari de Bartolomeo Aragazzi, executat per Michelozzo entre 1427 i 1436.
Entre els altres edificis religiosos del centre històric destaca l'església de Sant'Agostino, d'origen medieval i reformada durant el Renaixement. La façana, revestida parcialment de travertí, incorpora una intervenció atribuïda a Michelozzo i combina elements gòtics i renaixentistes.
Madonna di San Biagio miniatura|300px|Temple de Madonna di San Biagio, obra d'Antonio da Sangallo el Vell. La Madonna di San Biagio, situada fora del nucli emmurallat de Montepulciano, és un dels principals exemples d'arquitectura renaixentista de la ciutat. El temple fou construït entre 1518 i 1548 segons un projecte d'Antonio da Sangallo el Vell.
L'edifici adopta una planta central de creu grega, inspirada en models renaixentistes com la basílica de Santa Maria delle Carceri de Prato. La composició simètrica, la gran cúpula central i l'ús del travertí defineixen el caràcter monumental del conjunt.
El temple s'aixeca en un espai obert als peus del centre històric, en una posició que reforça la relació entre l'arquitectura i el paisatge agrícola dels voltants de Montepulciano.
Cultura Bravìo delle Botti El Bravìo delle Botti és una competició tradicional de Montepulciano que enfronta les vuit contrade de la ciutat: Cagnano, Collazzi, Coste, Gracciano, Poggiolo, San Donato, Talosa i Voltaia.
La cursa se celebra tradicionalment l'últim diumenge d'agost. Cada contrada participa amb una parella de corredors que empenyen una bóta d'uns 80 kg al llarg d'un recorregut en pujada d'aproximadament 1.800 metres pels carrers del centre històric, amb arribada a la Piazza Grande. La contrada vencedora rep un panno pintat especialment per a cada edició.
La forma actual de la competició data de 1974, quan Don Marcello Del Balio substituí una antiga cursa de cavalls per la cursa amb bótes. La celebració actual és regulada pel municipi i va acompanyada de cerimònies i actes històrics durant els dies previs.
Museus i institucions culturals El principal museu de la ciutat és el Museo Civico e Pinacoteca Crociani, instal·lat al Palazzo Neri Orselli, un edifici d'origen medieval que conserva elements de l'arquitectura civil sienesa del segle XIV. El museu reuneix col·leccions arqueològiques, terracotes, escultures i pintura, i la Pinacoteca Crociani n'és el nucli més important.
La pinacoteca deu el nom al col·leccionista Francesco Crociani, que llegà la seva col·lecció al municipi el 1861. El conjunt comprèn prop de 180 pintures datades entre els segles XIV i XIX, a més d'altres obres i materials relacionats amb la història artística i arqueològica del territori.
Montepulciano és també la seu del Cantiere Internazionale d'Arte, festival de música, òpera, teatre, dansa i arts escèniques creat el 1976 pel compositor Hans Werner Henze. La iniciativa és gestionada per la Fondazione Cantiere Internazionale d'Arte, constituïda el 2005 amb participació del Comune di Montepulciano i de la província de Siena, i desenvolupa també activitats de formació musical.
Economia L'economia de Montepulciano està fortament vinculada a l'agricultura, la producció vitivinícola i el turisme. El paisatge rural del terme municipal està ocupat en bona part per vinyes i altres conreus mediterranis, mentre que el centre històric concentra bona part de les activitats comercials, culturals i turístiques.
La viticultura constitueix un dels sectors econòmics més identificatius del municipi. La producció de Vino Nobile di Montepulciano, juntament amb altres denominacions com el Rosso di Montepulciano i el Vin Santo di Montepulciano, articula una part important de l'activitat agrícola i agroalimentària local.
El turisme constitueix un altre sector rellevant, impulsat pel patrimoni històric i artístic, el paisatge rural i l'enoturisme. La documentació municipal sobre la gestió turística sostenible assenyala una presència significativa tant de visitants italians com internacionals.
Vino Nobile di Montepulciano